De mica en mica, s'omple la pica

Quan estàs a punt de marxar de campaments, els companys sempre et miren com dient: Et perdràs una setmana de vacances per anar a fer el hippy a la muntanya?

Segurament, no saben el que es perden. Aquesta setmana és de reflexió, de tranquil·litat, de contacte amb la natura, de rialles, de feina, de jocs i de fer servei. Sí, Truc vol dir créixer i, a més a més, intentar aportar el nostre petit gra de sorra al món. Truc és treball i, en definitiva, ser escolta.

Formar part d’una unitat de sis joves d’entre 17 i 19 anys no és fàcil. Comporta trobarse dissabte rere dissabte al nostre cau, l’Agrupament Escolta Joan XXIII de Martorell, buscarse a un mateix i buscar inquietuds per a intentar ajudar a canviar el nostre petit entorn. D’entre moltes idees volades i projectes materialitzats (que comporta fracassos, alegries i, a conseqüència, aprenentatge) vam decidir fer servei en un dels entorns naturals del nostre país. La proposta va ser ben rebuda pels membres del parc i, després de treballar, estar tots d’acord i donar sentit a la nostra nova idea, vam tirar pel dret cap als Aiguamolls de l’Empordà.

 

Arribats a port, vam ser molt ben acollits. D’entrada, hem estat acampats els nou dies en una de les closes que integra la reserva i, com es dorm millor que entre cigonyes, daines i centenars d’altres espècies que et rodegen? Val a dir, que els mosquits ens els haguéssim pogut estalviar. Les feines que hem dut a terme han estat de neteja d’una de les closes al costat de la carretera, treballar pel manteniment del centre de recuperació de fauna del parc i fer tasques de fusteria traient l’escorça de troncs que després serviran per fer taules, ponts, baranes, o altres usos. La nostra contribució ha estat minúscula però creiem en això. Volem millorar l’entorn en el qual vivim i, a petita escala, és el que hem fet. Anecdòticament, podem recordar la quantitat d’escombraries que hem recollit en un territori no tant gran com la closa que vam netejar, la majoria de plàstic. També, molts conductors tenen una afició estranya en accidentar-se contra els marges de la reserva. Si haguéssim recol·lectat totes les parts que hi havia, en podríem haver fet un de nou, de cotxe.

Respecte la tasca de la gent del parc, estem molt agraïts a la Mariona que ens ha guiat en el nostre dia a dia, al Josep que ha contribuït a donar sentit i a desvetllar-nos alguns dels secrets del parc, al Josep Maria que ens ha portat als nostres llocs de treball i ens ha ensenyat la meravellosa costa que tenim al nord-est de Catalunya i a la Mireia i el Jorge que ens han mostrat la dura feina de sanejar i reincorporar animals en el seu espai natural. En definitiva, un gran grup de professionals (molts dels quals no hem tingut el gust de conèixer) però que treballen dia a rere dia per a tenir una zona sensacional pels animals i pel gaudi de les persones.

A més a més, no ens volíem quedar a aquí. El poble que queda més a prop és Castelló d’Empúries i volíem fer un petit acte per a conèixer la vila i dinamitzar el poble. Vam crear un joc de la oca gegant de caire ecològic perquè els nens que volguessin apropar-se a jugar es poguessin conscienciar de diverses situacions i problemàtiques que ens envolten. Tot i que la participació no va ser molt àmplia, vam poder estar amb un grapat d’infants que van gaudir d’una bona estona. Per a nosaltres, va ser una molt bona experiència.

Finalment, només agrair als membres dels Aiguamolls que ens hagin deixat participar en les seves activitats i haguem pogut fer una mica de servei en el qual tant creiem. Ha estat una experiència molt bona i molt recomanable per a gent que tingui ganes de donar un cop de mà per a millorar un dels paratges més fantàstics de la nostra nació i per a créixer al costat de la natura. Per descomptat, encara hi ha molta feina a fer i això només és un petit testimoni. Tanmateix, davant els valors individuals i econòmics que ens venen donats, cal tenir clar que aquesta no és la única realitat. Encara hi ha gent que no vol que siguin el seu dogma i que creu que les coses no estan prou bé com estan.

 

“No n’hi ha prou en saber, cal també aplicar-lo; no n’hi ha prou en voler, cal també fer”. (Goethe)

 

 

Adrià Arqué, Jordi Anton, Alba Vidiella, Maria Vidiella, Laia Bargués, Jose Montero, Pere Miró i Susanna Álvarez.

Unitat de Truc de l’Agrupament Escolta Joan XXIII de Martorell.