Perro come perro d’Edward Bunker, un ‘chupito’ de nitroglicerina per cortesia d’un sospitós habitual i mestre del gènere criminal

Edward Bunker (Los Ángeles, 1933 - Burbank, 2005) sabia el pa que s'hi dóna als dos cantons de la línia vermella. Les seves ficcions transpiraven realisme: dominava els detalls perquè «havia estat allà». Sabia com foraden les bales, i l’estrèpit que provoca la detonació. Havia sentit l’alè de la policia trepitjant-li els talons, i el dolor de les marques que deixen les manilles als canells.

Crescut en reformatoris, va ser atracador, traficant de drogues i extorsionador. Va trepitjar la presó en diverses ocasions, i va arribar a figurar entre els 10 fugitius més buscats per l'FBI. Fins que, ja com a exconvicte, va fer-se escriptor (un dels màxims exponents del gènere criminal) amb l’autoritat que dóna saber de què parles perquè ho has viscut. I encara li va quedar temps per interpretar el Sr. Blau a la mítica Reservoir Dogs (1992) de Quentin Tarantino; assessorar el director Michael Mann a Heat (1995) i ser nominat a l'Oscar pel guió d’El tren al infierno (1985) d'Andréi Konchalovski, entre d’altres activitats.

No és en va que James Ellroy, un altre ilustre del gènere negre radicat a L.A, defineixi els llibres de Bunker com a «clàssics del gènere criminal: novel·les sobre criminals, escrites per un excriminal, des d’un punt de vista incorregiblement criminal».

La fatalitat dels plans perfectes

El plantejament de Perro come perro (Sajalín Editores, 2010) –«la millor novel·la que s’ha escrit mai sobre l’atracament a mà armada», segons Ellroy– és el clàssic pla perfecte que cap delinqüent pot rebutjar quan li proposen... però que alhora resulta tan perillós i inestable com un ‘chupito’ de nitroglicerina.

L’escenari és Los Ángeles, i l’explosiu trio protagonista està format per tres habituals dels baixos fons de la ciutat, antics companys de reformatori: el respectat Troy Cameron, el turmentat Charles «Diesel» Carson i Gerald McCain «Mad Dog», que fa honor al seu malnom amb la seva conducta imprevisible i violenta. El primer enrola els altres dos en un cop molt llaminer: es tracta de fer-se passar per policies i robar a un dels camells més importants de la ciutat. El problema serà controlar que «Mad Dog» i «Diesel» no ho acabin engegant tot a rodar.

Més Bunker

Després de l’èxit de No hay bestia tan feroz y Stark, Sajalín editores presenta Perro come perro per primera vegada en castellà (la versió original, en anglès, és de 1995). Una de les millors obres d’aquest genuí exponent del gènere criminal, admirat per autors i cineastes com Ellroy, Styron, Tarantino, Buscemi o De Niro.

Sajalín editores prepara també la traducció al castellà de The animal factory, la novel·la de Bunker que Steve Buscemi va portar al cinema. La brutal autobiografia de l’autor, La educación de un ladrón, va publicar-la Alba editorial.

per Jordi Benavente (periodista)
www.martorellnegre.blogspot.com