La CUP de Martorell i el Centre Social La Vila organitzen una xerrada sobre la llei de l'avortament i les xarxes d'autoorganització feminista.
En el marc dels actes organitzats amb motiu del dia de les dones treballadores, aquest dijous, 6 de març, ha tingut lloc al Complex Educatiu Torrent de Llops una xerrada sobre la proposta de reforma de la llei de l'avortament en la qual, partint d'un anàlisi històric de la legislació al respecte, s'han pogut conèixer les xarxes d'autoorganització feminista que s'han creat per a fer-hi front.
El passat dijous el Complex Educatiu va aplegar una vintena de persones en una xerrada-debat que pretenia posar sobre la taula el tema de l'avantprojecte de la llei de l'avortament, la qual està tenint una gran polèmica i múltiples mostres de rebuig per part dels moviments socials, més enllà dels que prenen com a bandera les reivindicacions feministes. L'acte va ser presentat per Anna Dolors Rodríguez, militant de la CUP de Martorell i del Centre Social La Vila que també va participar-hi com a ponent. En la seva intervenció va oferir una perspectiva de les diferents lleis que al llarg de la història han intentat regular els drets sexuals i reproductius de les dones, fent notar sobretot el fet que, si bé és cert que aquesta ha despertat un ampli descontentament pel dur retrocés que suposa, les dues anteriors eren igualment insuficients pel que fa al dret a les dones a decidir lliurement sobre els seus cossos, sense supòsits ni terminis. Un dels punts que va destacar de l'avantprojecte de la Llei Gallardón va ser el fet que és el personal sanitari qui entra dins el codi penal, i no pas les dones, evidenciant així la infantilització amb la qual se les tracta.
Anna Dolors apunta que cap llei no és suficient si partim de la base que qualsevol dona hauria de poder decidir per ella mateixa sense haver de considerar cap supòsit (per exemple, el de malformacions del fetus), de manera que l'objecció de consciència del personal sanitari (la qual també és contemplada per les diferents lleis) no hauria de tenir sentit, ja que en qualsevol cas la decisió última és de la dona, i no pas d'un tercer que l'executa. Amb tot, conclou que caldria partir d'un altre enfocament, entenent que allò realment important és l'educació sexual, com a mesura preventiva de cara a posteriors problemes derivats de l'estigmatització d'aquests temes. També es va fer èmfasi en el fet que aquest tipus de legislacions només responen a la voluntat de l'Estat de controlar certs aspectes de la vida de les dones, reafirmant així la idea patriarcal de l'Estat-pare que decideix pel cos de la dona tot infantilitzant-la, així com també permet a l'estat capitalista intentar establir el control sobre la reproducció de la classe obrera.
La intervenció de Betlem Cañizar, membre de Ca La Dona i de la campanya pel dret a l'avortament lliure i gratuït, va començar amb una reflexió que les reivindicacions al voltant d'aquest dret són les mateixes que ja eren vigents trenta anys enrere, fent notar així la trajectòria que duu a l'esquena aquest treball d'empoderament que no busca altra cosa que poder decidir sobre el propi cos. De tot aquest període en va destacar la dècada dels 70-80, en què sota l'eslògan allò personal és polític es va posar en el centre de les reivindicacions feministes el tema de la reapropiació del cos. Remetent-se al naixement de l'associació a la qual pertany, la ponent va apuntar que va ser a mode de contrapès dels atacts ultres de finals dels 80, època en què l'avortament va patir una forta repressió. Amb moments d'alts i baixos, i després que arran de la llei del 2010 es reactivessin lleugerament, afirma que és ara quan les seves reivindicacions han pres més volada, obtenint un ampli reconeixement social i a nivell de premsa i xarxes. Destaca sobretot la perversa estratègia de la por que s'està imposant, la qual està aconseguint una assumpció d'una llei encara no aprovada, cosa que genera confusió sobre on es troba actualment el límit de la legalitat.
L'objectiu sobre el qual treballen és el d'aturar la llei, però apunta que cal articular una resposta que vagi més enllà, la qual pot abastar l'àmbit internacional, ja que la de l'Estat espanyol pot ser tan sols una mostra d'una extensa campanya de l'ultracatolicisme a Europa. Esmenta també la qüestió del dret a decidir de què tant es parla actualment, en el sentit que caldria atendre aquest tema també, ja que hi ha predisposició per a la desobediència hauria de ser en tots els aspectes.
Ja en el torn de debat apareix la doble moral i la perversió que suposa el fet que alhora que es reivindica el dret a la vida no es faci altra cosa que no garantir-lo dignament amb retallada rere retallada. En aquest sentit es parla de la idea del bon viure, defensora d'un dret a la vida, però una d'una vida digna i feliç per a tothom. I finalment, plantejant la possible amenaça d'una involució moral arran de la imposició d'aquesta moral judeocristiana que s'amaga rere tot plegat, Betlem dóna un toc d'esperança dient que, malgrat tot, resulta molt difícil acabar amb les pràctiques adquirides, amb la dinàmica de lluita que fa anys que s'arrossega. Per a garantir-ho, però, cal mantenir-se actives en les mobilitzacions per tal d'enfortir la resposta i frenar aquest possible retrocés. Així, per acabar es va fer una crida a les persones presents a assistir a la convocatòria de manifestació d'aquest dissabte 8 de març, a les 18.30 h a Plaça Universitat de Barcelona.
Alhora, us convidem a assistir al taller que tancarà els actes organitzats al poble amb motiu del 8 de març. Serà el dissabte 15 de març a les 18.30 h a l'AVV Can Carreras (Pg. Catalunya, s/n), on hi tindrà lloc el passi del documental "I tu com ho veus?" i un taller sobre micromasclismes a càrrec de la martorellenca Anna Regué, coautora del documental i membre d'un grup de dones de l'Eixample.
Taller: "Micromasclismes"
Dissabte 15 de març
18.30 h
Associació de Veïns i Veïnes Can Carreras (Passeig Catalunya, s/n)
Documents