Ràdio Martorell 91.2 fm

Pàgina principal >> Les Noticies >> Criatures fantàstiques, suspens i amor, ingredients a ‘L’últim esmolet’ d’Aniol Florensa
Les nostres noticies
Criatures fantàstiques, suspens i amor

Criatures fantàstiques, suspens i amor, ingredients a ‘L’últim esmolet’ d’Aniol Florensa

24/09/2019

L’últim esmolet és la segona novel·la que publica el jove escriptor, guionista i publicista Aniol Florensa, i que ahir es va presentar a la Biblioteca Martorell. Un relat en el qual la fantasia pren protagonisme, amb l’aparició de criatures llegendàries catalanes que l’autor ha recollit dels rondallers i de la tradició, i que ha adaptat al seu llibre per teixir una història amb moments de suspens i d’intriga a través d’en Josep -l’últim esmolet- i la seva família.

Florensa (Vilassar de Dalt, 1987) ha treballat gairebé vuit anys de guionista i muntador al popular programa Alguna Pregunta Més (APM?) de TV3, així com al Vacances pagades; Frikiliks (Cuatro) o Top Trending Tele (La Sexta). També ha fet guions per ràdio pel Fricandó Matiner de RAC 105 la darrera temporada, i ha col·laborat amb diverses emissores locals. És autor de diverses campanyes publicitàries, però en els darrers anys ha recuperat el temps per a escriure novel·les.

Fruit d’això, el 2017 va publicar Kentucky, pensada i escrita feia uns quants anys, a la sortida de l’adolescència. Una història esbojarrada emmarcada en un conflicte radioactiu a una Catalunya independent, en la que es combinen una horda de pollastres assassins, un cementiri nuclear, un nen enamorat i la independència. I des del passat juny, ha arribat la seva segona creació: L’últim esmolet (Editorial Gregal), en el que Florensa hi reconeix una evolució personal, que no sap cap a on el portarà en el futur. De moment, com ell mateix explica en la següent entrevista a Ràdio Martorell, té clar que les seves creacions volen, per sobre de qualsevol altra cosa, entretenir i fer passar una bona estona als lectors.

Aniol, fa ben poc que has publicat L’últim esmolet. Com ha anat?

És tota una experiència. De fet, escriure sempre és una experiència. És una feina molt dura, ja sigui a l’hora de fer un guió o una novel·la, i sempre és un plaer veure la teva feina publicada i tenir la sensació que ha quedat una novel·la de la qual n’estic molt content del resultat final.

Quant de temps t’ha portat fer-la?

Entre la documentació, l’escriptura i la reescriptura, porto un any i mig. I encara és poc temps, ja que es tracta d’una novel·la curta i d’una estructura senzilla.

Creus que és millor escriure-la en poc temps per a no tenir tant de temps de fer correccions?

No és el meu cas, però cadascú té el seu mètode. El meu és escriure una mica cada dia, si es pot, i al cap de tres mesos tenir una primera versió que després ja poliré. Hi ha gent que té l’habilitat d’escriure molt bé a la primera i que en un mes escriu molt i molt bé, però jo no sóc d’aquests. Jo haig de matxucar molt, molt i molt. Sí que és cert que caus en l’error d’anar frenant, tirant enrere i reescrivint, però la meva idea és escriure tot de cop i després ja ho poliré.

Per tant, combines la inspiració amb la rutina a l’hora de crear?

Sí. Hi ha la frase mítica de “la inspiració t’ha de trobar treballant”. I és això, la inspiració no és llevar-te i dir “avui estic inspirat i escriuré!” o “avui no estic inspirat i no escriuré!”. Realment, per mi, no escriure és un vici i no inspirar-te és un vici. Millor fer-ho cada dia una mica, tant si en fas una com si n’escrius 10. Hi haurà dies que estaràs més lúcid i d’altres que menys, però sempre cal treballar.

Què trobarem a L’últim esmolet?

És la història d’en Josep, un esmolet d’aquests que van pels pobles amb la moto i el bufacanyes o flauta i que des de temps immemorials es dedica a assassinar criatures fantàstiques catalanes per encàrrec, per treure’s un sobresou. En un combat amb una última criatura és a punt de morir, se sent vell i rovellat i decideix jubilar-se. Però prèn la decisió en el pitjor moment, perquè amb l’esmolet fora de combat apareixerà una criatura que ho posarà tot en perill. No només la vida de la seva família, sinó els secrets del passat, que aniran tornant i que amenaçaran la vida de la gent i de trencar la seva família.

Parles de l’aparició de criatures fantàstiques. És, per tant, una novel·la de fantasia?

Si, i fa referència a criatures que apareixen a l’actualitat, ja que la novel·la està ambientada al 2019. No se sap per què, des de fa mil anys van apareixent criatures fantàstiques i els esmolets són els escarregats de caçar-les. A la novel·la hi ha moments bastant durs i foscos i constantment hi ha suspens i misteri. No és una novel·la fantàstica tipus Tolkien, tot i que aquest autor és un dels meus referents: parla d’un avi que, junt amb la seva filla, intenta rescatar la seva neta. En el fons és una història familiar, d’amor i de suspens.

Aquests personatges fantàstics són inventats per l’autor o tenen alguna base documental prèvia?

Són trets del folklore i la mitologia real catalana. No me n’he inventat cap, tots surten de rondalles, de tradició local, de pobles, i el que he fet és reescriure’ls i adaptar-los a la novel·la, però les seves característiques i noms són el que ja tenim registrats al nostre folklore, documentant-me a partir de folkloristes com Joan Amades, qui va anar de poble a poble recollint tradició, i d’ell i dels seus volums n’he tret molta informació. En tractar-se de criatures fantàstiques han sorgit moltes versions de cada rondalla a partir del boca-orella, i m’he decantat per les que m’interessaven més.

Ara parles de criatures fantàstiques, però en la teva primera novel·la, Kentucky, apareixien pollastres assassins. Són un pas endavant?

Hi ha molta diferència entre la primera i la segona novel·les, tant pel que fa al tipus de prosa, que ara és més treballada i l’anterior era més directa, com pel que fa al gènere. Kentucky era d’humor gamberro, i aquesta de terror adult i fantasia i van acord amb el canvi personal que he experimentat jo mateix.

A què es deu, aquest canvi?

Kentucky la vaig fer quan era un post adolescent hormonat gamberro i aquesta l’he feta en un moment una mica més assossegat i madur. Kentucky recull l’Aniol més esbojarrat i més destraler i a L’últim Esmolet hi veus l’Aniol més assossegat i adult. Ja veurem quin serà el tercer Aniol, però de moment tinc aquests dos i m’estimo les dues novel·les per igual.

En tens una tercera de pensada?

Si que en tinc de pensades, entre les que tinc al cap i a la carpeta de l’ordinador! Tinc, per una banda, un recull de relats que he acabat d’escriure. És més difícil que ho pugui colar a alguna editorial, però ho intentaré i si no, m’ho auto editaré jo. I per altra banda, estic reescrivint una novel·la negra policíaca, i així vaig provant gèneres per veure en quin em sento bé i més còmode. De moment em sento còmode amb tots, ara he provat amb la novel·la negra i de moment crec que funciona bastant bé, tot i que hi ha feina de polir-la, i trigarà uns dies.

Vuit anys sent guionista de l’APM i treballant a altres cadenes de televisió i de ràdio i dedicat a la publicitat… On trobes el temps per escriure?

El temps el vaig trobar fa tres anys quan vaig deixar la feina de l’APM i em vaig agafar dos anys d’atur, sabàtics, cosa que no havia fet mai, per veure què podia fer amb la meva vida i amb les meves idees, i em vaig dedicar a escriure. I m’ho vaig plantejar com si fos una jornada laboral: em despertava a les 7 del matí i escrivia fins a la 1 del migdia. D’aquí va sorgir la reescriptura de la primera novel·la i l’escriptura de la segona. Allà sí que hi havia el temps.

Ara em costa més de trobar, com ens passa a tots. Ara rasco alguna tarda de dissabte i hi ha d’haver un esforç meu per quan estic cansat treure un temps per escriure, un temps que trobes. En lloc d’agafar el comandament i veure Netflix, obro l’ordinador i escric. Que també m’agradaria mirar Netflix i relaxar-me, eh? Però escric! Hi ha temps per a tot.

Quin objectiu tens, de cara al lector, quan escrius?

Un afany d’entretenir. Com a guionista, com a creatiu o com a escriptor, jo el que vull és entretenir a la gent, res més. Vull que passin una bona estona, lluny de cap altre missatge superb. Tot allò que faci, com a escriptura o com a hobby, anirà dirigit cap aquest objectiu d’entretenir, i L’últim Esmolet i Kentucky en són dos exemples. Vull que el lector desconnecti, devori el llibre i que passi una estona entretinguda, i ja està!

Com a jove escriptor, com veus el moment present de la creació literària catalana?

Depèn del gènere. De novel·les romàntiques n’hi ha moltes; de novel·la negra n’hi ha bastant; de ciència ficció menys i de fantasia, molt menys. Ara bé, hi ha molta gent que escriu. Tothom pot escriure, perquè tan sols és ficar-te una idea del cap a l’ordinador, amb més o menys encert, i les editorials publiquen moltes coses. El problema per a les noves veus és que ens costa molt entrar al mercat, però com a mínim hi ha mercat.

I escriure sobre temes fantàstics ho fa més complicat?

Hi ha un forat en el mercat que és interessant explorar: que es comencin a publicar obres de fantasia en català d’autors d’aquí, ja que normalment es tradueix molt, però no es publica res d’original. I des del punt de vista dels autors, amb responsabilitat zero: si no hi ha amb qui emmirallar-te al teu mateix país, tira milles! Stephen King s’ha fet famós i ric des dels anys 70 perquè escriurà millor o pitjor i ens agradarà més o menys, però ho va petar perquè ningú feia el que feia ell.

 

[ Fer comentari ]

   

El teu comentari ...

Enviant desde: 47.128.43.185  
Nom
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?

Amb això pretenem evitar l'inserció automàtica de comentaris (robots comercials, spam, ...)


Publicar comentari
 

Març2024

DlDmDcDjDvDsDg
26272829010203
04050607080910
11121314151617
18192021222324
25262728293031
  Un producte de:

www.aMartorell.com
  Col.labora:

Logo Solvay Martorell