 Entrevista a: Joaquim Soler Massana
Entitat: Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC)
Càrrec que ocupa en la entitat: Director tècnic
Càrrec que ocupa en la entitat: Director tècnic
Caimans al Besòs? Llegenda urbana o exageració? Cap de les dues coses, afirma el Joaquim Soler: “L’estiu de 2007, la Patrulla de Fauna dels Agents Rurals ens va avisar de la presència d’un caimà en a quest riu. Certament no era un innocentada. Després d’un hora cercant-lo, el vaig veure entre unes canyes, immòbil i expectant. Mesurava uns setanta centímetres. Amb un moviment ràpid i ferm el vaig agafar per la base del crani: vaig tenir molt clar que si fallava potser no tindria un altre oportunitat. Tot va sortir rodó, però l’experiència fa pensar. Caimans al Besòs, tortugues mossegadores als aiguamolls del Prat del Llobregat, pitons índies en un parc públic d’una vila de la costa brava.... quina serà la pròxima irresponsabilitat? Cal molta pedagogia, els animals no són joguines d’uns dies, sinó una responsabilitat adquirida de per vida”
1.- Quina és la raó de ser del CRARC?
Donar a conèixer les problemàtiques que envolten la conservació de la fauna salvatge, concretament els rèptils i amfibis. Genèricament els Centres de Recuperació són institucions que treballen en la rehabilitació de fauna salvatge per retornar-la a la natura. Tanmateix el CRARC desenvolupa paral·lelament dues línies de treball més: l’educació medi ambiental i la investigació. El centre està obert al públic i al col·lectiu escolar per a que descobreixen el desconegut món del rèptils i amfibis i, a més, oferim formació als professionals de la veterinària o de la gestió de fauna, mitjançant cursos específics.
En resum, el centre és una eina pedagògica i de conservació de la biodiversitat.
2.- Quants anys porteu fent aquesta tasca? Va néixer arran el COMAM?
Com totes les entitats, el CRARC té una història al seu darrera, un bagatge que l’ha fet rica i plural. El CRARC està en marxa des de l’any 1991, 17 anys. L’any 1985, però, va ser creada la Comissió Medi Ambient de l’Ajuntament de Masquefa (COMAM), una associació de gent preocupada per la fauna i el patrimoni de la vila. La formaven persones pluridisciplinars que organitzaven cursos, xerrades i exposicions. Fou l’embrió del CRARC. L’any 1991 és va demanar a la Generalitat de Catalunya ser entitat col·laboradora per la gestió de fauna herpetològica i esdevenir Centre de Recuperació de fauna salvatge. L’any 1997 les activitats de la Comissió s’havien decantat clarament per la gestió de fauna, i concretament els rèptils i el amfibis –un tipus d’animal era el predilecte de bona part dels seus membres entre els quals m’incloc. Amb la inauguració el 25 de maig del 97 d’unes instal·lacions que serien la llavor de l’actual centre, van separar les línies d’actuació de la COMAM. Actualment COMAM segueix fent tasques de divulgació en temes d’ecologia mentre que el CRARC s’ha convertit en un centre de referència en la conservació, gestió i divulgació del món dels rèptils i amfibis.
3.- Quines són les campanyes que ara mateix esteu portant a terme?
Les campanyes o línies d’actuació es centren actualment en la conservació de la tortuga mediterrània, l’única tortuga terrestre autòctona de Catalunya, en col·laboració amb el Departament de Medi Ambient, i en la captura de tortugues exòtiques dels medis aquàtics catalans. També col·laboren en els plans de conservació dels llangardaixos gegants de les illes Canàries.
4.-Teniu una important activitat pedagògica: en què consisteix?
El camp de l’educació en el respecte i el coneixement de la fauna herpetològica, esdevé un dels pilars de la nostra existència. Aquesta activitat la centrem molt en la realització de visites i tallers destinats al col·lectiu escolar. Alumnes de preescolar fins batxillerat passen cada any pel centre per a conèixer la realitat d’un món força desconegut. Ens interessa que les noves generacions mirin amb respecte i fascinació uns animals que sovint han estat secularment menyspreats per ignorància. Alguns centres educatius de Martorell han vingut al CRARC a realitzar les visites taller, i enguany també tenim reserves fetes per repetir l’experiència.
5.- A Martorell, i d’altres zones, esteu tirant endavant el control de la població de les tortugues de rierol i capturant les tortugues de Florida. Podeu explicar els perquès d’aquesta campanya i la seva dinàmica?
Col·laborem amb la regidoria de medi ambient de l’Ajuntament de Martorell, procurant suport tècnic i científic al projecte de recuperació de les tortugues de rierol (un dels dos quelonis aquàtics de Catalunya) al riu Llobregat en el terme de Martorell. Martorell està fent passos per a controlar la proliferació de fauna exòtica invasiva, en aquest cas tortugues anomenades popularment de Florida. La campanya pretén retirar del riu Llobregat i Anoia, totes les tortugues no autòctones mitjançant trampes de riu. Paral·lelament s’informa de la necessitat de ser responsable amb l’adquisició d’aquest animals com a mascota, es a dir que els propietaris de tortugues d’aigua no les abandonin al riu quan malauradament se’n cansin. Així se’ls proposa l’acolliment al CRARC. Les tortugues exòtiques alliberades als rius catalans poden esdevenir una amenaça real per la resta de fauna ja que tota introducció de fauna aliena en un hàbitat que no és el seu, portarà sens dubte un desequilibri en les relacions ecològiques existents entre la fauna o flora local.
6.- Martorell Viu col·labora com entitat en la campanya de les tortugues de rierol: Què féu amb les tortugues de rierol quan cauen a la trampa? I amb les de Florida?
Un cop preses les dades biomètriques de les tortugues de rierol, cada exemplar és marcat amb un codi de senyals a la closca: d’aquesta forma es poden identificar i fer-ne un seguiment en posteriors recaptures, sigui a l’alçada de Martorell o d’un altra vila que tingui el Llobregat com a riu. Podem doncs seguir el desplaçaments de cada un dels exemplars i extreure dades biològiques. Les tortugues de rierol, com qualsevol forma de vida de la Terra, tenen una funció en el món de les relacions ecològiques que fan únic el nostre planeta. La seva importància no té una valoració econòmica, però si cultural, genètica i és una forma de vida des de fa milions d’anys: no és un ésser nouvingut, com els humans. Una dada que no coneix massa gent és que les tortugues de rierol són depredadors naturals de les larves de mosquit, es a dir un aliat de l’home en la lluita contra la proliferació de molts tipus d’insectes perjudicials per a la economia agrícola o la salut.
Les tortugues de Florida que cauen a les trampes són traslladades al CRARC, on passen a formar part dels animals que coneixen els nostres visitants.
7.- Creieu que els rius al seu pas per Martorell són rics en amfibis i rèptils?
La col·laboració en el projecte de conservació de la tortuga de rierol a Martorell ens ha sorprès gratament, donat que a permès veure que aquesta espècie no és escassa al riu. Les captures d¡exemplars de mides diferents, des de juvenils de 2 a 3 anys fins tortugues de 35 o 30 anys d’edat, ens diu que les poblacions del rius estan actives i són equilibrades en quan a demografia.
Pel que fa la resta de fauna reptiliana o amfíbia, caldria dedicar-hi temps per elaborar d’estudis de prospecció. Els anomenats atles de distribució, són la recopilació de dades de presència i absència de la fauna o flora d’un determinat territori. Aquest estudis permeten avaluar l’estatus del grup biològic estudiat i posteriorment elaborar estratègies de conservació si cal. De totes formes, entenem que espècies com la granota verda, les serps verdes o les serps blanques hi són presents de forma important. Aquest rèptils i amfibis esdevenen els més comuns de Catalunya.
8.- Quines són les “amenaces”, a més de la tortuga de Florida, pels animals autòctons de la nostra zona?
Les espècies foranies de quelonis entren en competència amb les nostres tortugues al lluitar per a les millors zones de sol o pels recursos alimentaris, i poden depredar sobre les cries de la tortuga de rierol. Una de les amenaces que han incidit secularment en la regressió de moltes espècies d’hàbitats aquàtics ha estat la contaminació. Tanmateix aquesta qüestió ha estat en els darrers anys força controlada amb el desenvolupament de polítiques de gestió dels residus industrials impulsada des de la recuperació de les llibertats democràtiques. Queda molta feina a fer. La darrera amenaça pel conjunt de les tortugues és la captura per a ser mantingut com animal mascota, tendència que ha disminuït la darrera dècada.
9.- Tots els rèptils i amfibis foranis han de ser controlats?
La introducció de fauna exòtica en ecosistemes que no li són propis sempre és una amenaça a l’equilibri ecològic. Diem que una espècie animal o vegetal és invasiva quan aquesta té la capacitat de reproduïr-se en aquell nou medi i colonitzar-lo. Un exemple que tothom coneix, el Cranc de riu americà: va ser introduït a la península ibèrica per finalitats comercials i la seva expansió va ser meteòrica. Paral·lelament el cranc de riu autòcton va entrar en regressió fins el punt de quasi d’extingir-se. Un fong que portava el cranc americà i que no l’afectava, va proliferar en canvi en el cranc autòcton provocant la s0eva mort massiva.
La tortuga de Florida (i similars) és una espècie originària d’una zona geoclimàtica molt similar a la mediterrània i, per tant, els exemplars abandonats per la gent que les tenia com a mascota es reprodueixen. Aquesta evidència va ser descrita i prublicada per primer cop a Espanya pel CRARC l’any 1997. L’expansió de les tortugues exòtiques continua.
En canvi, les espècies de rèptils o amfibis de climes tropicals, com per exemple la Iguana, no tenen la mateixa capacitat de desenvolupament en el nostre clima. No hi ha possibilitat de reproducció i ni tant sols de sobreviure a l’estació hivernal... mentre el canvi climàtic no apugi excessivament les temperatures!
10.- De quina manera es pot ajudar en la vostra tasca, cóm es pot col·laborar i contactar amb el CRARC?
Tota ajuda és sempre ben rebuda, però tanmateix s’ha de canal·litzar de forma que tingui la màxima rendibilitat de resultats. El Centre rep ajuda de voluntariat que concentrem durant el període d’estiu, quan la feina amb els animals s’incrementa substancialment. Existeix l’opció, doncs, de fer períodes de quinze dies de pràctiques duran el juliol i agost. D’ altra banda algunes institucions publiques com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona o privades com Cavall Fort, El Club Super 3, i El Museu de Paleontologia de Sabadell entre d’altres, donen suport econòmic o de col·laboració tècnica i de divulgació a projectes en concret. Per exemple, en aquest moments La Caixa Laietana, esta finançant l’edició del segon àlbum pedagògic sobre la fauna catalana adreçat a alumnes de cicle inicial. Aquesta col·lecció, que serà de nou volums, no es podria portar a terme sense ajuts econòmics externs. Per descomptat, una de les millor formes d’assegurar la continuïtat del centre, és visitar-lo, ja que amb la petita aportació de l’entrada s’ajuda al seu funcionament diari. Estem a Masquefa, al Carrer Santa Clara, s/n.
11.- Quins projectes esteu preparant ara?
En aquests moments estem finalitzant la redacció d’una col·lecció de llibrets per a l’editorial CASALS sobre fauna en perill d’extinció. La mini col·lecció consta de tres títols inicialment que van adreçats a nens de cicle infantil... A més de les tasques diàries i campanyes!
12.- En les entrevistes de l’amartorell sempre preguntem: en quin indret et perdries?
El riu Llobregat sempre ha estat un espai molt interessant per a mi. Quan tenia 16 anys feia excursions a Martorell amb el carrilet. Jo sóc nascut a Igualada, on vaig viure fins els 30 anys. El trajecte de la meva ciutat natal a Martorell el feia sovint, amb una canya de pescar i un salabre a la motxilla. Moltes tardes d’estiu recorria els trams del riu que hi ha sota l’autopista intentant pescar alguna carpa, que posteriorment retornava a l’aigua. Allà vaig veure la meva primera tortuga de rierol i les primeres aus aquàtiques. Una passejada vora el riu sempre ofereix sorpreses, per això ho recomano. Els rius són vida, i Martorell te la sort d’estar banyada per un dels més importants de Catalunya.
13.- També demanem que ens recomanin un llibre
Permeteu-me que us recomani, doncs, un llibre de divulgació científica que hem escrit des del CRARC, del qual en sóc coautor: “100 preguntas sobre los reptiles” de l’editorial TIKAL, us farà passar una bona estona descobrint aspectes desconeguts d’aquests animals, alhora que us servirà com a eina de consulta a nivell escolar.
14.- Ens pots dir un desig personal de cara el futur?
Doncs tot i que pot semblar una mica reiteratiu, que el CRARC segueixi sent una entitat de referència en el mon de la conservació de fauna salvatge, i que la seva feina serveixi en la mesura del possible per rentar d’imatge d’uns animals força incompresos.
Si voleu contactar amb el CRARC ho podeu fer a través delportal www.amasquefa.com o al correu crarc@amasquefa.com
Entrevista realitzada per: Llum Saumell
| 
Article realitzat per: Llum Saumell
Abril
