Tenia alguna dada quan a la seva ubicació : quilòmetre 1 de l’antiga carretera de Martorell a Gelida.
El lloc – en estat d’absoluta ruïna - està catalogat com “ Bé cultural d'interès nacional” ; ja em canso de maleir als qui tenen el deure de mantenir el nostre patrimoni històric i cultural.
Una vegada més les imatges preses entre els anys 1913 i 1918 pel Josep Salvany i Blanch, fill d’aquesta població, deixaran clar que més enllà dels discursos d’uns i altres, la política - dissortadament - en aquest país nostre, sempre ha comptat amb persones de molt baix nivell.
M’havien explicat que a Rocafort es conserven, a més d'una torre circular i trossos de muralla, les restes de l'església romànica de Sant Genís, de la fi del segle XII o primeria del XIII. És de planta rectangular, obrada amb carreus de pedra local rogenca, molt ben escairada. Es conserva un arc toral ogival que fa pensar en una volta de canó apuntada, de tipologia tardo romànica. La porta principal té dues arquivoltes, emmarcades per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. El timpà, llis, és centrat per un gravat amb una flor de sis pètals. Els dos museus de Martorell conserven capitells, sarcòfags i diversos elements esculpits procedents de Sant Genís construïda amb bell aparell escairat; la volta és esfondrada. Al lloc hi ha vestigis més antics de l'església anterior.
Rocafort fou un Priorat benedictí fundat per Guillem II Bonfill, senyor de Castellví, a l’indret del antic castell de Rocafort, fundat pels senyors de Castellvell l'any 1042. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Al segle XIII va ser annexat al priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Entrà en decadència a partir del segle XIV i va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que destruí la volta de l'església i la casa dels monjos. Va ser secularitzat el 1534.
La parròquia del monestir era l'església de Santa Margarida, sota Rocafort, prop del cementiri actual de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís des de mitjan segle XV.
Estimeu-vos aquest país !
Antonio Mora