Hi ha moments on la lletra i el so d'una cançó et connecten profundament amb l'experiència del moment. Aquest ha estat el cas en escoltar la peça composta i interpretada per Leonard Cohen, "Anthem" (Himnes).

Si a més li sumes la interpretació visual, a través de YouTube per exemple, el gaudi de la cançó esdevé encara més profund. Més ple de detalls que t'agradaria fer, veure i viure a l'esdevenir de la vida quotidiana. Cap al final de la peça, el vídeo ens mostra l'agraïment i l'amabilitat amb què Cohen presenta els músics i cantants que l'han acompanyat. Aquestes imatges són una mostra d'aquests detalls que marquen diferències i composen per elles mateixes una simfonia visual. Cada mirada, cada rialla, cada moviment del cos, d'un i altres, són una expressió de comunió.

La cançó t'envolta i et transporta i hi ha un paràgraf de la cançó, de la tornada, que m'arriba de manera especial:

"Oblida la teva ofrena perfecta
Hi ha una esquerda a tot arreu
És per ella per on passa la llum"

El reconeixement de la nostra fragilitat és el primer pas per enfortir nos. L'acceptació de la nostra feblesa com a primer pas per a transformar-la. Només buidant-nos de tot allò que ens enfarfega podem deixar entrar lo nou que ens regenera i ens dona força per acomplir els nostres objectius i arribar a la meta. És a través les escletxes que entra la llum, no a través de pètries i emmurallades partes. És mentre hi ha fosca nit que podem veure millor la llum de les estrelles.

Creiem que llum i foscor, saber i ignorància, blanc i negre, ple i buit, són categories oposades quan més aviat són complementàries. No tenen existència l'una sense l'altre en aquest món que ens toca viure. Són cares d'una mateixa moneda virtual, que només ho són en la mesura que els hi donem vida. Però per adonar-se'n cal mirar amb i des de la serenor, cal veure amb els ulls del cor, com deia el Petit Príncep, doncs "allò que és essencial és invisible als ulls".

La serenor és el fruit de l'acceptació que es desplega quan deixem de lluitar contra els molins de vent que són les nostres pors infundades i el neguit de voler interpretar un personatge que no som.

"Oblida la teva ofrena perfecta
Hi ha una esquerda a tot arreu
És per ella per on passa la llum"



Carles Ruiz Feltrer