Fos on fos casa meva sempre hi he posat la Senyera per la Diada Nacional de Catalunya (i quant no em deixaven me les empescava per fer-ho). Feia falta, era necessari. Aquest any també fa falta i es necessari per això també l'he penjada, però juntament amb la senyera he posat la Bandera Roja, símbol històric dels qui amb dignitat exigim viure “sense permís “ de ningú, dels posseïdors del treball sense el qual no es possible la riquesa; en fi, el símbol dels “pobres lliures” (es a dir, dels demòcrates).

Per què ho he fet? Perquè no vull la nació que m'estan oferint, feta d'eteris i falsos principis, de grans i retòriques paraules que només amaguen mancances. Vull una Catalunya de ciutadans amb drets i deures: amb el deure i el dret a treballar dignament per poder viure dignament, amb una fiscalitat que exigeixi de tothom una contribució justa, equitativa i solidaria per a finançar una sanitat pública universal i de qualitat i una escola pública, catalana, laica, democràtica i també de qualitat. Una Catalunya a on no s'ens retallin els drets als més febles per afavorir als poderosos i s'hi facin polítiques per a que deixem de ser febles, a on s'hi trobin a gust els nouvinguts pobres (els altres ja s'hi troben) i ningú recolzi ajuntaments xenòfobs que els emprenyen.........en definitiva perquè vull una Catalunya de ciutadans fraternals, lliures i iguals i no me la donen. Per tot això ho he fet i perquè només amb la Senyera no en tinc prou per a expressar-ho.

Martí Obiols Casanovas