La Marxin Band, els ritmes alegres que agermanen alumnes de totes les edats a l’Escola de MúsicaRàdio Martorell 91.2 fm02/06/2017
La Marxin Band de l’Escola Municipal de Música de Martorell és a punt d’abaixar la persiana d’un curs que ha significat el retorn després d’un any d’absència. 10 mesos d’aprenentatge per als alumnes, que han après a tocar 16 peces de gèneres tan variats com el jazz, el soul, els boleros o el rock d’una manera divertida i alegre, sota la coordinació d’Isidre Delgado. El punt de trobada setmanal dels assajos ha estat el tercer pis de Cal Nicolau cada dimarts a les 19.00h, però a mesura que el curs ha avançat, els alumnes han tastat l’adrenalina de les actuacions a l’exterior. Al carrer o a diversos escenaris. La història de la Marxin Band a l’Escola s’engega fa 4 anys, sota l’impuls del professor i trompetista Isidre Delgado: “amb el director de l’Escola, el Manolo Forniés, volíem crear un nou grup que no tingués requeriments d’escenari ni d’infraestructura per funcionar. I vaig proposar que ho portéssim cap al meu terreny, les Marxing Bands”. És a dir, les bandes de música d’instruments de vent i de percussió que interpreten temes festius i alegres en actes de carrer i de caràcter desenfadat. Des de la fundació, la Marxin va romandre activa dos anys. Es va dissoldre per la incompatibilitat horària dels seus membres, però aquest curs ha tornat amb 9 alumnes. Delgado explica que “és un grup molt heterogeni: el més petit té 12 anys i el més veterà 54, i no passa res. La música els agermana a tots. És increïble veure com un nen de 12 anys és receptiu a una cançó dels anys 40 del segle passat i li agrada interpretar-la”. El When de saints go marching in és el seu himne, i també toquen el Don’t worry be happy de Bobby McFerrin o l’Unchain my heart, de Joe Cocker, entre d’altres. Combinació de veterania i joventut La resta–excepció feta del Manolo Forniés- s’estrenaven aquest any. La Isabel Pecanins tramet els sons de la flauta travessera, instrument que assaja des de fa tres anys: “de petita havia estudiat música i havia tocat el piano, però ho vaig deixar. Ara m’he tornat a enganxar i gaudeixo molt, perquè m’agraden tot tipus de gèneres musicals. El curs ha sigut molt divertit i tinc clar que l’any vinent m’agradaria continuar”. L’alt saxofon és cosa de l’Herbert Ramírez, un peruà arribat a Martorell fa 9 anys. A l’Escola, pren part en diferents grups d’aprenentatge, i això el porta a acumular fins tres classes consecutives en un mateix dia. Li agraden molt els boleros: “el Bésame mucho o el Quizás quizás, que em toquen l’interior. No paro fins que aconsegueixo tocar-los”. Fins i tot, ho va fer en videoconferència amb el seu pare, al Perú. El sector més jove el composen el Joan Prats, l’Eloi Estopiñà i el Daniel Pendón. En Joan va iniciar-se en l’estudi musical amb el saxo, però fa quatre anys va passar-se a la trompeta “perquè m’agradava més, per la potència que té i perquè has de saber modular molt bé la bufera”. També toca la trompeta l’Eloi, que porta “quasi cinc anys a l’Escola. Puc dir que la Marxin és el grup més desenfadat que hi ha. A més, els seus concerts tenen un punt més emocionant, perquè el públic et veu per totes bandes, t’envolta, a diferència del que passa en un escenari convencional”. I el Daniel toca l’instrument més curiós de tots: el washboard o pissarra de neteja. És de percussió i el composen vàries planxes superposades, per les quals es fan lliscar els dits o algun objecte: “em va agradar perquè millora l’habilitat amb els dits”. Completen el grup el director de l’Escola, Manolo Forniés, al saxo tenor, i el coordinador del grup, l’Isidre Delgado, qui toca “el melòfon, un instrument poc conegut aquí i que havia vist en fotografies a les bandes alemanyes. En un viatge que vaig fer a prop de Nüremberg, vaig anar a la botiga d’instruments musicals més gran d’Europa i després de tot un matí provant instruments, vaig decidir que el melòfon seria el meu a la Marxin. Trobada a Prats de Lluçanès Al setembre…molt més! |