El recentment rehabilitat Cafè del Progrés podria acollir un restaurant-cafè

La inauguració de la rehabilitació de façana i coberta que es va fer dissabte passat al Cafè del Progrés pot ser el primer pas perquè l’emblemàtic edifici torni a disposar d’activitat diària. El president del Centre Cultural i Recreatiu del Progrés, Antoni Ollé, ha explicat que de cara a setembre començaran a estudiar-se possibilitats per tal d’aprofitar aquest edifici situat al carrer del Mur, que tot just ara acaba de millorar la seva imatge externa. Una de les opcions que planteja Ollé seria que la sala principal del Cafè del Progrés es convertís en un restaurant i cafè.

Destacava Ollé que la conversió del recinte del Cafè del Progrés en un cafè-restaurant podria fer que la gent de Martorell estigués molt més a prop de l’entitat i de les seves instal.lacions. El primer pas per a fer-ho possible, doncs, ha estat la rehabilitació de la façana i de la coberta de l’edifici, que ha nascut fruit d’un conveni entre l’Ajuntament de Martorell i l’entitat. Un conveni en què l’ajuntament ha aportat a l’obra 100.000 euros (50.000 dels quals arriben a través de la Diputació de Barcelona) i a canvi, podrà disposar sense cap tipus de cost de les instal·lacions 10 cops a l’any. Ollé considera que aquest acord serà beneficiós per ambdues parts.

La rehabilitació de la façana i de la coberta del cafè del Progrés és doncs el primer pas perquè aquesta instal·lació es pugui aprofitar amb més asiduïtat que no pas fins ara, quan tan sols albergava de forma ocasional actes diversos. Un Cafè del Progrés que va erigir-se l’any 1929 i que va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Ros seguint l’estil noucentista i amb unes línies clàssiques italianitzants. La reforma de la façana, pintada de color groc sorra, ara resulta molt visible per als martorellencs que passen pel carrer del Mur.

Cara nova i etapa nova
A partir de setembre començaran les reunions al Centre Cultural i Recreatiu del Progrés per tal de trobar el millor ús possible per a l’espai del Cafè. Un recinte que havia visitat, per exemple, l’escriptor empordanès Josep Pla convidat per Francesc Pujols, i que en d’altres èpoques havia estat punt central de la vida sòcio-cultural martorellenca i punt de trobada per a la tertúlia de cafè.