A continuació ens fem ressò d’un article publicat al setmanari la Directa, el 14 de març de 2007, on s’explica la relació d’aquesta empresa amb els interessos polítics i econòmics dels darrers anys.

  El martorellencs hem vist com els dos darrers equips de govern no han fet res davant el perill químic i la contaminació d’aquesta important empresa. Al contrari, pactes, convenis i silencis han venut les institucions del nostre poble a Solvay, entre d’altres. Davant l’electoralisme que suggereig aquesta qüestió, hem pensat que en aquest article queda ben reflexat quin és el paper que ha jugat cadascú –i continua jugant- per fer de Martorell un dels pobles més contaminats d’Europa.

 

Els ferrocarrils catalans enllacen dues empreses altament contaminants

 

  Els ferrocarrils de la Generalitat transporten la sal extreta a les mines de Sallent fins a la factoria de Solvay, a Martorell. El servei utilitza la xarxa de viatgers que uneix Manresa, Martorell i Sant Boi. Cada dia dos trens de quaranta vagons porten sal a Solvay i, tres més, de vint vagons, transporten sal potassa fins al port de Barcelona.

 

Solvay Martorell és una de les deu empreses de l’Estat espanyol que més contaminen a Europa

 

  Els transports són una font d’ingressos pels pressupostos de la Generalitat. El 1996 aquests cinc trens van transportar 751.000 tones de mineral i van generar uns ingressos de més de tres milions d’euros. És un servei fet a mida i pensat en exclusiva per atendre les necessitats de les dues empreses molt contaminants.

 

Ø      Càstig al riu

 

  Iberpotash, que té el monopoli internacional de la sal potàssica, explota les mines de Sallent. De l’extracció, només se’n pot aprofitar un 12% i el rebuig resultant –que suma un milió i mig de tones anuals- s’apila a l’aire lliure. L’abocador té una superfície de dotze hectàrees enmig de paratges naturals i rieres.

  L’empresa minera ha salinitzat les aigües del riu Llobregat, i la fauna i la flora autòctones existents al voltant dels seus abocadors s’han perdut. Però la reacció de Medi Ambient –encapçalat per Francesc Baltasar (Iniciativa)- s’ha centrat a pressionar l’Ajuntament de Sallent per duplicar la superfície de l’abocador i a iniciar un procés per legalitzar-lo.

  Cap institució ha obligat a Iberpotash a complir la llei i s’han fet servir diners públics per reparar els danys ecològics i socials causats per les mines. La seva activitat ha obligat a construïr plantes dessalinitzadores per fer potable l’aigua que arriba al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès Occidental (veure Directa 37).

 

Ø      Abraçant quaranta pobles

 

  Solvay és una multinacional belga present en tres sectors: el químic, el dels plàstics i el farmacèutic. El grup té 400 plantes repartides a 50 països i 33.000 treballadores. Solvay Martorell és una de les deu empreses de l’Estat espanyol que més contaminen a Europa. El seu producte estel·lar –que és el PVC- requereix clor, que s’obté tractant la sal d’Iberpotash. Cada any Solvay consumeix 450.000 tones de ka sak de Sallent.

 

CiU va premiar el suport de Salvador Esteve a Joaquim Molins i a Solvay amb una posició privilegiada dins les llistes electorals

 

  Segons diversos estudis, la contaminació per dioxines, que provoca la fabricació del clor de la p`lanta catalana afecta quaranta municipis i un milió de persones. Martorell s’ha prefilat, a més, com un dels pobles del sud d’Europa amb un índex de contaminació més elevat.

 

Ø      Persones i interessos

 

  Solvay va néixer el 1972. El 1974 una explosió de clor va provocar un incendi i un treballador va morir. La lluita ciutadana a Martorell en vista de l’amenaça de Solvay ve de lluny. Es va iniciar el 1976 amb la recollida de 2.000 signatures contra l’ampliació de la planta. El 1986 Solvay va començar a forjar en secret la construcció de dues incineradores de residus químics. Sense la llicència municipal, l’empresa va iniciar les obres i va ocultar el veritable projecte, dient a l’opinió pública que volien fer dues plantes de recuperació d’efluvis líquids i gasos.

  El secrteisme de Solvay va comptar amb la complicitat de l’alcalde de Martorell, Salvador Esteve i Figueres (CiU), que va accedir al govern el 1987. Esteve sempre va reproduïr el discurs de Solvay i va ocultar informació a la població i als quaranta municipis afectats per la contaminació de dioxines.

  El 1989 un projecte de la Generalitat, encapçalat per Joaquim Molins (CiU), volia fer incineradores i abocadors a diversos punts (Pla de Santa Maria, la Conca de Tordera i Castellbisbal) per eliminar residus químics de la indústria. Però una forta oposició ciutadana que estava en contra va fer que el projecte no prosperés. L’únic ajuntament que va donar suport al pla de Joaquim Molins va ser el de Martorell.

  El 1992 es van fer eleccions autonòmiques. CiU va premiar el suport de Salvador Esteve a Molins i Solvay amb una posició privilegiada dins les llistes electorals. El resultat va ser positiu per a Esteve, ja que va accedir a una cadira de diputat.

  També el 1992 Salvador Esteve va ocultar un informe de l’Institut Químic de Sarrià sobre les dioxines i els metalls pesats que podien emetre les incineradores de Solvay. A més, no va cedir cap instal·lació municipal a les entitats ecologistes que volien fer xerrades sobre la contaminació de Solvay i va ordenar a la policia municipal la retirada de totes les pancartes que denunciaven la construcció de dues incineradores.

 

El 1993 Solvay va reconèixer que volia incinerar a Martorell els residus de les seves plantes europees

 

  Eren pancartes penjades per la Comissió de Defensa del Medi Ambient de Martorell –que es va crear l’any 1990 sota l’impuls de la CNT-, que va ser l’únic col·lectiu que va informar a la població del veritable perill de Solvay.

  El suport més important d’Esteve a Solvay va ser el del Ple municipal del juliol de 1992. Aprofitant l’època de vacances, el consistori de Martorell va aprovar el projecte d’urbanització de les incineradores el mateix dia que es va presentar.

  El 1993 Solvay va reconèixer que volia incinerar a Martorell els residus de les seves plantes europees i el 1994 va copnstruïr-hi les dues incineradores a només cincents metres d’un nucli d’habitatges. L’any 1997 Joan Carles I va tornar a visitar Solvay, aquest cop per celebrar-ne el 25è aniversari.

 

 

Xavi Martí

baixllobregat@setmanaridirecta.info