(crònica de PLANETA IMPRO el passat 18 de novembre al teatre del foment de Martorell)
companyia: PLANETA IMPRO.
Intèrprets: Mai Boncompte i Àngel Galán.
Hi ha un petit planeta, al costat del planeta OMEGA3 girant a la esquerra que es diu PLANETA IMPRO, els habitants d’aquest planeta son essers que quan troben una frase, paraula o dita, es dediquen a crear històries a partir d’aquesta frase, paraula o dita, feina francament difícil però que a ells se’ls dona força be.
La arribada al foment de Martorell de dos dels habitants d’aquest planeta ha estat esperada amb molta expectació i la veritat es que no hi havia per menys, perquè després de quinze anys donant voltes per el sistema solar ja s’havien fet una fama, una molt bona fama perfectament merescuda que no va decebre a un teatre del foment ple de gom a gom disposat a deixar-se portar on fos i de la manera que fos per les històries que Mai Boncompte i Àngel Galán ens explicaven.
Portat per aquests dos actors l’espectacle IMPRO va funcionar de primera, amb una gran rapidesa mental, un gran talent i molta bis còmica els efectes diurètics del seu art van resultar francament innegables feia temps que no es veia tanta gent rient a l’hora, amb uns actors/showman/showoman que es van saber guanya un públic disposat a riure des de el primer moment.
Realment es un espectacle que no se li poden trobar pegues encara que es vulgui, es atractui, amb dos actors que fan anar el cervell com una locomotora, amb una gràcia envejable, una veritable mostra d’el que es pot fer amb cap mena de mitjà i molt de talent i simpatia.
Fèia temps que no es veia un FOMENT tant ple , en que els riures sonaven tant i després amb unes llargues cues als lavabos per alliberar els efectes de tant riure, un von espectacle (ostres, he escrit bon amb V, que sapastre) que v al, que no es d’una gran profunditat filosòfica, però tampoc ens hem de posar tant tiquis miquis carai!!! que si arriben a posar-se en plan filosòfic potser encara hauria vingut la guàrdia civil i ens haurien fotut fora.
En fi, finalment l’espectacle es va acabar, els actors van tornar al planeta IMPRO d’on venien i nosaltres ens vàrem quedar mirant, esperant que potser algun dia ens tornarien a visitar i a divertir-nos amb les seves històries.
| 
Article realitzat per: Joaquim Parera
Desembre
