Entrevista a
Mélodie Pulgarín Linero
Gimnasta
Nascuda a Martorell el 7 de febrer de 1989, Mélodie Pulgarín compta amb un palmarès destacable en el món de la gimnàstica. Mélodie va iniciar la seva trajectòria quan només tenia 7 anys i actualment la trobem treballant intensament al CAR Sant Cugat.
-Com i quan vas començar a practicar gimnàstica? Quina modalitat practiques?
Vaig començar a fer gimnàstica artística a Martorell els dimarts i dijous, que eren els dies que no anava a Barcelona a l’escola de dansa “Mabel”, perquè m’avorria. Ara farà uns 11 anys d’això.
-Què és el que més t’agrada de la gimnàstica?
Entrenar amb el meu entrenador Javi Gómez.
-A l’any 1999, amb només 10 anys, vas guanyar el teu primer Campionat d’Espanya. Que va significar per a una nena aconseguir aquesta victòria? En aquell moment no sabia què estava guanyant exactament, en una edat com aquesta no saps que estàs aconseguint un títol tan important com ser la millor gimnasta d’Espanya de la teva categoria, així doncs la meva alegria es reduïa a penjar-me una medalla d’or en un campionat més com qualsevol altre.
-Això només va ser el començament. Explica’ns quin és el teu palmarès esportiu?
És una mica llarg de dir, el podeu consultar aquí http://www.melodiepulgarin.com/palmares.html
Quin ha sigut el triomf més important per a tu?
El més important potser va ser la medalla de plata a terra en els FOJE del 2003 o la medalla de bronze a salt als Jocs del Mediterrani del 2005, però per a mi les medalles que més alegries m’han portat han sigut les aconseguides a l’últim Memorial Joaquim Blume.
-Sabem que vas ser convidada pel Comitè Olímpic Espanyol a presenciar els Jocs d’Atenes com a premi als teus resultats esportius i al teu brillant expedient acadèmic. Que va significar per tu? Quins records en guardes?
Per a mi aquella experiència va ser, podria dir, la millor de tota la meva carrera com a gimnasta, no només per el fet de viure uns Jocs Olímpics des de fora amb tot el que comporten aquests però sense els nervis i el sacrifici d’haver de entrenar i competir, sinó pels amics que vaig fer i els bons moments que vaig passar amb tots ells.
-La teva preparació constant fa que visquis habitualment al CAR de Sant Cugat. Trobes a faltar a la teva família i a la gent de Martorell?
No la trobo massa a faltar perquè ja són molts anys els que porto al CAR. També se’m fa mes curt gràcies als amics i amigues que tinc allà i el fet de que vaig a casa tots els caps de setmana i algun dijous.
-Aquest estiu has estat a Madrid, concentrada per preparar-te pel Mundial d’Stuttgart. Mélodie, com vas viure aquest moment?
Ho vaig passar bastant malament perquè és molt dur estar en un gimnàs que no és el teu, amb uns entrenadors que no et coneixen perquè t’entrenen unes setmanes a l’any i amb unes companyes, que encara que són molt simpàtiques i tinc molt bona relació amb elles, no són les companyes amb les que entrenes cada dia. És una experiència dura, no se la desitjo a ningú.
-No fa gaire vas patir una lesió i et van haver de practicar una artroscòpia al turmell dret. Això va ser el passat mes d’abril, com et trobes?
El que és l’operació no m’ha tornat a donar problemes, donem-li les gràcies els doctors Til i Vidal que van ser els que em van operar i el doctor Turmo que és qui ha seguit la recuperació del meu peu, però si que és veritat que hi ha dies que em fa mal el turmell per la part interior degut a una falta de força al muscle (deguda al llarg temps que vaig haver d’estar aturada).
-Quins projectes més tens com a gimnasta?
Com a gimnasta hi ha un projecte clar que és anar a
-Parlem ara dels estudis. T’estàs preparant per fer la selectivitat, què tens previst estudiar?
La selectivitat espero poder fer-la l’any que ve i després m’agradaria estudiar la carrera de dret, entre d’altres.
-I com es compaginen els estudis i la preparació com a gimnasta? Com és un dia al Centre d’Alt Rendiment?
Si saps com, compaginar-ho no es fa massa difícil. En un dia al CAR m’aixeco a les 7:40, vaig a esmorzar, torno a l’habitació i estudio fins les 11 que vaig a entrenar fins les 14:15 aproximadament. A les 14:30 dino amb algunes de les meves companyes com
-Tens temps per fer activitats com les que faria una noia de la teva edat? Surts amb els amics? Vas al cinema? Llegeixes? Que t’agrada fer quan no entrenes, Mélodie?
No tinc tan temps com les noies de la meva edat però tot i així sí que en tinc per anar al cinema o sortir els caps de setmana. La veritat es que no m’agrada molt llegir però sé que és important i llegeixo llibres quan tinc temps. El que més m’agrada fer quan no estic entrenant és veure els partits del futbol sala Martorell (sobre tot els del cadet A i B on juguen dos dels meus cosins i els del juvenils B perquè m’agrada la seva forma de jugar i perquè en el equip juguen alguns dels meus amics) i cantar.
-
Molt sovint em pregunten com han de fer algunes nenes per ser bones gimnastes o inclòs perquè les seves entrenadores no les treuen a competir en categories més elevades, preguntes que evidentment jo no puc respondre, però moltes vegades també em pregunten com em estic, com em van els entrenaments i quins són els motius de la meva negativa cap al CAR de Madrid.
-Que els hi diries als nens i nenes que comencen a practicar gimnàstica?
Els hi diria que primer pensin si volen fer tot el sacrifici que comporta aquest esport i una vegada estiguessin segurs del sí, que posessin moltes ganes i molta alegria a cada entrenament, perquè amb aquest dos ingredients les coses surten millor, i que aprenguessin quan abans que després d’una caiguda s’han d’aixecar i quant més ràpid sigui la aixecada, menys problemes portarà la caiguda.
-Viatjar forma part de la teva vida. Per tant, has visitat moltes ciutats i països. Però, que en penses de Martorell? T’agrada com a poble?
Martorell és el meu poble natal, el que m’ha vist créixer com a persona i com a esportista, el que em va donar els meus primers anys d’escola i les meves primeres amigues, el poble que m’ha donat els millors dissabtes i diumenges... l’únic poble pel que elegiré representant, l’únic poble que conec, l’únic poble on tinc la meva vida. No és que m’agradi Martorell, es que no podria viure en un altre poble perquè aquest és el meu.
-I per acabar, et demanem un desig personal.
Un dels meus desitjos més personals és poder disposar de diners quan sigui gran per poder adoptar nens i nenes orfes i per fer donacions als especialistes que busquen les cures a les malalties com l’alzheimer o el càncer.
-Moltes gràcies Mélodie i et desitgem molts triomfs en la teva vida esportiva i personal!