El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha obert els actes commemoratius dels 850 anys de l’Hospital Sant Joan de Déu tot fent una visita oficial a Martorell. Puigdemont ha posat de relleu l’atenció a les persones malaltes i desvalgudes, i el seu impuls per part de la societat civil com a forma més important de fer nació. L’ha acompanyat en la visita l’alcalde Xavier Fonollosa, en una jornada en la que també ha estat present a l’Hospital i a l’Ajuntament de Martorell, entre d’altres dependències.

En la seva intervenció, el president Puigdemont ha destacat que “els 850 anys de l’Hospital de Martorell són possibles gràcies a aquesta gran estructura d’estat que és la nostra societat civil”. Ha reconegut que aquest era “el primer cop que assistia a una efemèride d’aquesta envergadura com a president”, i ha afegit que “els catalans hem entès que la consciència de nació es fa a partir de l’atenció de la gent. Trobem arreu fundacions que atenen gent malalta, sense recursos o desvalguda. Hem entès que la nació són les persones”.

Alhora, ha posat èmfasi en el fet que des del govern “continuarem parlant de salut, d’educació, de benestar, perquè és la nostra manera d’entendre la construcció d’un país i de posar-lo al servei de tothom: dels d’aquí i dels que venen, sense fronteres ni restriccions, tal com garanteix l’actual model de salut”.

Fonollosa: “No deixarem mai de vetllar perquè l’hospital tingui els recursos necessaris”

L’alcalde de Martorell i alhora president de la Fundació de l’Hospital, Xavier Fonollosa, ha relacionat molt directament la història de l’equipament “a l’estratègic posicionament geogràfic de Martorell, el lloc de pas natural entre Barcelona i la Catalunya interior”. Per l’alcalde, l’Hospital té “tanta història al darrera com futur per endavant, i ara dona servei a 160.000 usuaris de 13 municipis”. Per això, ha dit, “no deixarem mai de vetllar perquè tingui tots els recursos necessaris per continuar sent un centre útil, modern i de referència per al conjunt de la ciutadania”.

El director-gerent de l’Hospital, Manuel Álvarez, s’ha referit a que “els 850 anys acomplerts fan que nostra Fundació probablement sigui l’entitat sanitària més antiga del nostre país”. Álvarez ha apuntat les raons d’aquesta història contínua: “la posició geogràfica estratègica; la ferma voluntat de les persones i autoritats responsables de la seva propietat i governança; l’acurada gestió dels recursos disponibles; el compromís, implicació i dedicació de les persones que hi treballen i la voluntat de tots de ser actors i protagonistes de tot allò que afecta la comunitat”. Álvarez ha desitjat “poder arribar a fer 850 anys més”.

A l’acte s’ha homenatjat a set patrons vitalicis de la Fundació: Carmen Simó i Vallmajor, Miquel Salvat i Canela, Francesc Ros i Saus, Pere Voltà i Ferret, Francesc Barbarà i Campderrós, Santiago Casasayas i Bertran i Josep Miró i Fisa. També s’ha projectat un audiovisual que resumia els fets més destacats dels 850 anys de l’equipament sanitari. Finalment, la concurrència s’ha desplaçat a la sala d’exposicions del Centre Cultural per visualitzar la mostra 850 anys. Creixem junts.

Visita a l’Hospital i a l’Ajuntament de Martorell

Prèviament, el president Puigdemont ha visitat les dependències de l’Hospital de Sant Joan de Déu, on ha destapat una placa commemorativa i ha visionat el quadre elaborat per l’ocasió l’artista martorellenc Jaume Muxart. També ha passejat per carrers i places de Buenos Aires i la Biblioteca Martorell. A la seva arribada a la població ha estat rebut a l’Ajuntament per alcalde i regidors, i ha signat al Llibre d’Honor.

850 anys d’història d’un Hospital a Martorell

Els orígens de l’Hospital es troben documentats l’any 1167, sota la denominació d’Hospital de Sant Joan Baptista i del Sant Crist. Aquest primer edifici es va construir gràcies a la donació a Pere d’Espiells i la seva esposa Arnaldeta d’unes cases propietat del senyor de Martorell, Guillem Ramon de Castellvell, per tal de fer-hi un alberg o hospital d’aixopluc per als seus homes i pels pelegrins de pas. D’aquest primer edifici tan sols se’n conserva íntegrament a dia d’avui la capella de Sant Joan, aixecada els anys 1310 i 1313.

L’Hospital va mantenir la ubicació –inicialment era extramurs-, fins que es va traslladar el 1842 al Convent dels Caputxins, desamortitzat de feia poc. Vint anys després, va trobar un nou espai a l’actual carrer de Lloselles, a un nou edifici llegat pel Sr. Ramon Lloselles i Ros. El creixement de l’Hospital el va portar a crear una junta de patrons l’any 1901. Més endavant, el centre va augmentar capacitat a 19 habitacions (1954) i s’hi va instal·lar un servei d’urgències.

Per tot plegat, l’any 1967, la junta de patrons acorda la construcció d’un nou edifici. Els terrenys escollits van ser al camp de la vinya del Sunyer, al barri de Buenos Aires. El nou Hospital es va inaugurar un 9 de novembre de 1969 i des d’aleshores ha romàs al mateix indret amb diferents fases d’ampliació i millora dels serveis: la reforma integral amb noves unitats d’hospitalització i augment de llits a 127 (1996), i l’ampliació del servei d’urgències per poder assumir el miler de visites diàries (2012). Actualment, l’Hospital és una fundació de titularitat privada que pertany al SISCAT (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) del Servei Català de la Salut que dona cobertura al Baix Llobregat Nord i a una població d’uns 160.000 habitants.