Anna Roig (Sant Sadurní d’Anoia, 1981) és la vocalista d’Anna Roig i L’ombre de ton chien, conjunt que va obtenir el premi Enderrock al grup revelació l’any 2009. La seva cançó “Je t’aime” ja té prop de 90.000 reproduccions al Youtube i “Corro sota la pluja” n’ha superat les 8.500. El que potser no sap gaire gent és que l’Anna Roig és professora de sensibilització de l'Escola Municipal de Música de Martorell.

Sembla que el vostre grup s’està fent un espai dintre del panorama de música en català.
Sí, des del mes de maig del 2009 que vam treure el disc ens han passat moltes coses i cada vegada tenim més la sensació de que la gent ens coneix i li agrada la nostra música. De vegades al·lucinem de veure com de ràpid la gent s'ha fet seva la nostra música i la gran evolució que hem fet pel que fa a reconeixement en qüestió d'un any.

Com definiries la música que feu?
L'estil de música que fem és "cançó". Una cançó és una peça musical que consta d'un text cantat, que bé pot explicar una història, unes sensacions, descriure un personatge... Això és el que fem nosaltres, explicar coses en forma de cançó, intentant que hi hagi una unió total entre el text i la música de cadascuna de les cançons.

Quines influències confessables té el grup?
La principal influència del grup ha estat la cançó francesa. Vam estar durant tres anys versionant grans cançons d'autors francesos com ara Jacques Brel, Serge Gainsbourg, Claude Nougaro... i el fet de viure tan de prop aquestes cançons ens va donar una manera d'entendre les cançons, el seu arranjament, i un carisma que segurament es reconeix en el nostre treball.

La presència d’instruments petits o com de joguina recorda els Manel o Pascal Comelade.

Potser sí. Nosaltres únicament hem incorporat un carilló i una melòdica, ens agradava la sonoritat que podien aportar aquests instruments en algunes de les nostres cançons.

Quins grups actuals t’agraden? Amb quals has compartit escenari i t’ha semblat que tenien una proposta interessant?
Hi ha força grups actuals que m'agraden, per sort ens trobem en un moment molt ric musicalment parlant a les nostres terres. M'agraden especialment Sanjosex, Maria Coma, Mishima, El Petit de Cal Eril, els Manel també... N'hi ha força que m'agraden. Amb alguns hem tingut la sort de compartir escenari, com ara amb la Maria Coma o el Petit de Cal Eril, i els altres els he pogut disfrutar com a espectadora, que tampoc està gens malament.

El vídeo en només una presa de “Corro sota la pluja” ha rebut uns quants premis. Va costar que sortís bé?
Bé, el que va rebre premis, de fet, és la cançó "Corro sota la pluja", que va guanyar el Premi Cerverí 2009 i el Premi Carles Sabater com a millor cançó en català de l'any. Vam fer un videoclip d'aquesta cançó per agrair-li d'alguna manera a la cançó que ens hagués portat tantes alegries, i ens vam aventurar a fer-lo en un pla seqüència, una tècnica de rodatge força delicada ja que implica que el vídeo surti bé de dalt a baix ja que no es pot retocar posteriorment. Va ser força dur gravar-lo, però en vam quedar molt contents.

Al final vau acabar penjant al Youtube el com-s’ha-fet del clip.
La Lyona, la realitzadora del clip, i nosaltres, vam trobar oportú que es veiés tot el que havia suposat fer aquest clip, per una banda perquè podia ser divertit i per l'altra perquè qui el veiés es fes càrrec de la mobilització de gent i assajos que hi havia hagut.

És fàcil convertir-se en professional de la música? És l’objectiu del grup o el teu en particular?
Tot i que jo sóc la que escriu les cançons, ens considerem un grup. Anna Roig i L'ombre de ton chien està format per 5 persones que treballem fort per tirar endavant aquest projecte i per aconseguir en la mesura del possible cada vegada més reconeixement al nostre treball. Esperem poder continuar treballant junts durant molt temps.

Com fas compatible la docència a Martorell amb la vida del grup?
Tot és qüestió d'organització, com qualsevol persona que tingui dues feines, suposo... Als matins faig feina d'oficina i gestions del grup, així com assajos amb els músics i feina de composició. I a la tarda, de dilluns a dijous, vaig a l'escola de música (que també em va bé per canviar d'aires i disfrutar amb els més petits!). Els dies que tenim concerts és quan haig de fer més malabarismes, ja que de vegades haig de sortir corrent després de l'última classe per anar a actuar a algun lloc, que de vegades no està ben bé a prop... Però bé, tot acaba fent-se!

Què coneixes de Martorell? Què és el que més t’agrada de la ciutat?
El que més conec de Martorell és el tros de carrer de la Vila que va de l'església a l'Escola de Música. Sovint hi passo de pressa per arribar d'hora a treballar, però és un carrer que trobo molt viu i acollidor i m'agradaria poder-m'hi passejar amb més tranquil·litat.

Andreu González Castro

www.gonzalezcastro.net