| | El dimecres del camaleó (VII) | |
 Article realitzat per: Andreu González
|
Artur Mas passa el Rubicó
Dimarts al vespre el líder de Convergència i Unió va fer pública la seva esperada proposta de refundació del catalanisme. El president Montilla, un home més astut del que la gent es pensa, s’ho va fer venir bé per sortir més o menys alhora a TVE-1, tot intentant apaivagar el ressò mediàtic d’Artur Mas i desviar el focus d’atenció cap a debats perifèrics. Ja saben vostès: intentar que l’endemà les converses del cafè tractessin sobretot de qüestions de superfície com el preu del cafè en els temps del abuelo Patxi, del sou d’una pobra dona pobra o del “yo no me llamo José Luis”. Val a dir que només ho va aconseguir parcialment: la lliçó d’oratòria de Montilla va tenir com a moment àlgid la confessió que ell no té humor per fer un acudit sobre RENFE Rodalies, com va fer Zapatero en un programa de televisió. Cap aportació nova: la manca de sentit de l’humor de Montilla ja la sospitàvem. A més, el nombre d’espectadors que va aplegar va ser un minso 15,4%, a anys llum del 23,9% del republicà.
La maniobra diversiva, no del tot reeixida, no ens ha de fer perdre de vista allò més important de dimarts: la conferència El catalanisme, energia i esperança per a un país millor, dictada al Palau de Congressos de Catalunya davant més de 2.000 convidats de la societat civil catalana. La casa gran del catalanisme repensada i actualitzada per Artur Mas té quatre parets mestres: 1) la cerca de la nació plena; 2) l’aposta per un país capdavanter; 3) la construcció de la Catalunya global, i 4) l’assumpció del dret a decidir. Tot això sense preocupar-se pel que puguin pensar a les Espanyes perquè allò que els espanyols pensin és cosa seva. Com era d’esperar, els enemics de la nació com José Zaragoza ja han esmolat els ganivets i volen tocar carn, sense haver tingut temps ni ganes de llegir les propostes concretes de Mas –faci-ho, senyor Zaragoza, que només són 48 fulls, ànims: tampoc no és el Tirant lo Blanc.
Pel que fa al mig termini, l’estratègia de Mas passa per una cohabitació governamental amb ERC, un partit a vegades inconsistent i pueril, capaç de preocupar-se amb zel fanàtic per la vigilància de la flama sagrada mentre de l’altra banda dóna suport a un president sucursalista. Val a dir que ERC només superarà aquesta esquizofrènia quan accepti que el catalanisme no nacionalista simplement no existeix i que parlar de la perfídia del pujolisme i dels seus hereus és tornar a punxar un disc tronat.
Els que vam defensar el sí a un Estatut no ribotat no podem fer altra cosa que alegrar-nos pel pas endavant inequívoc del guanyador de les últimes eleccions al Parlament. Amb les seves propostes del 20-N, Artur Mas sembla per fi decidit a passar el Rubicó.
Andreu González Castro
http://www.gonzalezcastro.net
|
El text precedent és una imitació d'un autor conegut, habitual de la premsa en català. Si creus que saps de qui es tracta, envia un missatge electrònic amb el teu nom i cognoms a la següent adreça: andreu@gonzalezcastro.net.
L’autor parodiat / imitat / homenatjat la 6a setmana era Josep M. Espinàs. Dels 6 encertants, la guanyadora ha estat la Joana Ponce, qui rebrà el llibre Pols de vidre / Cenizas de cristal, de Jordi Carrió, per gentilesa de l’editorial La Garúa.
Entre els encertants de la setena setmana se sortejaran el llibre La solució Cambó, de Francesc Pujols, obsequi de la Fundació homònima. El llibre s’haurà de passar a recollir per Ràdio Martorell, 3a planta del Centre Cultural (pça. de les Cultures, s/n, Martorell) de dilluns a divendres, de 9.00 a 20 hores. El dimecres 5 de desembre es farà públic el nom del guanyador o guanyadora de la 7a setmana i es proposarà una nova imitació.
|
|
|
Un producte de:
 |
 |
Novembre
