En Sergi López , va actuar aquest dissabte en un Foment mig ple, i va passar el que pensàvem que passaria, que era veure i desfruitar d’un gran actor a sobre de l’escenari, un actor que es desdoblava en infinitat de personatges , un mestre del gest de la paraula i de la veu, canta, crida, gesticula, gemega, crida, riu, és pot dir que sua la samarreta.
Omple l’escenari i ens fa riure amb el mínim gest i quan el personatge surt de mare, les rialles es converteixen en un esclat de riallades.
Cadascú, en traurà les seves pròpies conclusions de l’obra, però tal com els Monty Python buscaven “El Sentido de la vida” , en Sergi López i Jorge Picó ens diuen que tots els essers humans som iguals, però alhora cadascú es diferent, i en definitiva, que cada un... ÉS COM ÉS.
Crec que tots els espectadors ens ho vam passar molt bé, i després de la funció parlant amb ell, ens va confessar que també havia desfruitat molt, que és va sentir a gust amb el públic de Martorell, i que la tercera no és la vençuda (per les vegades que actuat a al nostre poble).
Gràcies, Sergi per ser com ets i molta Sort en els nous projectes, esperem tornar a veure’t per Martorell.
Desembre
