L’exconsellera de Governació de la Generalitat, Meritxell Borràs, ha presentat aquest divendres a la Biblioteca Martorell 34 dies de tardor i 1 de primavera. Un diari personal escrit des de la presó d’Alcalà-Meco, on va ingressar directament en sortir de la declaració de l’Audiència Nacional la tardor de 2017. A l’acte ha estat acompanyada pel martorellenc i amic Francesc Esteve, cap dels Serveis Jurídics de la Generalitat.

El llibre, amb pròleg del periodista Antoni Bassas, no se centra només en els 32 dies de reclusió, sinó que parla dels dies previs a Brussel·les quan, convocada per l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va haver de prendre la decisió de si tornava per declarar a l’Audiència Nacional o si es quedava a l’exili. “Uns dies plens de dubtes, perquè encara que estic molt convençuda que no he comès cap delicte penal, és evident que el que se’m demana són motius de presó. Acabo tornant sabent que em puc hipotecar el futur”, ha explicat.

Des de la presó, va començar a escriure un diari sense pensar que algun dia podria sortir a la llum. Li va servir, ha confessat, “per ordenar les idees, portar millor els moments d’angoixa i per deixar un testimoni als seus fills de l’etapa dura que estava travessant”. Quan li van proposar de publicar-lo, temia que fos massa personal, però finalment va decidir fer-lo públic per humanitzar els polítics, i mostrar els seus sentiments i experiències.

Borràs va compartir cel·la amb Dolors Bassa, exconsellera de Treball i Afers Socials, amb qui va establir una forta amistat. “Vam tenir la possibilitat d’obrir-nos i conèixer-nos molt, descobrir que, tot i les diferències, tenim caràcters semblants. És de les persones empresonades que em fa patir més, perquè ella hi està sola i l’aïllament és molt dur. Se’m fa molt difícil anar-la a veure”. Un dels neguits que tenien era si la gent s’estava mobilitzant a fora o si la causa estava caient en l’oblit, i com els mitjans parlaven més de les presons on hi eren els homes, com la d’Estremera o Soto del Real, que no pas d’on hi eren elles.

Al diari descriu l’ambient sòrdid d’un penal “vell i anguniós, on la desconfiança entre funcionaris, preses i la pròpia direcció és constant”. ”Volíem ser unes preses més perquè no sabíem si això aniria per llarg o per curt, però també prendre distància perquè no érem dues preses qualsevols”.

El títol del llibre esmenta “un dia de primavera”, en referència al dia que la seva parella li va demanar per casar-se durant una visita a la presó. Després de sis anys junts, només podien mantenir converses rere el vidre perquè no tenien cap paper formalitzat. Havien parlat de fer-ho quan els seus fills fossin grans i tinguessin la seva vida, però va ser una conseqüència de la presó, per si hagués d’afrontar una altra hipotètica entrada.

Actualment, Meritxell Borràs està en llibertat provisional i pendent de judici. Afronta aquest temps amb serenor i pensant que tindrà un judici just.