El Pont d’Anoia

El nucli urbà antic de Martorell es va desenvolupar entre dos ponts: el del Diable i el d’Anoia.

El Pont del Diable té el seu origen en època romana i va ser refet en època medieval. Llevat d’un període sense pont, possiblement cap al segle XII, quasi sempre s’ha disposat de pont per creuar el Llobregat, tot i que des del segle XIII el camí pel Congost i Sant Andreu de la Barca, on es creuava el riu amb una barca, va prendre més importància com a camí de Barcelona, en detriment de l’antic per Castellbisbal.

En el cas del pont sobre l’Anoia, la situació sempre ha estat molt més complicada, tot i que el creuament del riu també resulta molt més simple a gual, que no pas al Llobregat. La construcció del primer pont del que es té notícia històrica sobre l’Anoia va ser autoritzada el 1437 per la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim.

Sembla que era un pont amb pilars de pedra i el tauler de fusta. Enllaçava l’actual carrer Santacana amb el camí del Pontarró. El 1828 es va construir un pont de pedra per resoldre la precarietat de les obres existents fins aquell moment. El fet que al marge esquerra del riu no existeixi una zona sòlida per ancorar l’obra sempre ha estat un problema per a l’estabilitat dels pont. Aquest pont, que fou construït en pendent per enllaçar amb el camí del Pontarró, va ser arrossegat per una riuada el 1850 i a partir d’aquest moment el pas es feia sobre un tauler de fusta recolzat sobre les restes del pont destruït. Una nova riuada el 1865 va arrossegar definitivament aquesta estructura.

Serà a partir d’aquest moment que, coincidint amb el replantejament de la carretera cap a Madrid, que va donar lloc a l’obertura del carrer del Mur, es va bastir un nou pont ja a l’indret que ocupa l’actual. La seva vida va ser breu ja que el 20 d’octubre de 1866 va ser arrossegat també per una riuada. L’obra definitiva es va fer esperar fins el 1899, any en el qual es va inaugurar un pont metàl·lic de dos trams, construït per la Maquinista Terrestre i Marítima. Aquest pont va estar en ús fins el 23 de gener de 1939, data en la qual les tropes republicanes en retirada el van volar, a l’igual que la resta de ponts de Martorell.

El mateix any 1939, durant el mes de maig, el Servicio Militar de Puentes y Caminos va iniciar la construcció d’un nou pont sobre el riu Anoia; les obres van ser executades per presoners de guerra. La nova obra va ser feta utilitzant el formigó i encara subsisteix actualment, tot i que l’estructura original va ser modificada profundament per l’ampliació que es va fer el 1976.