Joan Capell i Solé

(Barcelona,1854 – Martorell, 1916)

Metge i músic.

Als set anys va ingressar a l’Escolania de Montserrat (1861) i inicià la seva formació musical sota el mestratge de Bartomeu Blanch (1816 – 1891). Va fer batxillerat i després va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1876.

Exercí com a metge a Juncosa (Garrigues), Gelida, Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Castellbisbal. Va experimentar en la hipnosi, i va formar una àmplia biblioteca sobre el tema, però malauradament avui dia ha desaparegut. Com a músic va donar classes a Gelida (1876 – 1885), i va ser organista i mestre de capella de la parròquia de Santa Maria de Martorell (1889 – 1991). És autor de diverses composicions musicals.

Capell va fer un recull de documents històrics inèdits sobre Gelida, i també d’un altre sobre el monestir de Sant Joan de les Abadesses. A més, va col.laborar amb mossèn Antoni Mª Alcover en la recopilació d’informació per a l’obra del diccionari català-valencià-balear.

Va participar també en política, emparat per Unió Catalanista, fent de delegat de Martorell a les Assamblees de Manresa (1892), Reus (1893), Balaguer (1894), Olot (1895) i Terrassa (1901).

A Martorell va dur a terme diversos projectes, com el Centre Moral i Recreatiu de Martorell (1893); el Centre Regionalista Dr. Robert (1906) que fou creat per Capell, Pere Vendrell i Francesc Casas; fou secretari de l’Hospital Sant Joan de Martorell, del qual redactà un reglament (1901) que encara avui continua parcialment vigent; i promogué la Compañía Minera Martorellense, que es dedicava a explotar un jaciment de galena situat entre Argentera i Sant Genís i arribà a ser-ne el gerent. La baixada dels preus del plom, produïda a partir del 1907, provocà una crisi temporal de l’empresa, i Capell hi va perdre tot el seu capital.

Joan Capell fou un home inquiet i polifacètic, d’una gran capacitat de treball i compromès; un home que encarnava els valors de la Renaixença.