L’actor i ‘youtuber’ Pol Gise explica les claus de la seva popularitat a Internet

Ràdio Martorell 91.2 fm
18/06/2018

Comparteix

Pol Gise, actor i youtuber, conegut pel vídeo viral ¿Donde he aprendido a hablar castellano? i per la sèrie d’Instagram Companys de pis, ha passat aquest divendres per la Biblioteca Martorell per explicar les claus del seu èxit a les xarxes socials. El jove porta només tres anys creant i pujant contingut, i ja compta amb prop de 300.000 seguidors a Facebook, 184K a Instagram i uns 62.000 subscriptors al seu canal de Youtube. La seva popularitat l’ha fet aparèixer a la sèrie Com si fos ahir i al programa Preguntes freqüents (FAQS) de TV3. Els martorellencs Jan Cortadella, Joan Ruiz i Pere Canals han entrevistat Gise, davant una grada plena d’adolescents enfervorits, i la presència del regidor de Cultura, Sergi Corral.

Quan eres petit ja volies ser actor o va ser arran del teu èxit a les xarxes socials?

Vaig decidir que volia ser actor amb 18 anys, quan estava acabat el Batxillerat. Vaig fer curtmetratges on no demanaven experiència i vaig estudiar Art Dramàtic a l’Escola Nancy Tuñón de Barcelona. Quan vaig acabar de formar-me com a actor, vaig començar a fer vídeos a Internet.

Quan et vas adonar que els teus vídeos agradaven i que començaves a ser conegut?

Vaig començar pujant vídeos a Vine, una aplicació per a vídeos de 6 segons. Vaig pujar el vídeo Cuando estornudas en la ONU, que no va arribar a fer-se viral però es va compartir bastant, i en un sol dia vaig pujar uns 3.000 seguidors a les meves xarxes socials. El vídeo ¿Dónde he aprendido a hablar castellano?, sobre la immersió lingüística a Catalunya, es va fer viral i va passar d’Internet a les notícies de la televisió.

Com et va canviar la vida el vídeo de la immersió lingüística?

Sobretot en el nombre de seguidors. Va ser molt heavy tot plegat. Es pot dir que per això vaig poder sortir a la sèrie Com si fos ahir, perquè jo ja havia fet el càsting de TV3 i no em van agafar, però arrel del vídeo vaig conèixer un realitzador del programa Preguntes freqüents que li va parlar de mi a la directora de càsting i em van donar l’oportunitat.

En què t’inspires per crear contingut a les xarxes?

M’inspiro en coses que imagino i també en les coses que em passen. Li dono una volta més i faig una història més creativa.

Com se’t va acudir fer la sèrie ‘Companys de pis’?

Ja havia fet diversos vídeos d’un personatge que es deia Pere Escobar, que era una paròdia del narcotraficant Pablo Escobar, però parlant amb accent “català de poble”. A Companys de pis es pot dir que vaig ajuntar un personatge que parla “català de poble”, en Jaume, amb un altre que parla amb accent “de la part alta de Barcelona”, en Rafael. Volia seguir una línia semblant a la de sèries catalanes d’èxit com Plats bruts o Vinagre.

Et costa compaginar ser ‘youtuber’ i actor?

No, perquè vídeos que faig els faig quan vull i els penjo quan vull. No hi ha ningú que decideixi quan ho haig de fer.

Quantes hores hi dediques a les xarxes socials?

Masses. És complicat perquè les faig servir per pujar vídeos, mirar com estan funcionant, els missatges que m’envien i també per entretenir-me. Intento descansar i deixar el mòbil perquè hi ha més vida al voltant.

Si algun dia se t’acabés Youtube i el món del teatre, què faries?

És una situació molt apocalíptica. Espero que no arribi mai aquest moment, però treballaria en el que pogués. He fet de cambrer, he treballat en botigues de roba, de mosso de magatzem…t’has d’espavilar per tenir diners.

La de ‘youtuber’ és una feina de futur? Et veus vivint d’això?

Els que més triomfen a Youtube crec que són els que porten des del començament o els que ensenyen alguna cosa que han après formant-se. És un portal per ensenyar què saps fer, ja sigui cantar, tocar instruments, actuar, jugar a videojocs…Si segueixo creixent en nombre de seguidors sí que em veig vivint d’això.