La Fundació Francesc Pujols va presentar ahir al vespre a la Torre de les Hores el llibre Els fenòmens de l’atenció. Eugeni d’Ors. Aquest nou volum de l’editorial Obrador Edèndum posa de relleu els continguts d’un curs que va fer d’Ors l’any 1909 sobre processos psíquics que regulen l’atenció humana. L’editorial pretén, amb la publicació d’aquests documents, evidenciar la puixança intel·lectual de d’Ors, qui va ser precursor del noucentisme.

La presentació del llibre a la seu de la Fundació Francesc Pujols va anar a càrrec del curador de l’edició, Víctor Pérez, i de l’historiador de la psicologia Iván Sánchez-Moreno. El volum conté textos inèdits del filòsof i escriptor Eugeni d’Ors (Barcelona, 1881-Vilanova i la Geltrú, 1954). Ha anat a cura d’Obrador Edèndum, una petita editorial creada l’any 2005 a Santa Coloma de Queralt dedicada a la literatura humanística i científica.

Pérez explica que “conté 4 conferències sobre psicologia que va fer d’Ors en tornar de París l’any 1909. El seu contingut és psicològic, però en realitat estàs llegint un gran muntatge retòric, composat per oracions i discursos on sents la veu de l’Eugeni d’Ors fora dels escrits de Xènius -el seu nom de ploma-“. Afegeix Pérez que “el principal interès del llibre és descobrir la incidència del personatge en la restauració cultural de la primera meitat del segle XX i la seva puixança intel·lectual del moment”.

Eugeni d’Ors va ser el primer encunyador del terme noucentisme, un moviment cultural i ideològic impulsat per la burgesia i la classe mitjana catalana que promovia l’ús de l’ordre, el seny, la raó, la mesura i la serenitat com a contrapès al que considerava l’exaltació dels sentiments extrems i el trencament de les normes del modernisme i el romanticisme. Malgrat això, Pérez explica que “en realitat era un personatge molt polièdric i amb diferents inquietuds”.

Pérez: “Si algun amic va tenir d’Ors a la vida, aquest va ser Pujols”

El llibre “entronca en diverses dèries comuns entre d’Ors i Francesc Pujols, dos personatges que van mantenir una gran amistat. De fet, si algun amic va tenir d’Ors a la vida, aquest va ser Francesc Pujols”. El curador de l’edició explica que “van mantenir aquesta bona relació malgrat que sovint se’ls considera de pensaments antagònics. Compartien, entre d’altres, la inquietud acadèmica i d’Ors, junt amb Pujols, esdevé un abrandat defensor dels mètodes científics”.

Pérez explica l’anècdota que “d’Ors va escriure una carta a Pujols dient-li que havien de muntar la nova filosofia a Catalunya, i que ell seria Plató i Pujols, Aristòtil. No sé si això li devia fer molta gràcia a Pujols, però en tot cas, van mantenir l’amistat tota la vida”.