Entrevista a:
Francesc Querol
Entitat:
Penya Barcelonista de Martorell
Càrrec que ocupa en la entitat: Vicepresident segon. Però tinc previst assassinar el vicepresident primer i pujar l’escalafó.
Quina és la raó de ser de la vostra entitat? Amb “l’excusa” de viure i compartir la passió per uns colors esportius, en aquest cas els blaugrana, ser una element generador de cultura i d’esports, al servei de Martorell.
Quins aspectes destacaries de la vostra entitat? El de ser una màquina incansable de fabricar il·lusió, i la de saber fer proselitisme d’amistat, catalanitat i barcelonisme
Quants anys fa que hi col.labores? Fa més de 25 anys.
Com hi vas entrar? De la ma d’en Joan Martret, ell era un home vinculat des de sempre a La Penya, va ser President de l’entitat, bon amic meu i en aquells temps gloriosos plegats fèiem disseny gràfic, aleshores manualment sense l’ajut de l’ordinador. En Cortadella, en Martret i jo, per aquest ordre, varem ser els primers publicistes gràfics de Martorell.
Quines expectatives de futur teniu? Les entitats amb la poca incorporació de gent jove ho tenim magre. No obstant i malgrat tot tenim forces reserves d’ il.lusió per tirar endavant l’entitat uns quants anys més.
Participes en alguna altra entitat/associació? Si, soc col.laborador del Patronat de la Cavalcada de Reis.
Quina és la teva professió ? Dissenyador de maquinària tèxtil del sector de tintura i acabats.
De petit què volies ser de gran ? Maquinista de tren. Es que jo vaig nèixer i crèixer a l’estació de la Renfe. El meu pare era factor a l’estació i tots els meus oncles eren ferroviaris.
En quin barri vius? En El Pla, abans havia viscut a Buenos Aires, peró emocionalment jo hem sento de Can Carreras, a on vaig passar la infantesa i l’adolescència.
Què t’agrada de Martorell ? Cada vegada m’agrada més la varietat de les seves gents, el caràcter marcat de cada barri i malgrat la humitat també m’agrada el seu clima.
Què no t’agrada ? La poca comunicació entre les diferents ètnies locals. Tots tenim coses per apendre i per ensenyar. Hem de fer un esforç per aproparnos i conèixer-nos millor. Si no ho fem, el poble, i el pais es despersonalitzarà i crearem ghetos irreversibles.
En quin indret et perdries ? Martorell te varis indrets que qualificaria de màgics. Dos d’ells son el Pont del Diable i el seu entorn i el Castell de Rocafort i el rocallam que l’envolta. Jo hi invertiria diners per convertir aquestes paratges, en zones de passeig, de reflexió i de d’alliberament de la ment i l’esperit.
Col·lecciones alguna cosa ? Llibres, tinc el vici de llegir.
Ets casat/da? Si
Tens fills ? Tinc fill i filla, en Cesc i l’Anna. Del Cesc i na Diana tinc un net preciós que es diu Pau i de l’Anna i d’en Josep ens arribarà molt aviat la Xènia.
Quin tipus de música t’agrada ? M’Agrada una mica tot, peró la mùsica de jazz m’agrada molt.
Practiques algun esport? Quin? Faig trecking, malgrat de no disposar del temps que jo voldria per caminar més.
Què t’agrada fer en el teu temps de lleure ? Jugar amb el net, Dibuixar, pintar, perdrem per internet, escoltar mùsica...
Ens recomanes un llibre? “L’Ombra del Vent” de Carles Ruiz Zafont
Un desig per al futur? L’Accès de l’ intel.ligència humana a un estat superior de conciència que asseguri la pau universal per sempre més i la capacitat de saber preservar aquest mon meravellós per les generacions futures.
| 
Article realitzat per: L'Entrevistador de l'aMartorell.com
Novembre
