Psicocat Orientació és una associació martorellenca sense ànim de lucre amb vocació de servei social, que fa accessible l’atenció psicològica i l’educació en el lleure. L’entitat fa assessorament, atenció psicològica, psicopedagògica i reforç escolar a alumnes amb dificultats en el seu desenvolupament. També fa atenció a les famílies, amb especial cura als alumnes amb una situació socioeconòmica desafavorida. A més a més, promou la investigació en l’àmbit del desenvolupament adolescent, infantil i familiar. En aquests dies de confinament forçós, derivat de l’estat d’alarma per la COVID-19, Cristina Garcia, psicòloga i orientadora educativa de Psicocat, dóna algunes pautes per complir la quarantena de la millor manera possible. Des de la planificació al repartiment de tasques, passant pels hàbits saludables o els estímuls sensorials.

Planificació

A l’inici pot semblar divertit i els nois ho agafen amb molta alegria, però aquesta actitud pot canviar quan s’entra en la rutina i es comencen a veure les dificultats reals de l’entorn. Només el fet d’estar a casa, davant la manca de novetats, activitats i la varietat d’estímuls i persones a la que estem acostumats, pot fer aparèixer una sensació d’avorriment creixent i de desmotivació en l’estat anímic, sobretot si no es prenen precaucions. Per intentar minimitzar els inconvenients és recomanable planificar-se el millor possible. Si es pot penjar d’una manera visible i atractiva, encara millor.

Assemblea

Per fer i mantenir aquesta planificació es pot assignar una estona per posar en comú idees i suggeriments i organitzar activitats pels pròxims dies. Si vivim en família, donar veu a tots els membres pot ajudar a fer que se sentin integrats, s’impliquin i col·laborin. Les decisions finals les prendran els pares, però s’hauran escoltat els interessos de tots. Les assemblees es poden establir un cop al dia, aprofitant els àpats per exemple.

Si vivim sols, podem proposar als amics de fer una videotrucada a l’inici del dia per explicar què vam fer el dia anterior i quins propòsits tenim en el dia d’avui. És una trucada que servirà per intercanviar idees i obtenir-ne de noves. Òbviament no es pot esperar el mateix nivell d’acompanyament, però poden sorgir projectes per compartir online i acompanyar-nos en la distància.

Llistat d’activitats

De l’assemblea, a partir d’una pluja d’idees, estaria bé que sortís una llista d’activitats individuals, en grup, de treball i lúdiques, així com les tasques de la llar, que no s’han d’oblidar. Malgrat que sembli que tenim molt de temps, és molt possible que s’acabi per no fer allò que havíem planejat inicialment. Si escrivim quins són els nostres objectius diaris i setmanals és més probable que els anem complint. Cal prioritzar les activitats per assegurar-nos que reservem temps a aquelles que són més importants o motivadores.

És molt important posar límits temporals a les activitats i establir un ritme adequat. No deixar tot a la improvisació. Evitar que una activitat ens absorbeixi talment que no deixi espai a les pauses o a altres activitats també necessàries, per no acabar mandrejant o treballant sense descans.

Repartiment de les tasques

Sempre és important que tots els membres de la família s’impliquin en les tasques de la llar, però amb el confinament ho és encara més. Si vivim en família, en la mesura del possible, és convenient que tots els membres participin d’acord amb les seves possibilitats. És important no descuidar els bons hàbits com fer-se el llit, endreçar l’habitació, recollir i netejar la taula per torns. A casa hi ha moltes coses en les quals els més petits poden col·laborar aquests dies. Fins i tot es poden inventar jocs per recollir o fer neteja de la llar. Aquestes activitats els ajuden a créixer i sentir-se membres actius i importants a la llar.

Hàbits saludables

Intentar mantenir o millorar els hàbits saludables, des de l’alimentació a l’exercici físic. També cal tenir molt en compte no descuidar la higiene. Per moltes persones, com no s’ha de sortir de casa, pot ser una temptació quedar-se tot el dia en pijama i deixar-se, però tot això afecta a escala psicològica. Si el que veiem ens agrada, ens sentirem millor. S’ha d’intentar que tant el cos com la ment estiguin de la millor manera possible.

Disciplina i actitud col·laboradora

Depenem els uns dels altres, per això cadascú ha de ser responsable del que ell fa aportant el millor. Això es diu molt ràpid, però sovint la tendència natural és relaxar-se i fugir. Per aquest motiu cal fortalesa per seguir la mateixa disciplina i complir amb el que ens proposem. Pots oferir-te a ajudar a algú que ho necessita i fer el que saps fer per a aquell qui ho necessita. Aquests dies estem veient molts exemples de solidaritat que ens fan estar orgullosos dels humans.

Relacions virtuals sanes

Sovint moltes de les coses que fem les fem pels altres, però quan quedem sols els nivells de motivació i activitat poden baixar i arribar a ser desmoralitzadors. Mantenir la relació virtual amb altres ens pot ajudar, però també ens hem d’esforçar que siguin relacions sanes. Ens permetrà sentir-nos escoltats i acompanyats, tant a nosaltres com amb qui parlem. Encara així, hem de tenir cura de no consumir i difondre informació dubtosa, intentar donar missatges d’ànim i solidaritat evitant els extrems. Ni trivialitzar ni dramatitzar no ajuda, hem de ser realistes i lluitadors positius.

Videojocs

Pot arribar a ser molt complicat tenir tot el dia nens a casa desesperats per fer coses i distreure’s. Els videojocs són una temptació considerable. Ara és important establir límits i tenir clar que si deixem que assoleixin l’hàbit de distreure’s amb l’ordinador després serà molt difícil de treure. El més raonable és que es delimiti molt clarament el temps de videojocs. No hi ha uns límits estàndard recomanats i el temps destinat a videojocs pot variar molt d’una família a una altra. En qualsevol cas, es recomana que no passin els 30 minuts diaris, que es connectin davant dels pares i si pot ser al saló amb la pantalla visible per a tothom. A més, no es recomanen els jocs amb xat obert per a menors de 13 anys. Cal estar especialment atents als jocs tipus Fortnite amb un alt contingut violent i no adequat per a menors. És recomanable no deixar els nois sols a l’habitació connectats a Internet.

Estímuls sensorials

Els estímuls sensorials marquen el nostre bioritme. En situacions normals la quantitat d’estímuls sensorials i socials que rebem al llarg del dia és molt gran. Veiem paisatges diferents en funció de les activitats que estem fent i seguim uns ritmes establerts. Si aquests ritmes canvien de cop i ens trobem tancats a casa durant un període llarg de temps, ens pot ajudar a fer servir estímuls sensorials per establir i mantenir els nostres ritmes. No podrem fer molt, però com a mínim podrem vestir-nos com si anéssim a sortir al carrer, posar-nos el perfum o el desodorant que acostumem a utilitzar, canviar les estovalles, escoltar música en determinades estones i no posar la televisió com a soroll de fons tot el dia. I per descomptat, cantar o tocar un instrument.

El joc, l’art i la conversa

El joc, l’art i la conversa són eines que ens fan molt més agradable la realitat que vivim. Innocentment es pot pensar que aquesta situació de confinament facilitarà de forma natural que sorgeixin estones idíl·liques per fer activitats, però la realitat és que sense una planificació i reservant un temps especialment per fer-les no sorgiran per art de màgia. Per això us animem a planificar i buscar temps per fer aquestes activitats amb els vostres fills que tant els poden ajudar a ells com a la resta de la família. Buscar jocs per tota la família, donar pas a les nostres capacitats artístiques i compartir estones amb aquells qui estimem, encara que sigui telemàticament, pot ser la clau per fer-ho tot més fàcil i planer.