Daniel Gasulla i Porta (Martorell, 1970) és el primer dels entrevistats en aquesta secció que té una entrada a la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure de referència. Farmacèutic de professió, és conegut per ser músic i compositor de sardanes. Actualment dirigeix la Cobla Contemporània, amb la qual opta en 8 categories als Premios de la Música organitzats per l’Acadèmia Espanyola de les Arts i les Ciències de la Música.

- Una farmàcia és un negoci molt absorbent. Et deixa temps per assajar, dirigir i compondre?

La meva tasca laboral com a farmacèutic és al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i a la tarda dono un cop de mà a la farmàcia de la meva dona. Tot i amb això, molts cops a hores gairebé encara de matinada, tinc temps per compondre. Referent als assaigs de la cobla, ho fem una nit a la setmana, de 22 a 24 h. Potser sembla tot plegat un pèl estressant, però al final un s’hi acaba acostumant.

- Em dius que la música per a cobla passa per hores baixes. Per què?

Ja fa uns quants anys que la sardana està malalta, sobretot per la banda dels balladors, ja que pel que fa als músics gaudeix d’un molt bon estat de salut. El jovent no acaba de voler conèixer la sardana i això és preocupant. Encara ho és més la desaparició de colles sardanistes per manca de dansaires. No és un panorama massa engrescador, però entre tots (dansaires, músics, administracions, amants de la música...) hem de posar-hi tots els recursos per poder capgirar aquesta tendència negativa.

- Amb tot, sempre m’ha donat la impressió que la sardana té una mala salut de ferro.

Reprenent una mica el tema anterior, cal dir que és veritat. Fa força anys ja que la sardana no gaudeix de bona salut, però a empentes i rodolons, i sobretot amb persones que tiren amb força com és el cas a Martorell de l’amic Màrius Escoda, la sardana va persistint. Jo crec que la sardana no morirà mai.

- Hi ha dades esperançadores: la Cobla Contemporània ha venut una xifra de discos respectable.

Del darrer treball en portem venuts uns 1.500 des de l’estiu passat. Ara bé, entre tots els nostres treballs (Sardaxou, Contemporanis, Fent Amics i l’Audició) n’hem venut la xifra de 15.000 CD, aproximadament... Són uns números que fan molt goig.

- Tens fama de ser un bon autor de sardanes revesses. Explica’ns als profans què és això.

La sardana revessa és sobretot una “baralla” matemàtico-musical entre el compositor i el revessaire. La revessa és una sardana amb curts i llargs, com totes, però gairebé no hi ha diferències entre les tirades. Els revessaires fan sumes i restes amb els motius que escolten per poder així encertar el tiratge final de la sardana.

- Tot plegat, n’has compost més de cent, oi?

Actualment tinc compostes setanta-set sardanes, més d’un centenar de sardanes revesses, diversos arranjaments de ballables per a cobla, ballets per a cobla i un esbós simfònic per a cobla i timbales estrenat a Esparreguera l’any 2006.

- Una altra faceta teva és la de compositor d’himnes. En vas fer, per exemple, el del Miró Martorell Futbol Sala. Diu Josep Maria Espinàs que prefereix els cants als himnes.

Fins ara he escrit dos himnes, el de la Facultat de Farmàcia i, com bé comentes, el del Miró Martorell. Va ser una experiència molt bonica poder fer un himne per a l’equip de futbol sala que aleshores estava a la màxima categoria. Comparteixo, però, les paraules de l’Espinàs en el fet que prefereixo posar música a un cant, sardana o algun altre text que no pas compondre un himne.

- Com és que comparteixes les teves partitures a Internet?

Avui en dia s’han d’aprofitar les tecnologies de la informació i comunicació. És per això que vaig “deixar” totes les partitures a Internet, perquè així les cobles poguessin accedir a les meves sardanes d’una manera més senzilla, sense esperar que jo els les enviï per correu ordinari.

- Encara que no visquis a Martorell, t’hi mantens vinculat artísticament: hi ha obres teves que s’han estrenat aquí, dedicataris martorellencs, escenaris locals...

Martorell ha estat el meu bressol, tant personal com musical, i això ho duré sempre amb mi. De totes maneres hi vinc força sovint, ja que la meva mare viu a la Vila i m’agrada també retrobar-me amb amics. He compost moltes sardanes dedicades a Martorell i a la seva gent, entre les quals m’agradaria destacar les dedicades a la meva família (“L’Avi Quico”, “Enllaç d’Argent”, “Tot això i seguit”, “La Iaia Montse”...).

- Tens prevista alguna actuació més o menys propera a Martorell?

Pel que fa a la cobla, com a director no sempre vaig a les actuacions, ja que la cobla és una formació que toca les sardanes sense director. De totes maneres, aprofito per fer propaganda de la cobla Contemporània, perquè ens faria molta il·lusió poder actuar a Martorell i fer-ho passar bé a la gent. Quant a composició, estic treballant en una sardana que s’estrenarà el mes de juny d’enguany.
 

Andreu González Castro

www.gonzalezcastro.net