(petita crònica de l concert de debut del grup THE LAZY LIES, el passat divendres dia 22 a la SALA CONTINENTAL de Barcelona)

INTÈRPRETS: THE LAZY LIES.- Montse Bernad – cantant-, Roger Gascón – cantant, Guitarra, Piano- Xavi Mir –Guitarres-, Dedé Camprubí – baix (l’instrument, ell no es baix, ell es de mida normal)-Josep Mateo- bateria-.

He de reconèixer que hi vaig anar més aviat “verge” a aquest concert, un grup que tot just comença, gent jove que per alguna raó s’ha engrescat i ha decidit crear un grup musical, si, clar, hi ha molta gent que decideix crear un grup musical, però pocs l’encerten tant com ells, han escollit una estètica i s’hi ha ficat de cap –uns caps molt creatius, tot s’ha de dir-, la estètica que han escollit es la del amable i sensual POP londinenc dels any 60 i es una estètica que els escau la mar de be, sense fer cap mena de versió d’èxits de la època si no creant cançons noves i vives, divertides.

Temes com BACK FIRE, WHO’S THAT SALLY o THE DANCE FLOOR remetèixen directament al Londres dels anys 60 –o als GUATEQUES dels 70 tardans d’aquí (sempre anàvem amb 15 anys de retard)- aquestes cançons, no massa llargues –cap d’elles arriba als 4 minuts- alegres i sense ritmes estridents, unes melodies que s’enganxen i unes molt bones veus per part dels cantants, amb una Montse Bernad que llençava mirades còmplices al públic amb uns ulls que miren i es deixen mirar i una veu perfectament timbrada per aquest tipus de música van fer del concert una delícia i el grup THE LAZY LIES un grup a seguir per la seva modèstia i la alegria que son capaços de transmetre al públic, per la naturalitat i també per la alegria que interpreten i trasmeten.

Només una recomanació al grup: NO CANVIEU!!! O potser si...

Joaquim Parera