Els alcaldes de la Regió Metropolitana reclamen més capacitat de decisió i cooperació

 L’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, va participar ahir a les jornades ‘Les desigualtats socials, els recursos municipals i el finançament metropolità’ al Palau Macaya de Barcelona. La cita s’emmarcava en el Cicle Metròpoli Multinivell, organitzat per la Fundació Catalunya Europa, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i Club de Roma. Fonollosa i els alcaldes de la Regió Metropolitana de Barcelona van reclamar més capacitat de decisió i un augment de la cooperació entre municipis.

Les jornades ‘Les desigualtats socials, els recursos municipals i el finançament metropolità‘ van abordar com les desigualtats ja no només s’observen dins les pròpies ciutats, sinó que els 164 municipis que formen la Regió Metropolitana de Barcelona presenten diferències de renda substancials. La problemàtica supera l’àmbit local i requereix un replantejament supramunicipal.

Per aprofundir en aquesta temàtica, es van fer dues taules rodones: ‘La segregació urbana i les desigualtats socials a la Barcelona Metropolitana’ i ‘Quines eines de solidaritat metropolitana poden ajudar a combatre les desigualtats territorials?’. En aquesta segona hi va prendre part l’alcalde Fonollosa, així com Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Antoni Balmón, alcalde de Cornellà i vicepresident executiu de l’AMB, Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

En la seva intervenció, Fonollosa va remarcar que “la Regió Metropolitana té tres àmbits diferenciats amb necessitats, oportunitats i recursos diversos: Barcelona, l’Àrea Metropolitana i les ciutats de l’Arc Metropolità”. “En la darrera dècada, la gentrificació va rellançant la ciutadania cap a la segona corona i necessitem recursos per atendre’ls en prestació social, ocupació i habitatge”.

A més, és necessari que “aquelles administracions que tenen les facultats per fer-ho, creïn polítiques que afavoreixin la generació d’activitat econòmica, riquesa, ocupació i benestar”, va dir l’alcalde.

Fonollosa també va parlar de la necessitat que la Regió Metropolitana disposi d’un òrgan propi de governança per “fer les coses amb sentit comú” i ha clamat pels “grans consensos al voltant de temes importants “, independentment del color polític.

“Els ajuntaments són la primera porta on truca el ciutadà i a qui venen a buscar quan més ho necessiten. Fem coses que potser no ens toquen, però si no les féssim nosaltres no les faria ningú, i aquests serveis els hem de poder finançar de forma correcta”. “Només ho podrem salvar si generem noves oportunitats, polítiques per activar l’economia”. “Si no tenim la visió estratègica de ‘La Gran Barcelona’ com a una entitat metropolitana potent dins el món, ens perdrem oportunitats”, va reblar.

La crisi de la COVID-19 va comportar una modificació legislativa que va permetre l’ús dels romanents i els superàvits per part dels ajuntaments. “Aquest fet ha creat encara més diferències arreu del territori perquè el punt de partida no és el mateix”, va explicar Olga Arnau, alcaldessa de Vilanova i la Geltrú. Mireia Ingla, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, també destacava les diferències entre ajuntaments, fet que implica respostes diferents. “A Sant Cugat, per exemple, l’atur estructural no és un problema però, en canvi, sí que hi ha greus dificultats d’accés a l’habitatge”.

Antoni Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident executiu de l’AMB va posar el focus en la capacitat dels ajuntaments de fer polítiques redistributives que afectin les condicions de l’espai públic. Més enllà d’això però “els municipis només poden fer polítiques de combat”.

Alcaldes i alcaldesses constataven que els ajuntaments assumeixen més competències de les que els pertoquen. “A vegades les nostres respostes només poden ser pal·liatives, perquè tenim la necessitat de fer contenció de l’emergència social”, va dir Lluïsa Moret, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat.

Davant d’una situació d’augment de desigualtats coincidien amb la necessitat d’una major implicació de la resta d’institucions públiques, especialment la Generalitat i l’Estat, i un augment de la presència dels ens locals en els espais de decisió.