Jordi Carreras Muria
Deejay
“Sóc un “pirrat” (no friki) de la música de ball però sobretot del so funk”
La ràdio el va portar a fer de Deejay. L’adolescència la va passar entre discs de vinil i micròfons i, ara que ja ha passat dels quaranta, continua el seu idil·li amb la música. Molts martorellencs el recordem com el Jordi FM, aquell jovenet amb veu seductora que ens va acompanyar des de la proximitat de Ràdio Martorell, Ràdio Nova Antena i Dial 107. Després li va arribar CADENA 40 PRINCIPALES, CADENA NOVA, POPULAR FM, CADENA 100, ONDA RAMBLA, FLAIX FM, LOCA FM, IBIZA GLOBAL RADIO. Ara, tot plegat queda enrere, però la seva experiència martorellenca segurament li ha servit en l’extens recorregut de la seva trajectòria professional. Mestre de Deejay’s, la seva principal dèria ara és oferir productes i serveis a aquest col·lectiu per facilitar-los la feina. Faci el que faci, la música sempre l’acompanya.
-De professió, punxadisc o deejay. Com et defineixes?
Sempre, però sempre Deejay. Punxadiscos és gairebé un insult a la professió del Disc-Jockey. El punxadiscos és qualsevol persona que es posi a posar discos i un Deejay és el professional, que dedica el seu espai de treball a desenvolupar la seva professió que no és només posar discos, hi ha molt més . Jo, Deejay sempre.
-Ets d’una fornada de professionals que es va iniciar de jovenet a les ràdios locals, passant per Ràdio Martorell, Nova Antena i Dial 107. Quins records en guardes d’aquella etapa?
Ho recordo com si fos ara. Fins i tot de vegades em vénen aromes, olors..., que em recorden els meus inicis en les diferents emissores de Martorell en les quals vaig treballar. El que més m'emociona, és haver pogut viure prop de grans gents i persones. Em va enxampar en una època on, per edat, encara no tens una formació ni una ideologia desenvolupada ni definida, i la gran influència, positiva, que vaig tenir al passar per aquestes ràdios a dia d'avui encara m'està donant fruits professionals. També va ser la meva adolescència, la meva primera joventut, són anys difícils per a qualsevol persona i vaig tenir la sort d'encapritxar-me d'una professió i no d'altres coses. La meva formació i cultura musical li dec en part a moltes de les persones a les quals vaig conèixer. Ufff és molt emocionant. Fins i tot de vegades tinc somnis que estic fent ràdio a Martorell. És que sóc molt nostàlgic.
-I ja que parlem d’inicis. Vas ser el mític Dj de Flaps, discoteca ubicada entre Martorell i Sant Andreu de
Que si me’n recordo? Va ser el 3 de maig de 1986, un divendres. Abans d'entrar com a Deejay resident, vaig col·laborar amb ells en diferents coses, i al final em va arribar l'oportunitat. Recordo que estava a Dial 107 Fm, i van trucar a la porta, era el relacions publiques de Flaps, Jaume Masip, que em venia a conèixer perque em va escoltar en una botiga de Can Carreres a Martorell. Allà va començar la nostra col·laboració. Encara que abans, en la seva inauguració al desembre del 84, ja em va fascinar la filosofia de la discoteca. El 1985 vaig conèixer al meu mestre com a Deejay, Mike Platinas que va estar treballant a Flaps al costat de Javier Ussia, els inventors dels megamixes. Ells van anar a inaugurar la mítica i ja derruïda macrodiscoteca Apocalypse de Barcelona. Jo amb 20 anys em vaig quedar al relleu, per aquell temps, dels millors Deejays d'Espanya. El que em queda encara de Flaps són els meus millors amics, que són de Martorell, Ricki Soro, Jordi Gasset i Alex Giro, a la meva dona Eva, a tots els companys amb els quals vaig treballar que encara ens veiem, a la família Giralt els meus caps i clients que en la meva actual trajectòria radiofònica ens hem tornat a retrobar. Flaps encara es molt dintre meu.
-Actualment estàs fent el programa Mary’s Place a Rac105 amb música dels 80’s com a protagonista. El programa està patrocinat per la sala barcelonina que porta el mateix nom i, la qual t’ha permès tornar a punxar. Això sí, ara ets un Dj de tardes, com ho portes?
Precisament les tardes al Mary´s Place les he deixat per diferències musicals amb algun dels promotors d'aquesta sessió, però segueixo amb les meves clàssiques sessions de so Funky & Disco que és amb el que realment gaudeixo i faig gaudir als meus seguidors del Mary´s Place, els divendres i dissabtes de
-La música dels 80’s té defensors però també detractors. Com penses que la música disco d’aquella dècada ha influït i, influeix encara, amb la música dance actual?
Els 80 són tan rics musicalment parlant que no hi ha res de semblant. Mira l'actual dance i sobretot la música house, està estructurat en bases i samplers de temes dels 80. Fins i tot el pop va tenir el seu millor moment en els 80. El millor de tot, es que els que ho hem viscut som un privilegiats. Hi ha gent que donaria el que fos per haver nascut abans per a poder-ho viure. Back to the 80´s!.
-Persona inquieta per naturalesa i amant de la seva professió, el Jordi Carreras ha fet una carrera paral·lela a la de Dj. Ets el director executiu de la revista Deejay amb 150.000 lectors mensuals i líder en el sector a nivell estatal. Quin és el secret perquè una revista especialitzada rutlli com ho fa Deejay?
Jo he donat i donaré la meva vida pel Deejay i el que significa. Quan li poses passió necessitat, romanticisme, temps, i amb alguna dosi de negoci, el cocktel acaba per no fallar. Jo sempre el que fet, ho he fet pensant en la part del que farà servir el meu objectiu. És a dir, el que jo no faria no ho faig, però el que si faria si ho faig. No faig coses que no m'agraden que em facin, però si faig coses que el sector pugui necessitar, i si està en la meva mà les desenvolupo i llest. La revista Deejay està realitzada per Deejays. Als meus redactors els hi dic que escriguin el que els agradaria llegir. I en la ràdio els dic que parlin i facin ràdio com els agradaria escoltar-la. Potser aquest és el secret dels 11 anys de lideratge en el sector.
-Una altra de les teves creacions és l’Acadèmia Oficial de Dj de Barcelona. Tinc entès que més d’un miler d’alumnes han desfilat per l’Acadèmia. És la de Dj una bona carrera professional o senzillament és una il·lusió que amb l’edat acaba esfumant-se?
Mai hi ha edat perquè s'acabin les coses. Mira el meu cas, amb 42 anys estic novament en actiu. La professió del Deejay bé estructurada, cuidant-te, vivint per la música, és com una altra feina qualsevol i a mes guanyes molts diners. Avui dia es paguen veritables “burradas en cachés”. El Deejay és ja un artista.
-La veritat es que si continuem repassant la teva trajectòria, tindríem conversa per hores. Podríem parlar dels reconeguts premis DeejayMags, l’emissora Deejay FM o l’estudi de disseny gràfic Lemonade o l’agència Lemonade Management. Tot un seguit de productes al servei dels dj’s.
Això sempre. Em diuen els meus socis i afins que dono massa per al que rebo, però jo sóc feliç. Com et dic en la pregunta anterior. Tot el que vaig poder necessitar en els meus inicis ho he posat en marxa perquè a ningú li pugui faltar i tingui els serveis que realment aquesta professió precisa.
-Però parlem també de futur. Amb la teva dèria de fer coses al servei dels dj’s, has estat treballant en un estudi d’investigació sobre els problemes físics i riscos laborals que patiu. Quins problemes es poden generar en aquesta professió?
Sobretot, després de molts anys d'investigació, els problemes més naturals són la pèrdua d'audició i la mala nutrició. Són danys de vegades irreparables però amb prevenció, com tot, es poden solucionar. La meva intenció amb això va ser posar en alerta al sector del Deejay perquè prengui nota. Hi ha molts que ja treballen amb uns taps protectors de reducció de dbs.
-Diuen, que tota persona, per sentir-se realitzat hauria de fer tres coses a la vida: tenir un fill, plantar un arbre i escriure un llibre. La primera ja ho tens més que superada –tens dos fills-; no sabem si has plantat un arbre, però el que si sabem es que estàs escrivint un llibre. És un llibre sobre la teva experiència en el món de la nit. Suposo que coses positives però, encara que costi creure, també coses negatives, oi?
Tinc dos preciosos fills,
-Vius a Barcelona, estàs casat, tens dues criatures. Com es pot compaginar la vida familiar amb la professional, tenint en compte que tens una feina que et requereix, sobretot, estar en actiu els caps de setmana?
Molt malament a vegades. Però menjant cada dia amb ells, portant els nens al cole, intentant treure temps d'on no n’hi ha. La meva dona és la que ho duu pitjor. Però va conèixer així al Jordi Carreras, encara que ja no és el mateix de quan tenia 25 anys.
-I quan arribes a casa, desconnectes de la música o continues escoltant-ne? Què escoltes quan no treballes? Tens alguna passió més?
No, la meva passió és la música, i escolto funky i sons dance de tot tipus. Sóc un “pirrat” (no friki) de la música de ball però sobretot del so funk. Tinc un altre hobby que és el futbol, també m'agrada molt, però sense passió.
-Suposem que és difícil veure’t per Martorell. Però hi conserves lligams encara?
Si tota la meva família per part de pare i mare viuen a Martorell. El meu pare va emmalaltir i em vaig emportar als meus pares a prop per a ajudar-los millor. Sóc fill únic i em toca estar prop d’ells per si passa quelcom greu. Els meus oncles, viuen a Martorell i encara tinc a la meva àvia materna. Quan passo amb el cotxe o amb l'AVE, quan vaig i vinc de Madrid, m'agrada mirar i creuar Martorell. He estat molt feliç aquí.
-Per acabar Jordi, un desig personal o professional, o les dues coses juntes.
Salut, molta salut per als meus fills i la meva família. Tota la resta s'aconsegueix amb esforç i perseverança.
-Moltes gràcies i esperem que quan surti el teu llibre publicat ens en puguem fer ressò des de l’aMartorell.com
Sí, m'agradaria venir a presentar-lo perquè la meitat de la història del llibre passa a Martorell.