3.096 dies, i totes les seves nits, la terrible història del segrest de Natascha Kampusch

Els relats de terror més esfereidors són els basats en fets reals. Quan el lector no pot consolar-se pensant que allò que llegeix és inventat, ja no li queda refugi possible. La terrible història de Natascha Kampusch (Viena, 1988), que sent una nena de deu anys va ser víctima d’un dels segrestos més llarg de la història recent (vuit anys), és d’aquest gènere. Ella mateixa n’explica la seva versió amb pèls i senyals i amb la col·laboració dels periodistes Heike Gronemeir i Corinna Milborn al llibre 3.096 dies (Ara Llibres, 2011).

Un antic treballador de la Siemens, Wolfgang Priklopi, va tenir-la segrestada durant vuit anys –dels 10 als 18–, tancada en una cel·la de cinc metres quadrats i sotmetent-la a tot tipus d’abusos físics i psíquics. L’enumeració de les atrocitats patides està de més aquí: el llibre és a les llibreries.

El resultat és un testimoni colpidor de tot el que va viure Kampusch durant els 3.096 dies que va durar el seu captiveri, fins que un matí de l’agost de 2006 va poder escapar, aprofitant una distracció del segretador. Priklopi no va suportar el fet de perdre-la i va acabar llençant-se a les vies del tren.

Un cop alliberada, i mentre lluitava per refer la seva vida malgrat la traumàtica experiència que havia viscut, Kampusch assegura que va sentir-se jutjada per policies, pels periodistes i per l’opinió pública en general. Amb aquesta crònica en primera persona del dia a dia de vuit anys a l'infern, pretén donar la seva versió dels fets, desmuntar mites i contestar les especulacions fetes sobre la seva terrible experiència. Són 248 pàgines –traduïdes a més de 30 llengües– que no deixaran indifent ningú. 
 

per Jordi Benavente (periodista)
www.martorellnegre.blogspot.com