Cada vegada estic més convençut que Martorell necessita un Corbacho. Això no vol dir, necessàriament, que sigui del PSC. De fet, la meva confiança en el nou líder local del PSC és tan limitada com en la seva predecessora. Tant me fa que sigui socialista o convergent, republicà o d'Iniciativa. A les municipals, la gent vota cada vegada més a la persona, no pas als partits.

Suposo que l'alcalde de l'Hospitalet també deu haver fet coses malament perquè dues fonts tan autoritzades com Meritxell Borràs, de CiU, i Eduard Suàrez, d'ERC, sempre m'asseguren que hi ha molta façana. Però és indubtable que la ciutat ha fet un salt endavant en els útlims anys. Ha passat de ser els suburbis de Barcelona a, en efecte, la segona ciutat de Catalunya.

El canvi deu haver repercutit fins i tot en l'autoestima dels seus habitants. El passat 28 d'octubre vaig estar empaitant Zapatero en la seva visita llampec a les obres de l'AVE i vaig quedar garratibat de com ha canviat Bellvitge. No m'estranya que els preus dels pisos s'hagin disparat.

I el passat 7 novembre llegia un reportatge a dues planes d'El País sobre l'Hospitalet i va refermar encara més la meva opinió tot i que sigui un diari tan poc crític amb els socialistes com El País. Posteriorment només faltava una altra notícia, aquesta d'El Periódico, sobre que "L'Hospitalet reforma 5 barris a compte de l'AVE" encara que, en aquest cas, sigui una sospitosa inversió preleectoral anunciada per la cap de llista del PSC, Carme Chacón, i que no sé si el veto de CiU al Senat ha paralitzat.

Però benvinguts siguin els 12,4 milions. Que jo recordi, a Martorell, les obres de l'AVE van deixar un carrer tallat per la meitat. Encara sort, en aquest cas, del conseller Nadal que va afluixar la butxaca. Si deia un Corbacho és perquè se li ha de reconèixer almenys que ha aconseguit de soterrar totes les vies de tren que passaven pel municipi. Em consta que el primer granet de sorra el va posar quan Josep Borrell encara era ministre d'Obres Públiques. D'això ja fa un munt d'anys.

De retruc es va empescar la reforma de la Gran Via: la nova Plaça d'Europa deu ser l'única de tot el continent que acull edificis de noms de l'arquitectura internacional com Toyo Ito, Jean Nouvel i Òscar Tusquets sense que, a més, les finances municipals se n'hagin ressentit. Al contrari, crec que han posat ascensors i tot a més de 400 edificis.

I Martorell? Martorell està com el país: ha perdut pistonada. Aquest article no té la voluntat de jutjar l'actual alcalde, ni tan sols l'anterior alcaldessa, però la política local a Martorell s'ha basat en el xino xano, l'anar fent, posar un pedaç darrera l'altra. Ha faltat ambició, trempera, lideratge. Passejar un dissabte a la tarda per la Vila, el nucli històric, és gairebé com passejar per un cementiri: no hi ha ningú. Als botiguers de la Vila els hi haurien de donar una medalla al valor o al mèrit civil o al treball. Ara ha tancat, només després de tres mesos, l'última tintoreria que quedava.

Personalment, sempre que penso en Martorell em ve al cap la palanca que travessa el riu Anoia i connecta no només dos barris històrics (la Vila i Can Carreras), sinó també aquest nucli urbà amb l'estació de la Renfe: fa por passar-hi, sobretot a la nit. Amb prou feines és una palanca tercermundista que s'endú la riuada sempre que hi ha un aiguat. El camí ni tan sols està asfaltat i roman mal il·luminat per alguns fanals de l'època del Franco. Jo no hi passo mai, però les noies que s'endinsen per aquest paratge inhòspit a la nit demostren un coratge a prova de bombes.

Suposo que hi ha els habituals problemes de competència perquè deu correspondre a l'ACA, però ningú se li ha ocorregut mai arreglar la zona ni tan sols quan l'ajuntament i l'ACA eren del mateix color polític i això que ho van ser durant setze anys.

Martorell necessitaria un Toyo Ito, un Santiago Calatrava, algú que la canviés de cap a peus o simplement un pla estratègic. Només cal veure com, en vint anys, han canviat tots els municipis del voltant: des d'Abrera a Sant Esteve Sesrovires, des de Sant Andreu a Pallejà. Des de Olesa a Esparreguera. Però si fins i tot Castellví de Rosanes té una pista poliesportiva coberta. I això que, en teoria, Martorell és la capital del Baix Llobregat Nord.

Si són problemes pressupostaris no he entès mai que un municipi que acull dues de les empreses més grans de Catalunya: la Seat i la Solvay -una d'elles, per cert, de les més contaminants- pateixi problemes econòmics. És curiós, per exemple, que a Martorell la policia local circuli en Opel.

L'actual equip de govern -molts d'ells amb vinculacions afectives, familiars o de residència amb la Vila- té ara una responsabilitat immensa. La Llei de Barris és la darrera oportunitat, però no n'hi ha prou amb la Llei de Barris. Això no s'arregla ni tan sols amb microactuacions, que es diu ara. Encara que es facin de bona fe. Almenys fan les obres tot just començar la legislatura, no al final abans de les eleccions.

Xavier Rius
www.e-noticies.com