El jugador martorellenc Ricard Pujol (1998) es prepara per a l’inici de la nova temporada i en el nou curs, estrenarà colors. Després de vestir la samarreta del RCD Espanyol els dos últims cursos, el seu traspàs per la SD Ponferradina l’ha consolidat a la categoria de plata del futbol estatal, la Liga SmartBank. A poques hores per al debut en el nou curs, parla amb martorelldigital.cat sobre el seu aterratge a la capital del Bierzo i dels objectius que es planteja per a una temporada que s’acosta a la normalitat que desitgen els aficionats. 

Ricard, parla’ns del canvi des del RCD Espanyol a la SD Ponferradina. Com ha estat aquest estiu?

Ha estat un estiu on, des de l’inici, primer veiem el meu fitxatge com a cessió, però finalment ha estat un traspàs. Porto tot l’estiu mentalitzat en venir cap aquí, és la primera vegada que surto de Barcelona, fins ara tenia com a màxim 30 minuts des de casa fins al camp, i estic molt bé. Des del primer moment vaig veure com funcionava el club, amb una humilitat increïble, on pots parlar des del president com amb qualsevol altre treballador del club, i tothom és molt amable i molt proper. La ciutat és un resum de com és el club, i el club és un mirall del que és la ciutat, Ponferrada.

Com creus que encaixes amb el caràcter de la SD Ponferradina?

Aquí hi ha dues perspectives: per una banda, la qualitat com a persona i el tracte que em donen. És el lloc on hi vaig a treballar i hi ha la serietat que cal tenir, però alhora hi has de conviure, hi passes moltes hores, i són molt propers. Per una altra, hi ha els valors, que són córrer per l’equip en lloc d’anar sol, i ho comparteixo al 100% i penso anar-hi a mort amb aquesta mentalitat.

El teu fitxatge passa de ser una cessió a ser un traspàs. En aquesta operació, de quina manera et demostra la SD Ponferradina l’aposta que fa per tu?

El seu interès va créixer quan es va veure l’opció que podia ser un traspàs. En lloc d’intentar tirar cap a casa seva i donar el mínim, el club va fer completament al contrari. Per una banda, amb el RCD Espanyol s’acabava el contracte, i de per l’altra, veia que era una opció que no descartava, sinó que era un camí espectacular que creia que mereixia després del treball que portava al darrere. T’ho pots merèixer, però que hi hagi un club al darrer que aposti per tu i que t’ho demostri i que vegis que és real no hi ha preu que ho pagui.

Arribes de ser al RCD Espanyol les últimes temporades. Com creus que et servirà la teva experiència com a perico per encarar el teu any a Ponferrada?

El RCD Espanyol és un dels millors clubs de cantera d’Espanya i el que més m’ha marcat és la seva filosofia, perquè no volen resoldre els errors als jugadors, sinó formar futbolistes professionals i això és el que més he sentit. A més, em quedo amb la confiança que em van donar en quant a lideratge i en quant a confiar en tu mateix, sobre explicar-te les virtuts i saber cap a on anar. Viure la dinàmica del primer equip i viure el futbol professional ha estat una experiència més.

Pel que fa a la pretemporada, com ha sigut, com t’hi has sentit?

M’he sentit molt bé, les primeres setmanes han estat per conèixer els companys, el seu estil i sobretot dels qui convius més a prop, perquè això et dóna la màxima compenetració dins l’equip. Han estat de setmanes de molta adaptació, que ha estat molt positiva, i tantejant les posicions on puc jugar (tant de central com de lateral) i saber per què vol apostar el cos tècnic i l’entrenador i aplicar-ho.

Ara que esteu a punt de començar la lliga, quines serien les fites que us marqueu?

Estem tan compenetrats amb el club que tenim els mateixos objectius. Volem treballar al màxim, amb molta humilitat, però també amb el punt ambiciós de fer-ho cada any millor. A més, aquest any és el del centenari del club i si cada any volen fer-ho millor, imagineu-vos aquest any. No tenen cap meta en concret, però volen encarar un any positiu per a tothom i que els aficionats gaudeixin de nou.

Has passat de de disputar finals de lligues catalanes a Martorell a jugar a Segona Divisió. Des d’aleshores fins ara, en quin moment creus que et trobes ara, quan encara no tens ni 25 anys?

Per sort, cada any he fet un pas endavant i et diria que estic en el millor moment de la meva carrera futbolística, però la meva ambició i les meves ganes de més em diuen que no serà la millor temporada de la meva carrera. Aspiro a fer el màxim possible per fer el millor any possible i a seguir creixent.