aMartorell.com

L�App cultural de l�Ajuntament de Martorell   
Pàgina principal >> Articles d'Opinió >> El que esperem (un sentiment Schoppenhauernià nihilista)
El que esperem (un sentiment Schoppenhauernià nihilista)
Article realitzat per: Joaquim Parera

Jo sempre ho he tingut clar i més en aquests darrers anys, a la gent se la anima a fer-se expectatives, a tenir somnis i il·lusions que sovint no tenen cap mena de sortida, se’ns pretén mirar endavant amb... amb que? Amb esperança? Quina? Realment creiem que podem tenir esperança per res?, podem esperar que no ens matem amb el cotxe anant cap a la feina, però que ho esperem no vol dir que ho podem evitar al cent per cent.

La vida, malgrat el que es digui es un caos d’esdeveniments, podem pretendre mirar la vida cara a cara, però no em traurem res de clar, si el que volem es tenir la vida controlada ja podem plegar veles, qualsevol pla o projecte està condemnat al fracàs més estrepitós perquè el mon te las seves pròpies normes i com a la ZONA del film STALKER de Tarkovsky podem traçar-nos un camí cap els nostres propis desitjos, però això no vol dir pas que aquest camí ens hi porti i si ens podem a pensar en els nostres desitjos, també tindríem que pensar com aquests afecten als que ens envolten i a terceres persones que potser no coneixem.

Els desitjos, esperances i anhels son tots pur polsim en el vent, no tenim garanties de res, ni tant sols de saber que es el que realment desitgem o esperem, de cop ens trobem davant de contradiccions morals i sentimentals, alguns cops contradiccions ètiques entre el que diem, pensem, sentim i volem i quan arriba el moment de decidir tenim més possibilitats de equivocar-nos que no pas d’encertar-la i es precisament per això que molta gent prefereix les falses certeses i il·lusions que no pas trobar-se amb una realitat palpable i lògica.

Es curiós com malgrat estar en ple segle XXI la gent moltes vegades prefereix creure en contes de fades i tenir com a herois a simples ninots sense cervell ni voluntat pròpia.

Ha arribat un moment que la gent només vol saber una cosa: que està en el cert i para de comptar, no volen escoltar altres opinions i moltes vegades prefereixen tancar els ulls al davant de les evidències, fins i tot s’ha arribat a un punt que -en política sobretot- es diu que totes les opinions son acceptables i vàlides, una manera molt diplomàtica de pretendre donar la raó a tothom i no mullar-se.

Un pot creure que el sol gira al voltant de la terra i es considera que la seva opinió es tant raonable com el que considera que no es així, si no que es la terra que gira al voltant del sol, es a dir que s’accepta que algú tingui una opinió que va totalment contra les evidències científiques i lògiques, es a dir que es troba tant respectable la lògica com la il·lògica, la veritat com la ficció, de la mateixa manera que hi ha gent diu que ha vist el rostre de Jesús en un tall de pernil, se li dona més bombo que a qualsevol descobriment científic.

La gent ha decidit crear les seves pròpies certeses, o simplement trobar-les en les religions, anar cap aquella que li digui que es perfecte, que amb ells sempre tindrà raó i tot el que faci estarà justificat, la gent buscant les certeses es capaç de caure en el més gran dels servilismes, fins hi tot en el servilisme ètic, moral i de pensament, la gent s’uneix en grups per tenir la raó que dona la força i no pas el pensament , s’uneixen en ramats guiats per un pastor, un guru, un ídol... com se li vulgui dir i aquest ramat els fa sentir forts, una força que recau en l’anonimat, en l’anonimat del grup es pot fer qualsevol cosa, tot es justificat, perquè encara que se’n forma part només es un rostre perdut entre altres rostres sense nom en una massa que es nega a raonar , ja que s’han donat molts pocs casos de masses de gent raonable, las masses només son instruments de força que mai s’uneixen per alguna cosa o persona si no per tal d’anar contra alguna cosa o persona i a més les masses també tenen un problema i es que no tenen memòria, al cap d’un temps no recorden el perquè dels seus actes i sovint no recorden els seus actes, entre les masses no hi ha pensament ni empatia ni remordiment, poden provocar una onada d’assassinats que passat un temps no en seran conscients.

Es per això que molta gent prefereix no afrontar-se als fets, a les evidències i es refugia en grups, ho fa perquè si es tingués de fer càrrec de que els seus somnis son impossibles, les seves il·lusions pur fum i les seves esperances un deliri, vaja que un més que altres, uns menys que altres els essers humans es neguen a tocar veritablement de peus a terra i si pot ser destruir tot allò que contradigui la seva manera de no pensar, tot el que vagi en contra que li diuen que ha de creure, pensar i sentir.
Però la gent no escarmentarà, seguirà creient el que li diguin que ha de creure, seguirà tenint somnis que no porten enlloc, seguirà creient-se que la veritat està amb ells i que ells, amb el seu ramat estan per sobre de la resta de la humanitat i ja sabem que els ramats no pensen ni senten, simplement obeeixen.

De vegades un es pregunta si val la pena seguir a aquest mon, un mon en que el pensament individual es menyspreat i que el fet de no pretendre tenir ja ni somnis ni falses il·lusions es consideri pràcticament un delicte i el fet de no voler ser en cap ramat se’t faci veure com una mena de anormalitat.

Diluïm els ramats, els grups... i aprenem que no et poden dir com pensar i sentir ni si has de ser de aquest o aquell equip, o religió, o grup, si no que portar determinats colors no et fa millor i el teu grup no es millor, es un més de tants grups inútils a la humanitat que retallen el pensament individual.

Ens demanen que tenim esperancés, il·lusions i anhels, millor no tenir res d’això i valorar el que ens arriba ja sigui la bona fortuna o un meteorit a la closca.
 


Joaquim Parera

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Març2024

DlDmDcDjDvDsDg
26272829010203
04050607080910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Publicitat



-->









acpg

acpg





  Un producte de:

www.aMartorell.com