El departament d’Interior aparca les mesures restrictives durant la sega del cereal pel rebuig del sector agrari El departament d’Interior ha fet marxa enrere en el pla de mesures restrictives a les feines agràries per evitar incendis al camp durant el període de sega del cereal (de la segona quinzena de maig a la primera d’agost). La forta oposició del sector agrari i dels consells comarcals i ajuntaments implicats, així com el rebuig del propi conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, han fet replantejar al seu homòleg d’Interior, Joan Saura, “les mesures extraordinàries de prevenció de caràcter excepcional en dies de risc extrem” en el marc del pla Infocat.

El projecte preveia un seguit d’accions preventives que dificultarien la sega del cereal en l’època que toca fer-ho amb la finalitat d’evitar incendis en uns camps on tot és combustible. El responsable del sector dels cereals de la Unió de Pagesos (UP), Alejandro Domingo, va explicar ahir que finalment s’ha retirat la proposta, “cosa que és una bona notícia”. A canvi, han acordat elaborar de forma consensuada un codi de bones pràctiques agràries i que els pagesos, amb la seva maquinària, ajudin els Bombers en cas d’incendi de vegetació agrària allà on no hi hagi Agrupacions de Defensa Forestal. L’acord es va formalitzar fa dos dies entre el sector i els màxims dirigents d’Interior.

Llena ja havia afirmat que Interior es va equivocar l’any passat en prohibir la sega als migdies durant dos dies i així l’hi va comunicar a Saura. La prohibició del 2009 va provocar protestes dels pagesos. Llena apostava per recomanacions o un manual per evitar que les activitats agràries puguin provocar incendis, iniciativa que s’ha pactat.

L’esborrany preveia la creació de la figura d’un vigilant per a cada màquina de sega, la comunicació als ajuntaments dels llocs i hores on es durà a terme la recol·lecció, l’obligatorietat de disposar d’un camió cisterna o autobomba de 3.000 litres d’aigua. També preveu la sectorització dels camps de conreu i la creació de franges de seguretat en grans explotacions.

Sindicats, com la UP o Urapac (Unió de Ramaders i Pagesos de Catalunya), van reclamar un nou esborrany perquè entenien que aquestes mesures perjudicaven els pagesos, ja que la sega no es pot programar amb antelació en dependre de l’estat de la plantació o de la disponibilitat de maquinària.

També denunciaven que les mesures augmentaven molt els costos i que la majoria eren inviables. Fins i tot, administrativament, perquè molts ajuntaments de pobles petits obren poques hores com per atendre els cerealistes quan hagin de comunicar la sega, com afirmava Josep Llobet, responsable agrari del consell de la Segarra. Llobet afegia que la proposta d’Interior demostrava “un desconeixement greu de l’activitat agrària” i, per tant, les mesures previstes podien ser pitjors que les prohibicions del 2009.