Juanjo Castells

IRONMAN

“l'IRONMAN és una prova d'un dia, però sereu IRONMAN per tota la vida”

Em dic Juanjo Castells, i sóc un senzill pare de família de Martorell. Tinc 2 nens, en Pol de 5 anys, i l'Oriol de quasi 2 anys, i una dona que m'ajuda en tot que es diu Carmi. Tinc 40 anys, vaig començar a practicar esports com tothom, futbol, basquet, però aviat em vaig adonar que els esports d'equip no estaven fets per a mi. Em vaig decidir per jugar a tennis, i em va donar molt bon resultat fins que em van haver d’operar dels dos genolls degut a una lesió. A partir de les hores la meva vida va canviar, els metges em van aconsellar fer ciclisme per enfortir tota la zona dels quàdriceps, i des d'aleshores fins avui, la cosa cada cop a anat a més, començant en mountain bike, bici de carretera, duatlons.., vaig treure'm el títol de professor d'spinning, atletisme, triatló, i per últim el somni de qualsevol esportista popular com jo: acabar un IRONMAN.

Com et vas decidir a inscriure't a l'Ironcat?

Doncs, sembla una tonteria, era un somni de quan era petit, i veia una sèrie per TV, es deia MAGNUM, en ella sortia un detectiu, que es preparava per a una prova a l'any al seu poble (L'HOME DE FERRO DE HAWAI) de 3,8Km nedant, 180 km en bici, i 42 km corrent, es a dir una marató...era una animalada!, això no ho pot aguantar ningú, pensava...i amb 40 anys, he pensat que era el moment d'intentar provar-ho...i això hem fet.

Quant temps vas trigar per finalitzar la cursa Ironman?

Buff!!! 11h18'31". Els 3800m de natació, a mar obert en 1h13', els 180Km de ciclisme en 6h08' i els 42Km de la marató en 3h56'

Quina va estar la part més difícil per tu?

Doncs per estrany que sembli, el sector en bici, i ho dic de veritat, ja que de les tres disciplines, jo vinc del ciclisme, i es on ho vaig passar pitjor. En cap moment em vaig trobar còmode, va fer molt d'aire, i vaig decidir, posar una "velocidad de crucero" no patir, i aprofitar el segment en bici, per a hidratar-me i alimentar-me molt bé. A la llarga vaig encertar, ja que la calor de la zona, va fer que després d'acabar la bici, molta gent es retirés per forçar massa, i no assimilar l'alimentació.

I la millor part?

Sense cap mena de dubte el tram de 42Km., la marató a peu. Em vaig trobar genial, eren 6 voltes en un circuit de 7Km, on el públic podia veure la major part de la cursa, i vaig tenir la immensa sort que va venir la meva dona i els nens, la meva germana Eli, el meu cunyat Marc, els meus pares, amics com Gerard i Pere, i els 42Km es van fer molt curts, ja que els vaig fer quasi tots amb la pell de gallina, estaven tant emocionants ells com jo, va ser molt emotiu.

Quin tipus d'entrenament es requereix?

Dur, molta dedicació. Com tot, depèn dels horaris, i jo hi han dies que començo a les 5 del matí (si no facis aquesta cara) i acabo a les 8. Però això no es tot, aprofito 2 hores del dinar per a sortir en bici, i menjar a sobre la bici, sobretot acostumar el cos a menjar entrenant.

Quant temps creus que es triga en recuperar-se plenament?

Jo al voltant d'una setmana, durant la qual em dedico només a nedar molt suau, i banys d'aigua i saunes...relax vaja!

Havies corregut alguna marató anteriorment?

Mai en la meva vida. Havia fet mitges maratons, però mai havia passat de 30Km en una cursa. Li tenia molt de respecte a fer una marató, i mes després d'haver nedat 3800 m i fer 180 Km en bici, però per estrany que sembli, m'ha agradat molt...vaig tenir sort i no vaig patir gens durant la cursa.

Per què et vas decidir per l'Ironman?

Pel repte personal que suposava, i per que tots ens marquem fites a la vida, i sense reptes no sabem viure.

Creus que hi ha un participant Ironman típic?

Si mires la gent en un Ironman, és cert que són gent normal...a excepció dels 15-20 primers que són professionals o semiprofessionals. La resta acostuma a ser gent de 30-35 anys, amb anys practicant diferents esports. No cal destacar en cap esport, és només l'equilibri entre poder fer natació digne, sortir en bici, i córrer. Jo sempre dic el mateix, m'agrada per què ni sóc nedador, ni ciclista, ni corredor, em considero un atleta i prou.

Per on t'entrenes?

Doncs per Martorell. Nedar és fàcil, sóc del C.N.Martorell, de la secció de nova creació, la de TRIATLÓ, doncs a la piscina, fent quasi les hores que els socorristes...(l'Annabel està farta de veure'm). El ciclisme, aprofito i entreno en carretera amb la Penya Ciclista de Martorell, o surto en mountain bike amb el club Martorell Bike. I en quant la cursa a peu, és fàcil, surto amb amics a entrenar, amb el Michel, David, Justo, X.España, Juanma Arquillo, Ramon del Valle, i molta més gent d'atletisme pur...corrent molt ràpid, i em fan patir molt!

Alguna cosa més sobre les teves experiències amb l'Ironcat que vulguis compartir?

Doncs que si jo ho puc fer, vosaltres també, i penseu que l'IRONMAN és una prova d'un dia, però sereu IRONMAN per tota la vida. És una prova en la que lluiteu contra vosaltres mateixos, es crea un vincle molt gran amb els companys de cursa, amb les famílies animant, és increïble. I a l'arribar, és una festa, i una explosió d'emocions.

Gràcies i ens veiem...fent esport sempre.