Barcelona, divendres 6 de maig de 2011

Dincat alerta del neguit del sector per la possible retallada de drets de les persones amb discapacitat.

Dincat (Discapacitat intel•lectual Catalunya) agrupa 310 entitats i representa els drets de 30.400 persones amb discapacitat intel•lectual i les seves famílies.

Avui entenem la idea de la Discapacitat Intel•lectual i del Desenvolupament (DID) com una manifestació més de la diversitat humana que enriqueix la nova societat, aporta unió, tolerància i acceptació de les diferències.
Feliçment ha quedat enrere la idea de la discapacitat intel•lectual associada a una malaltia o una anomalia contraposada als cànons de normalitat preponderants.
Han estat anys en els que hem gaudit d’un Estat del Benestar robust i d’una Administració Autonòmica pròxima. Anys en què els passos endavant han estat molt significatius. Però hores d’ara la fragilitat del sistema econòmic amenaça la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel•lectual i del desenvolupament (DID) en tots els seus àmbits. La crisi ha reduït subvencions i ajuts posant en risc la sostenibilitat del seu benestar i la viabilitat de les entitats i escoles que els hi donen servei.
Dincat considera totalment inacceptable que es posi en perill els drets fonamentals de les persones amb DID. Entenem que la crisi ens afecta a tots però denunciem mesures que afecten fins i tot la dignitat de les persones.
Resulta fonamental superar els factors que generen incerteses i buscar formes de seguir sumant i no restant. És amb aquesta voluntat, que avui plantegem tot un seguit de situacions neguitejants que ens trobem en el nostre dia a dia i que requereixen solucions per tal de continuar garantint els drets a les persones amb DID.
Alguns exemples els trobem en el tema de noves places o ampliació del servei. Posat a la pràctica representa que, un noi que acaba l’etapa escolar amb 21 anys i que naturalment passaria a ser atès en serveis d’atenció diürna i a la llar, com l’entitat no pot crear ni ampliar places, la persona ha de quedar-se a casa, vulnerant el dret que tenen les persones amb DID a l’autonomia individual, de l’Article 3 i 9 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, adoptada per les Nacions Unides el 13 de desembre de 2006 i ratificada per Espanya el 05 de desembre del 2008.
En l’àmbit laboral, les persones amb DID tenen especials dificultats d’inserció l. Al mercat ordinari s’estan destruint llocs de treball dia rere dia, i quan parlem de persones amb DID estan a al cua de la taxa d’ocupació. D’altra banda el treball protegit (Centres Especials de Treball) no pot mantenir la creació de nous llocs de treball donada l’actual conjuntura econòmica.
Si parlem de suport a l’autonomia en la pròpia llar, l’import anual de l’ajut vinculat a la prestació del servei, actualment té naturalesa de guany patrimonial. Aquesta naturalesa implica que d’uns diners que no van a parar a la butxaca de les persones amb DID han de pagar-ne impostos. En realitat aquests diners els perceben en forma de servei i com a conseqüència de les necessitats especials que es desprenen per la seva condició de persones amb DID.
Pel que fa a ensenyament es reconeix el dret a escollir entre l’escola d’educació especial, l’ordinària i/o la compartida. Ens trobem que les escoles ordinàries estan infradotades de recursos per a poder donar una resposta de qualitat i atendre les necessitats dels alumnes amb DID.
En el cas de l’etapa secundària post obligatòria, a partir dels 16 anys, un alt percentatge dels alumnes amb DID, no poden accedir quedant exclosos del sistema educatiu i no existeix programes per donar resposta a les seves necessitats de l’etapa dels 16 als 18 anys, fins accedir als PQPI (Programes de qualificació professional inicial).
L’àmbit de lleure es veu també greument afectat, malgrat ser un dret fonamental de qualsevol persona. Per les persones amb DID les activitats de lleure solen representar un sobreesforç econòmic pel suport addicional que necessiten. A hores d’ara les subvencions de lleure han estat retallades, i les que han quedat en vigència acusen endarreriments tant de convocatòria com de pagament. Això implica que les entitats estan programant activitats sense saber el si seran subvencionades. Per altra banda, els familiars han vist incrementats els costos de les activitats de lleure i esport dels seu fill/es. En molts casos no hi podran accedir.
Peticions tradicionals com ara finestreta única per a les famílies o atenció als nens de 0 a 3 anys amb pluridiscapacitats, que actualment es veuen obligats a quedar dins de casa per falta d’escoles bressol especialitzades o escoles bressol inclusives, són altres exemples que l’actual situació d’incertesa agreuja.
La darrera manifestació de la vulneració dels drets, és la noticia apareguda a premsa avui, sobre els prop de 30.000 expedients trobats.
Si en l’etapa del 2010 un expedient tardava una mitjana d’1 a 2 anys i mig a resoldre’s, ara amb l’actual govern ha baixat la resolució en un 35%. Si la mitjana era de 6.000, ara parlem de 4.000 tramitacions al mes. I si parlem de places residencials, hem passat de 300 persones a menys de 40.
Aquesta és la nostra realitat. Deixant de banda les picabaralles polítiques, gestos com els d’avui ens diuen que estem molt lluny de l’acompliment de lleis que preserven els drets de les persones amb DID, com ara la llei de la dependència, vulnerant els drets fonamentals de les persones amb Discapacitat Intel•lectual i del Desenvolupament.