L’estimulació multisensorial permet reduir fàrmacs en afectats per demència

Ràdio Martorell 91.2 fm
06/02/2018

Comparteix

L’estimulació multisensorial en sessions de mitja hora i dos dies a la setmana ha permès reduir la prescripció de fàrmacs tranquil·litzants a determinats pacients que pateixen demències, tractats a l’Hospital Sagrat Cor de Martorell. El responsable de la Unitat de Psiquiatria, Manuel Sánchez, ha explicat que la sala multisensorial comporta múltiples beneficis, com una millora en la relació de les persones que pateixen demència amb els seus familiars, reduir l’agitació i agressivitat dels pacients.

Manuel Sánchez ha afirmat, en declaracions a EFE, que els professionals del centre han observat que es poden arribar a reduir alguns fàrmacs en el cas de pacients amb demència, en les fases moderades o severes de la malaltia, precisament quan la capacitat de comunicació acostuma a estar més afectada i els trastorns de conducta són més freqüents.

L’estimulació multisensorial, també anomenada Mètode Snoezelen1, va sorgir a Holanda en els anys 70 per tractar nens amb autisme o paràlisi cerebral, als quals se’ls estimulava amb elements de llum, so, tacte, gust o olfacte. A mitjans dels anys 90 es va iniciar la seva aplicació en afectacions comunicatives adquirides, especialment en pacients amb demència.

Les sales multisensorials són espais dedicats a la relaxació, en què acostuma a haver-hi efectes de llum, com tubs d’aigua i bombolles, fibres òptiques, varietat de sons, aromes que tranquil·litzen, com l’espígol, experiències tàctils i moviments suaus, música, entre d’altres. Segons Sánchez, s’ha constatat que evocar cantants i cançons de l’època de joventut dels pacients (entre els 20 i els 30 anys d’edat) els ajuda també a tranquil·litzar-se, en evocar moments de plenitud personal i de salut. En alguns casos, els pacients “són capaços de recitar paràgrafs de les cançons”, fins i tot quan ja no parlen a causa de l’avançat estat de la malaltia.

En aquestes sales els especialistes treballen la memòria, l’atenció o el llenguatge, els sentits primaris i fins i tot la motricitat fina i gruixuda, la coordinació o la lateralitat. Aquest tipus de teràpia no farmacològica s’intenta personalitzar al màxim i, així, en les primeres sessions, s’identifiquen els estímuls que més atreuen l’atenció del pacient i s’apliquen posteriorment de forma prioritària.

L’equip de l’hospital neuropsiquiàtric de Martorell ha aconseguit validar una escala de mesurament de salut per corroborar les reaccions dels malalts a aquest tipus d’estímuls sensorials, com l’ansietat, la comunicació, el plaer, l’adaptació i l’afectivitat.

Sánchez ha aclarit que l’aparició d’un cas de demència sol tenir un efecte devastador en l’entorn familiar del pacient des del punt de vista afectiu, al que s’uneix la càrrega que suposa la discapacitat i dependència secundàries, a més de la despesa sanitària, ha explicat l’especialista. A més, ha recordat que “els trastorns de comportament afecten molt als pacients” i també són una causa important de l’estrès que pateixen els cuidadors, generalment els familiars més pròxims.