Montse Palacios
Tècnica Superior d’Arts Plàstiques i Disseny en Joieria Artística
“a casa en broma
La seva capacitat creativa és infinita.
-Montse Palacios, de professió?
Quan em pregunten, professió? Dic que sóc joiera, però a casa en broma
-Has flirtejat amb diferents disciplines artístiques. Et recordem com a baixista del grup “Amor Autista”. Has passat per les arts plàstiques. Finalment sembla que has trobat en la joieria el teu espai creatiu. Què és el que t’ha seduït d’aquesta expressió artística?
La música és un altre de les meves passions, m’agrada molt. És una altra manera d’expressió, tocant deixes anar coses i és molt creativa, (encara fem alguna tonteria a casa amb el Toni, per matar “el gusanillo”). Vaig viure dos anys a Vilafranca del Penedès, en mig de les vinyes. Allà vaig conèixer l’escola d’art on feien ceràmica i joieria. Com que ja havia fet 10 anys de ceràmica i escultura vaig anar a parar a la joieria, em va enamorar. Feien una joieria diferent; recordo que hi havia un expositor amb peces dels alumnes on hi tenien uns anells fets amb fregalls de rentar els plats, molt originals i vaig pensar: -“Jo vull fer coses així!”, i fins ara.
-Tens el títol de tècnica superior d'arts plàstiques i disseny de joieria artística de l’Escola d'Art Arsenal de Vilafranca del Penedès. T’has especialitzat en Encastat de Pedres Precioses a l'Escola Massana de Barcelona amb Francesc Cujó. Però quan vas començar a dissenyar joies?
Des del primer dia de classe, (l’any 2003), la professora l’Anna, feia fer un anell només serrant i forjant-lo sense soldar i ja te’l feia dibuixar. Ella em va animar a treure’m el títol. Però la joieria és un ofici molt complert te massa tècniques i vessants; microfussió, encastat, motllos, gravats, esmalts, ceres, etc. Sempre estic fent cursets, seminaris, per millorar... em queda tant per aprendre.
Aquest curs segueixo a
-Com són les teves joies? Quins materials utilitzes i que simbolitzen?
Faig diferents tipus de joies. Unes són per portar, diguéssim normals, les que podries trobar en una joieria, amb: or, plata, gemes etc. També em fan encàrrecs i són depèn el que vulgui el client. M’agraden els concursos, on puc fer una peça diferent, a vegades em marquen pautes on pot haver un tema, d’altres me’l busco jo segons m’inspiro. Si hi ha alguna cosa que m’agrada m’informo, l’estudio, faig un dossier, esboços, i faig la peça. Els materials utilitzats són segons el disseny, vaig provant, experimentant coses, no sempre surt el que vols.
“La farmaciola del Quixot” 1er Premi d’adults de
De passada li agraeixo al Patronat de Cultura que li posi, el cinturó als gegants de Martorell. Em fa molt feliç veure’l i que no s’hagi quedat en un calaix mort de riure.
ELS COBERTS INTERPRETEN UN ESPAI: Aquesta peça va estar exposada a Menorca i a Madrid al concurs de Joves Dissenyadors Europeus organitzat per “Eurobijoux&Accessories”.
-Al teu blog (http://montsepalaciosartjoies.blogspot.com), hem pot veure una mostra de les teves creacions. Creacions que sovint s’inspiren en arquitectes. Que té a veure l’arquitectura amb les teves construccions artístiques?
El Blog l’utilitzo per a tot, m’agrada provar diferents coses quan tinc temps, i si m’agraden les penjo. Hi han videos, fotos, les joies etc... Molts amics em diuen: “-si, si, penja les coses que així veure’m el que fas”, ens sentim més propers. Quan vaig estudiar a l’escola d’art, em van cridar l’atenció els arquitectes i sobre tot els racionalistes que varen saber apreciar les noves formes en la construcció dels seus edificis, produint un canvi en la valoració percepció de les formes, les quals desembocarien en l’arquitectura racionalista i visionaria del segle actual. I vaig fer una col·lecció d’anells, un objecte quotidià que com a joia ha d’anar adaptant-se a les formes i sensacions del moment, sense perdre el sentit en que ha estat creada; és per això que en una quadratura del cercle, aquesta sensació, s’ha de transmetre en la majoria d’objectes.
Aquests anells formen part d’una col·lecció de 8 anells dedicats als arquitectes. “L’Anell Arquitectònic”, va ser 3er Premi al concurs d’Art Local de Martorell.
-Un dels trets destacats de la teva carrera és la col·lecció de joies eròtiques. Són peces sensuals que els hi ha valgut un reconeixement internacional com arribar fins al Museum of Sex de Nova York. Dues peces formen part de la col·lecció permanent del museu. T’esperaves que passes una cosa així?
No, no m’ho esperava, quan em van escriure des de Nova York, vaig estar contentíssima. Normalment quan faig coses intento fer-ho bé, gaudir-ho sobretot, i si a sobre m’ho reconeixen, molt millor, a tothom li agrada que el mimin, valorin. Però tampoc deixo de fer coses d’un altre nivell, tot és enriquidor. Aquesta setmana acabo de saber que sóc seleccionada per
Aquestes peces estàn al “Museum of Sex de Nova York”, exposades permanentment
-A més, has col·laborat en el Llibre "SEX DESIGN", de l'editorial Loft Productions, publicat als Estats Units en anglès i a Europa en espanyol i francès, per Max Rippon.
Vaig estar seleccionada per l’exposició “camí en solitari” que organitzava la (JORGC) col·legi oficial de joiers, d’orfebres, rellotgers i de gemmòlegs de Catalunya. El Max va anar a
-I com és aquesta col·lecció eròtica? Són joies per portar, per lluir o per utilitzar?
La majoria d’aquestes peces, no són per portar, ja que en un principi les havia dissenyat per l’exposició i pel llibre (havien de ser molt visuals). Però n’he fet alguna més discreta per portar, la utilitat és lliure.
-Parlem ara de creacions col·lectives perquè amb la martorellenca Carme Julià heu estat treballant plegades, combinant la joieria i el món gràfic. El resultat és “Emprenta”. De que es tracta?
-I ara Montse, en què estàs treballant? Quin una en portes de cap? Pel que hem vist, les darreres creacions juguen amb l’or i el coure.
Participo amb un llibre de disseny “Forms for Pleasure”, que ha de sortir aquest novembre editat per l’editorial Belga Stichtingkunstboek, també de disseny sexual.
Hem ensenyat a les dames a ruboritzar-se amb només escoltar anomenar allò que en certa manera temen fer.
Montaigne
Aquest mes de setembre he participat amb Medusa a “Angemawards” (Iberjoya Madrid08)”
és l’últim seminari (juliol), que he fet amb el professor Hans Herving Leicht, i he fet algunes peces.
MEDUSA: Peça de plata amb gravat al metall i llàmines d’or impresses i al final del fil, rubís naturals engastats.
MOKUME GANE: És la barreja dels metalls, aquests són de coure i plata
-I com arriben les creacions de
Sí, a casa tinc un expositor per les peces, ve la gent i tria.
-Coneixent el teu caràcter inquiet, a banda de les joies, que més estàs fent actualment?
No em queda més temps, l’altre el dedico a viure normal, fer de tieta, treballar amb el Toni, escapades a Banyoles etc.
-I per acabar sempre demanem als nostres entrevistats que ens expliquin un desig personal. Quin és el teu?
Tal com estan les coses i lo escanyats que ens tenen. M’agradaria que, com deia Francesc Pujols: Els catalans quan anéssim pel món, ho tinguéssim tot pagat.
-Montse, moltes gràcies!
A vosaltres. Un petó virtual per a tothom