Fa unes setmanes, els pares que portem els fills a la Llar d’Infants Parroquial vam rebre una nota. En ella es comunicava que, desprès de 51 anys de servei, el centre havia de tancar. Automàticament, un grup de pares ens vam començar a mobilitzar per tal d’avariguar les possibilitat de “salvació” i, en paral•lel, es va iniciar una recollida de firmes ja que la possible desaparició de la guarderia és un problema que no només afecta als nens que ara hi són, sinó que potencialment és un problema dels recents i futurs pares.

La Llar Parroquial és una guarderia concertada. Això vol dir que rep per nen una part de subvenció de la Generalitat. Hem parlat amb la Parròquia (titular del servei), amb l’Ajuntament (que la inclou dins el seu servei del departament d’ensenyament com si fos una més) i amb una empresa interessada a assumir el servei, tot pendent de saber l’aportació per nen que decidirà atorgar la Generalitat.

I tot plegat estem parlant d’una xifra de pèrdues pròxima als 5.000 euros l’any de despesa ordinària! INCREÏBLE!. Tenint en compte la situació de crisi absoluta a la que s’han abocat les institucions públiques -que han arrossegat el sector privat- és increïble que no s’aposti per un servei que redueix despesa sobre el ciutadà de Martorell, ja que el cost per nen de les llars d’infants municipals és molt superior.

Però el temps se’ns tira a sobre i no sabem si podrem arribar a salvar-la a temps. Sigui com sigui, m’agradaria destacar, sense desmerèixer ningú, l’alta qualitat pedagògica i l’especial compromís personal que els pares hem trobat en les educadores del centre. Deixar el teu fill en les millors mans és una de les parts més gratificants quan els nens comencen a sociabilitzar-se i a deixar el niu.

I en aquest moment de desconcert, recordo quan molts de nosaltres utilitzàvem les instal•lacions de la llar d’infants per anar a fer catequesi o anar a missa els dissabtes. La Llar parroquial sempre ha estat molt més que una guarderia. Ara, estem pendents de tancar 51 anys d’història. Si és així, serà un projecte més engolit per la brutal crisi que estem vivint. Sense valoració. Sense record. Però quan d’aquí dos anys torni a sortir el sol -que ha de tornar a sortir per força- molts recordarem que per 5.000 euros anuals, Martorell va perdre un d’aquells serveis que enforteix la xarxa i els valors d’una comunitat. I aquesta haurà estat una mala estratègia. El temps ho dirà.

Margarida Moles