El Dia Internacional contra la Violència Masclista es commemora aquest dijous, 25 de novembre. A les 12.00h, a la plaça de la Vila, la regidora d’Igualtat, Belén Leiva, ha fet la lectura del manifest institucional. A continuació, alguns assistents han llegit frases de record per a cadascuna de les 37 dones assassinades aquest 2021. El professor de l’Escola Municipal de Música, Kiko Valín, ha fet l’acompanyament musical de l’acte.

El manifest ha reivindicat la reforma de la llei 5/2008 del 24 d’abril del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que introdueix noves formes de violència i nous àmbits com són la violència obstètrica i la vulneració de drets sexuals i reproductius. La violència de segon ordre que consisteix en la violència física o psicològica, les represàlies, les humiliacions i la persecució exercides contra les persones que donen suport a les víctimes de violència masclista. La violència vicària que inclou qualsevol tipus de violència exercida contra les filles i els fills amb la finalitat de provocar dany psicològic a la mare, i la violència digital.

També es reconeix la violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones: la violència masclista que es produeix en espais de la vida pública. Per últim, el manifest ha destacat l’impacte i la indignació que generen les violències sexuals i ha reiterat tot el suport i empatia amb les supervivents i el seu entorn.

En aquest sentit, la Llei 17/2020 recull per primer cop la definició de consentiment sexual, definint-lo com la voluntat expressa, emmarcada en la llibertat sexual i en la dignitat personal, que dona pas a l’exercici de pràctiques sexuals i l’avala. La prestació d’aquest consentiment s’ha de fer des de la llibertat, ha de romandre durant tota la pràctica sexual.

El text recorda que “en les mans de totes les persones que formem aquesta societat està la dignitat d’extingir el patriarcat i la seva ideologia masclista. No podem oblidar que cal activar i connectar el sentiment de responsabilitat en els homes perquè de forma individual i col·lectiva assenyalin i s’allunyin de les conductes i actituds masclistes pròpies i dels seus iguals”.

Cal desobeir “els mandats de la masculinitat més tradicional i dominant que es retroalimenta molt sovint a les xarxes i espais digitals, i en tots els àmbits de la societat, necessitem generar nous referents per construir milers de masculinitats responsables, lliures, igualitàries, diverses, inclusives i cuidadores”.

“Només així, teixint aliances i complicitats podem construir un teixit comunitari i una xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i col·lectius oprimits d’aquesta societat. Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides”.