Capella de Es tractava d’una petita ermita de camí, situada a poca distància del pont de fusta del riu Anoia i davant mateix del camí de Montserrat, avui dia desapareguda. La primera notícia que tenim de la capella data del segle XIV, concretament de l’any 1346. Sabem que era una ermita espaiosa i que hi havia les habitacions de l’ermità al costat mateix. La festa a El segle XIX fou nefast per a la capella: El 6 de juny de 1808 l’exèrcit francès havia estat derrotat al Bruc i passà desfet per Martorell. Com a revenja van incendiar la capella i les cases que en aquesta època formaven el petit raval del Pontarró. Josep Casasayas, de la veïna masia de Can Sayas, va decidir aleshores amagar la imatge de de la capella. L’any 1863, el nou traçat de la carretera de Madrid, que correspon a l’actual carrer Montserrat, obligà a la demolició de la capella. Les restes de la capella són sota el traçat del carrer, pràcticament davant del col·legi Montserrat. Tot i el compromís inicial d’edificar-ne una de nova, aquest no es va complir. Un dels pocs records que ens queden de la capella del Pontarró és la pica d’aigua beneïda, que es troba actualment al Museu Santacana, i una Fidel reproducció de |