Els canvis en l'estructura i diversitat dels fongs estudiats pel CSIC disminueixen les possibilitats de recuperació d'un ecosistema després d'un incendi.

Un equip internacional, amb participació d'investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha mesurat els canvis actuals en el règim d'incendis forestals a la conca de la Mediterrània i ha constatat que l'augment en la freqüència del foc podria estar afeblint la resistència dels seus ecosistemes. Els científics han descobert canvis en l'estructura, la composició i la diversitat dels fongs ectomicorízics, que juguen un paper clau en la regeneració de boscos i altres comunitats vegetals després d'una pertorbació.

Els investigadors han estudiat la influència de la freqüència del foc sobre les comunitats de fongs ectomicorízics (associats a plantes superiors) d'un bosc obert de la costa mediterrània. En concret, han estudiat el desenvolupament de fongs, en condicions controlades de llum i temperatura, en dues espècies d'arbres: el pi marítim (Pinus pinaster) i la surera mediterrani (Quercus suber).

Els fongs estudiats són fonamentals per al funcionament dels ecosistemes. El seu banc de espores i altres propàguls poden colonitzar amb èxit els sòls pobres i resistir sequeres i temperatures severes. Sense ells, disminueixen les possibilitats dels ecosistemes de recuperar-se després d'alguna alteració.

Els investigadors van observar els efectes de la freqüència del foc sobre propàguls resistents en àrees amb un interval mitjà de retorn del foc bastant llarg, és a dir, en regions on els incendis trigaven a produir-se. En aquestes zones, el que abans era un bosc de pins adults havia estat substituït per arbustos i pins joves.

"També hem mesurat l'impacte del foc en zones amb un interval de retorn breu. En elles, no havia donat temps que els pins es regeneressin i només hi havia arbustos", explica la investigadora del CSIC María Paz Martín, una de les autores de l'estudi, que apareix publicat a la revista Fungal Biology . La investigació és fruit de la col.laboració de científics del Reial Jardí Botànic de Madrid (CSIC) i de les universitats de Coimbra i Lisboa (Portugal) i de Tuscia (Itàlia).

Canvis en la regeneració natural

Utilitzant tècniques d'amplificació d'ADN i de seqüenciació, els investigadors van observar que els efectes de la durada de l'interval de retorn de foc sobre les espècies micorrícicas variaven enormement.

El nombre d'espècies de fongs de Quercus suber havia disminuït de manera significativa en aquelles zones amb interval curt. En concret, fongs com els del gènere Rhizopogon responien de manera molt positiva a aquest règim d'incendis, mentre que en aquelles regions amb intervals de retorn llargs, hi havia abundància de Inocybe Jacobi, encara que el nombre disminuïa significativament amb incendis freqüents.

"Això demostra que la desaparició de grans boscos de pins i sureres a la Mediterrània induïda pel foc, i també les conseqüències en els canvis de l'estructura de la vegetació i de les comunitats ectomicorrícics, podria comprometre la resistència dels ecosistemes", adverteixen els autors del treball.

Segons l'estudi, en qualsevol estratègia de gestió o restauració d'un terreny després d'un incendi, cal tenir en compte el paper dels fongs ectomicorízics en la regeneració natural. "L'ús combinat d'espècies amb característiques complementàries promou la regeneració natural i la resposta davant de qualsevol canvi en el règim d'incendis", destaquen els investigadors.