El Centre d’Estudis Martorellencs (CEM) ha organitzat aquest diumenge al matí una pujada a Sant Genís de Rocafort per mostrar els treballs d’excavació que es fan aquests dies a l’antic priorat. La visita ha aplegat unes vint persones i ha divulgat les tasques de l’equip d’excavacions, que formen membres de l’entitat i estudiants d’arqueologia. Els treballs han descobert restes d’esquelets humans i animals i de ceràmica a l’interior de l’edificació i noves tombes a l’exterior, que fan pensar que l’espai ja podria haver tingut altres usos abans que s’erigís el monestir.

Les excavacions van començar el dilluns 25 de juny i es perllongaran fins el divendres 6 de juliol. L’equip el composen 12 persones –tres caps d’excavació i 9 estudiants de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i Universidad del País Basco Euskal herriko Unibertsitatea-, que fan tasques a l’interior del recinte i a la façana sud cada matí i fins el migdia, durant unes 7 hores. Aquesta és la represa de les tasques arqueològiques de l’any 2014, arran del conveni entre l’Ajuntament de Martorell i l’empresa Abertis Autopistas per l’aportació de l’1% cultural que marcava la Llei del Patrimoni Històric.

Les tasques es duen a terme tant a l’exterior com a l’interior del petit recinte monàstic datat l’any 1042, situat al capdamunt d’un esperó de roques que conformen diversos nivells de terrasses. A l’exterior s’ha excavat a la façana de migdia, la més soleiada, i que es troba davant del puig del Montgoi. Allà, segons explica el director científic de la campanya i vicepresident del CEM, Alfred Mauri, “estem trobant, sota una pila de runa amuntegada, noves tombes a terra just al costat de les que queden enclastades a la paret i les bases d’unes columnes que ens refermen en la idea que en aquest sector de l’edificació hi va haver un petit claustre amb les tombes dels fundadors del monestir, els Castellvell”.

Pel que fa a l’interior, Mauri ha explicat que “estem treballant en els seus tres sectors: la nau, el cor i el presbiteri. A la nau, hem excavat un sector reblert de terra del que han sortit restes de ceràmica, d’animals i també restes humanes, tot i que no com a part d’antics enterraments, sinó com a restes barrejades”. Per l’arqueòleg, aquesta troballa podria refermar la hipòtesi de la preexistència d’alguna edificació abans que els Castellvell fessin erigir el priorat allà”.

En aquesta línia, ha exposat que “hem trobat elements que ens fan pensar que a sota hi hauria una parròquia del segle V o VI i un eremitori”. A més, l’espai reuneix dues característiques: “l’espiritualitat, ja que és en un lloc aïllat, de silenci i elevat, i la de poder sobre el territori dels voltants”.

Mauri ha explicat diferents aspectes del recinte, tant a l’interior com a l’exterior, i de tot el que l’envolta i ha recordat que un cop s’acabin els treballs a Sant Genís, el CEM traslladarà la campanya d’excavacions a Santa Margarida, fins el 29 de juliol. Abans, el dia 25 a les 19.00h, faran la jornada de portes obertes per a explicar tot l’avenç de les excavacions.