aMartorell.com

A tall d’informació essencial prèvia, remeto a aquest text de l’arquitecte Rafa Díez i meu, publicat l’any 2003 en el butlletí de l'entitat Martorell Viu.

Potser també cal que expliqui que el meu interès per la Torre de Santa Llúcia, semblant al que puguin tenir altres martorellencs per un edifici històric singular, també té per a mi un component sentimental que no té per a d’altres tret de la meva família directa: vaig néixer en aquesta casa, mena de palau masia envoltada de camps, horts i vinyes, i hi vaig viure els meus primers vint-i-quatre anys. Els meus besavis per la banda de l’àvia paterna hi van fer de masovers des de finals del XIX, després ho van continuar fent els avis i finalment els pares, que hi van viure fins l’any 1981, quan al voltant ja no hi quedaven terres per cultivar sinó asfalt, totxanes, formigó i uralita de les indústries del polígon que es va construir als industriosos seixanta, amb l’expropiació facilitada per l’alcalde Bonastre, gran quefe camisat de blau, feta a molt bon preu per als promotors i amb unes indemnitzacions de tómbola benèfica per a masovers i parcers, una bona colla de gent que vivia de treballar aquelles terres fèrtils que anaven del marge dret del Llobregat a la carretera de Montserrat (l’antiga NII) i un bon tros a l’altra banda de carretera i tot, i de Can Bros al torrent de Llops, tot plegat uns quants centenars d’hectàrees.

Des d’aquell article del 2003 ha plogut força, malauradament per a l’estat d’aquest edifici, i tot plegat no ha fet res més que empitjorar, sobretot si tenim en compte que la titularitat de la Torre ja és municipal des de l’any 2007 i que un cop salvada aquesta qüestió, que semblava que era l’impediment principal per actuar-hi, encara no s’hi ha fet res, a part d’un estudi planimètric dels serveis tècnics municipals per comprovar-ne l’estat dels fonaments. Caldria, com a mínim, fer-hi una actuació d’urgència d’apuntalament i de cobriment de la teulada esfondrada ara fa dos anys, l’agost del 2010: article a Regió7.

Ara, amb aquest estat de coses, hem sabut que al voltant de l’edifici hi estan abocant les terres que extreuen des de fa dies de la llera de l’Anoia. Ens ho va dir el meu pare la setmana passada i n’està ben esparverat, tot i que no ha gosat anar-ho a veure. Jo tampoc, però ma germana hi ha anat en un atac d’intrepidesa i n’ha fet fotos. En poso un parell, en què es veuen les piles de terra que contribueixen a donar un aspecte més lamentable de l’edifici (també s’hi veu l’estat de degradació de la façana) i de tot l’entorn i acaben d’ofegar la vegetació i les poques i velles acàcies que encara queden vives davant de la casa. Vist en directe tot plegat encara fa més pena, com és comprensible. No em ser estar, com a intent de descompressió, de fer-hi una mica de broma i preguntar si és que això és una forma alternativa i barata d’apuntalament o si és una preparació de materials per a la segura i imminent intervenció —aquest cop sí. No deixaria de tenir interès que es volgués aprofitar la sorra, un cop la terra garbellada, per fer-ne un morter resistent.

Però bromes a banda, em permeto preguntar ben seriosament al regidor d’Urbanisme, senyor Xavier Fonollosa; a la regidora de Patrimoni, senyora Maria Hinojo, i a l’alcalde i president de la Diputació de Barcelona, senyor Salvador Esteve, per què ara s’hi aboquen aquestes terres de la llera de l’Anoia. Ja em perdonaran si en van informar en un ple o per alguna altra via i nosaltres no ens n’hem assabentat. Però sobretot voldria preguntar públicament (privadament ho he fet més d’un cop) què tenen previst fer amb la Torre de Santa Llúcia després que fa quasi deu anys que va comenar a esfondrar-se la teulada, en fa cinc que és propietat municipal i en fa dos que quasi no en queda, de teulada. Que costaria uns cinc milions rehabilitar tot l'edifici? Ja. Que els temps no estan per alegries? També. Però tampoc cal fer-ho tot de cop, només començar pel més urgent per evitar-ne la degradació total. A més, tots sabem que la crisi no ve d’ara i bé que hem fet i fem coses que paguem entre tots i que potser no tots hi estan d’acord però ho donen per ben fet, no? Doncs ja està. Només demanem un pla d’actuació clar i que anem per feina, que a banda que ja fa temps que toca, com que el meu pare ja té noranta anys em faria il·lusió que veiés com ens arremanguem per evitar que desaparegui la casa on va néixer la seva mare, ell, el seu germà i les seves filles. I que no és una casa qualsevol, renoi.

Teresa Amat

[ Fer comentari ]

	Francesc de Castro 28/08/2012 00:02	Replicar

Eixís es com mantenim el patrimoni del poble. La Torre de Santa Llúcia a més té un pati renaixentista que es únic o quasi únic a tot Catalunya. A més de ser la Casa d’en Requesens senyors de Martorell i lloctinent de Joan d’Austria a la Batalla de Lepant

en jepeta a les 17:40 del dia 17/09/2012 ha replicat...

Hi ha un relata deliciós d ela teresa amta, precissament, que va guanyar un premi "mercè Rodoreda" a Molins de Rei que il·lutsra el que dius...

	Roobinjut 29/08/2012 11:35	Replicar

Pocs, molt pocs saben de l'existencia de la Torre de Santa Llucia, entre altres coses per que mai ningú s'ha preocupat d'ensenyarla ni de donarla a coneixa. I els pocs que saben d'aquesta nostre reliquia, sembla com si la volgessin ocultar o sepultar del tot, ja que ferla servir com d'abocador NO és crec, el mes adient per un lloc on per tothom que sap de la seva existencia voldria que lluirs com . . . L'Enrajolada, per posar un exemple

en Indignat a les 12:50 del dia 07/09/2012 ha replicat...

Totalment d'acord Roobin molt bo el teu comentari

en Staedtleter a les 17:43 del dia 17/09/2012 ha replicat...

Caldria veure quins plans urbanístics té la zona: potser creuen que val més l'espai que ocupa que l'edific. És una llàstima, però els polítics es mouen només pels diners. Senyor Fonollosa: uns interessos hi ha a la zona? s'ha de deixar caure la torre per a que tinguin intenció de millorar aquest entorn? cóm està lluny del nucli, no val la pena recuperar-la?

	Rosa 04/09/2012 11:04	Replicar

La meva iaia anava a Santa Llúcia a rentar la roba, sempre en parlava. Ja que només queda la casa, fem alguna cosa per que no es perdi també.

	Teresa Amat 05/09/2012 19:23	Replicar

Ui, el safareig i la font van desparèixer amb el polígon. Mira, potser a la teva àvia li vaig cobrar algun cop els dos rals (si no recordo malament) que costava fer ús del safareig. A la nena (servidora) li tocava anar a cobrar a les dones que venien a rentar :-).

	Llum1 17/09/2012 17:35	Replicar

Em dol i lamento l'estat de la Torre. recordo cóm ens vam alegrar, plegades, de l'adquisió torre per part de l'Ajuntament, cóm comentàvem què podria encabir aquest magnfífic edifici... Em dol i ho lamento, però no puc dir que em sorprèn. Sembla una característica constant a Martorell (i d'altres llocs malauradament) la dels gestors muncipals: deixar caure edificis emblemàtics per requalificar i construir. Creia que amb la crisi treuríem de bo que s'aturaria l'afany inmobiliari, però no és així.

	Llum2 17/09/2012 17:39	Replicar

L'ara o mai que dèieu al vostre article no va ser escoltat .. o no es va voler escoltar i sembla que l'edifici caurà en l'oblit (a més de caure literalment) com ha passat amb d'altres (Bujons, etcètera). Què passa amb la Torre d'en Ros, propera a Can Carreres i Ca n'Oliveres? Què passa amb l'Ateneu? Deixarem perdre també d'altre patrimoni? Martorell no és Salamanca o besalú, però el poc que tenim caldria conservar-lo, perquè és de tots, perquè és cultura, perquè és història.

	Araceli Mayor 17/09/2012 17:46	Replicar

Era costum, quan érem petits i joves, fer excursions a prop de Martorell per conèixer el nostre entorn i passar-ho bé. Recordo les modistes i la gent treballadora de les fàbriques tèxtils. Més tard, també hi anàrem amb els nens de l’escoltisme. Continua...

	Araceli Mayor 17/09/2012 17:46	Replicar

Eren llocs bonics per passar-hi un bon dia i descobrir la nostra història. Els llocs més freqüentats eren: La Torre de Santa Llúcia, els Àngels, Miralles, Can Abat, les Torretes, el Castell de Rocafort o el Castell de Sant Jaume. Continua...

	Araceli Mayor 17/09/2012 17:47	Replicar

Tinc bon record de Santa Llúcia i et recordo a tu, Teresa, perquè ets de la meva edat i et conec de sempre. No estic massa informada però ja ho faré. Espero que vagi endavant el calgui per rehabilitar aquest lloc i que tot es faci possible.

	Pep 16/03/2013 19:22	Replicar

seria fantastic la rehabilitacio de la torre santa llucia, els que som de martorell tenim bons records, yo per exemple anaba ham els meus pares a brenar a la font, als xafreisos, sempre acabava caihen bestid a la balsa, anims i si cal fer forza podeu comta per ha fer piña,

	Ramon 07/11/2014 18:34	Replicar

Com diu el Pep, molts de qui el poble tenim molts bons records de aquesta zona , sap greu que alguns edificis estiguin tan abandonats,però lamentablement és així, el que està clar que només restauren a gust d'alguns polítics que hi ha a l'ajuntament.

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>