Francesc Santacana i Romeu

(Martorell, 1883 – Martorell, 1936)

Cooperativista i museòleg

Era nét de Francesc Santacana Campmany, del qual va heretar la passió per l’art.

Va estudiar medicina, però mai va arribar a exercir la professió, sinó que es va decantar per la museologia i el cooperativisme.

Va ampliar el museu creat pel seu avi a la casa familiar, i va denominar-lo l’Enrajolada. Va participar molt activament en els moviments associatius defensors dels interessos agrícoles, probablement per la influència de l’ideal regeneracionista de Joaquim Costa.

Fou un dels fundadors de la Unió de Vinyaters de Catalunya, el 1910, de la que poc després seria escollit president. Aquesta entitat arribà a agrupar prop de 20.000 socis.

També va participar activament en la fundació de Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell l’any 1917. El Sindicat va contribuir a la millora de l’economia i de la situació de la pagesia de la comarca. Santacana, que fou president del 1917 fins al 1933, insistí en que el Sindicat era una agrupació apolítica, que allò que els unia era la defensa de la vinya. L’entitat arribà a la xifra de 3.775 afiliats l’any 1932. El 1930, de la ma del seu mecenatge, es va fundar el Club Natació Martorell i es va construir la primera piscina del municipi.

Tot i ser home d’ideals republicans, fou assassinat el juliol de 1936.