aMartorell.com

Mònica Ardid

Campiona d’Espanya de Curses de Muntanya.

Guanyadora de la Vertical Race de Collserola 2008.

“El pròxim repte és la Copa d’Europa de raquetes de neu”.

La vacarissenca del Centre Excursionista d'Abrera i professora d’educació física de l’escola Els Convents de Martorell, Mònica Ardid, és l’actual Campiona d’Espanya de Curses de Muntanya. A més, el passat més d’octubre, va aconseguir una nova fita en el seu palmarès guanyant la Vertical Race de Collserola. A Collserola, la Mònica va aconseguir rebaixar el rècord de la prova, trigant 3 minuts, 59 segons i 569 mil·lèsimes en pujar els 712 graons, l'equivalent a 40 pisos. Té 35 anys i molts reptes per assolir.

-Mònica, era la primera vegada que participaves a la Vertical Race de Collserola. Que et va fer decidir de provar-ho?

Aquesta prova és una final prèvia a un circuit de quilòmetres 4 verticals disputats a Andorra i Cerler que aquest any vaig decidir provar i em va anar força bé perquè vaig classificar-me primera. Les 10 primeres dones es classificaven a aquesta superfinal de Collserola.

-Que significa haver guanyat la prova i, a més, tenint en compte que has aconseguit rebaixar el rècord?

No considero que hagi estat, personalment, el triomf que més m’ha satisfet, però, evidentment si que ha estat més mediàtic. Vaig quedar molt satisfeta de batre el rècord i a més ser la primera dona que baixava dels 4 minuts.

-Sabem que per preparar-te per la pujada a la Torre de Collserola vas estar entrenant a Montserrat. En que va consistir l’entrenament?

Com la prova era molt curta i agònica vaig fer sèries de 1 o 2 minuts a les escales del monestir. És un entrenament molt dur que consisteix en fer 2 minuts rapidíssims pujant les escales (arribes amb les pulsacions a 190) , tornar a baixar tranquil·lament per després tornar a pujar, tot això unes 5 o 6 vegades. Aquest entrenament ho vaig fer 1 un cop setmana durant un mes.

-Preparació i entrenament. Però no tot és a nivell físic. Penses que també cal una preparació a nivell mental que ajudi a suportar i vèncer les dificultats que un esportista pugui patir en una competició?

El propi entrenament et fa mes dur psicològicament, encara que a vegades has de tenir les teves estratègies mentals per poder aguantar els moments de fatiga. Per la gent que no conegui aquest esport de les curses de muntanya no s’ho creurà, però la ment és un 80% de la clau de l’èxit.

-Fa uns anys que et dediques a fer curses de muntanya. De fet ets l’actual campiona estatal d’aquesta mena de curses. Recordes com t’hi vas iniciar?

Em vaig iniciar per una publicitat que va caure a les meves mans d’una cursa de muntanya que feien a la vall d’Aran al 2002, em va atraure i la vaig fer. A l’any 2003 vaig decidir fer el circuit de curses de Catalunya i el vaig guanyar, vaig repetir al 2004 i ja al 2005 em van trucar per formar part de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya a la Copa d’Espanya. Ha estat tot molt progressiu fins al dia d’avui.

-I per què vas triar les curses de muntanya tenint en compte la duresa d’aquesta modalitat esportiva?

Per la sensació de llibertat que et dona córrer per la muntanya i perquè no dir-ho crec que les meves condicions físiques i mentals s’han adaptat molt bé a aquest tipus de competició.

-I de les proves que has fet, en recordes alguna precisament per la seva duresa?

Si, l’última prova de la copa del món del 2007, era a Zegama (País Basc) una marató (42 km) d’un continu puja i baixa, havia estat malalta( amb febre) la setmana d’abans, però necessitava acabar-la per puntuar el mínim per poder acabar 5ª al campionat del món. Aquesta cursa la vaig córrer amb la ment més que amb les cames, vaig patir molt, però la vaig acabar. També recordo, però aquesta amb molt bon record, perquè vaig guanyar, una carrera a Malàisia, que sorties a  1.600 m d’alçada pujaves a 4.095 m i tornaves a baixar. Córrer a 4.000 metres d’alçada es fa molt dur.

-Hi ha molta rivalitat femenina en aquesta mena de curses?

No tant com els homes, però cada vegada hi ha més nivell, sobretot a nivell estatal i del món, hi han moltes especialistes.

-Sabem que els esportistes, sovint us trobeu amb la dificultat econòmica alhora de  participar en els campionats. Us heu de desplaçar per tot el territori i això comporta unes despeses. És un tema de difícil solució, Mònica? Costa trobar patrocinadors?

Jo he tingut la sort que tots el viatges a  França, Suïssa, Itàlia, Mèxic, Japó i Malàisia m’ho ha pagat tot la Selecció Catalana. Sense això hagués estat del tot impossible anar-hi. En quant a diners de patrocinadors, hem tingut alguna cosa, però aquest estan per altres esports més mediàtics com el futbol. L’única font d’ingressos són els premis en metàl·lic que puguis guanyar a les curses.

-El teu món és l’esport perquè ets professora d’Educació Física del col·legi Els Convents de Martorell. Que et diuen els teus alumnes? Tens fama de ser dura amb ells?

No sóc dura, m’agrada molt la meva feina i penso que no és qüestió de duresa sinó de saber connectar amb els nens. Al principi ho veien estrany, això de què la professora corregués, però ja ho tenen assumit i ho veuen normal. Els hi agrada que la seva mestra corri i penso que es bo que els alumnes vegin que ni han altres esport apart del futbol.

-I t’han sortit imitadors entre els teus alumnes? A quina edat cal iniciar-se en els esports d’aquestes característiques?

Si, alguns petits juguen a fer curses. Crec que als nens no se’ls hi ha d’imposar res, sinó donar-los a conèixer totes les possibilitats esportives que hi ha i que ells escollin la que més els interessi i la desenvolupin a nivell competitiu quan vulguin durant la seva vida.

-S’ha de tenir unes condicions físiques especials per fer curses de muntanya? Tothom, evidentment amb una bona preparació, pot fer-ho?

S’ha de tenir unes condicions físiques que s’aconsegueixen amb entrenament. Això si l’adaptació a aquest tipus de curses és més lent que a les curses d’asfalt, requereix més anys d’entrenament al medi per aconseguir un bon rendiment. El que si et puc dir és que la tècnica de baixada de les muntanyes s’ha d’entrenar, però n’hi ha molt de component innat.

-I l’alimentació, quin paper hi juga?

L’alimentació és primordial. La gent es pensa que pel fet de córrer pots menjar de tot, però això no és veritat. L’alimentació és un pilar molt important per poder millorar.

-Després d’una cursa, on de mitjana has corregut entre 35 i 40 quilòmetres, que fas per recuperar-te?

Sobretot hidratar-me molt bé i menjar molts carbohidrats (pasta, arròs...). Els dies següents continuo entrenant, però molt suaument i incremento l’entrenament de natació que em descarrega molt muscularment.

-Quins són els reptes de cara al futur de la Mònica Ardid?

Continuant gaudint, com ho estic fent ara del meu esport. El pròxim repte és la Copa d’Europa de raquetes de neu.

-Per acabar, ens agradaria recollir un desig personal de la Mònica?

Tenir salut per poder continuar fent esport.

-Moltes gràcies i molta sort.

[ Fer comentari ]

	Llum 10/11/2008 10:18	Replicar

MOLTES FELICITATS I ENDAVANT! Qué dur!

	Mare de l' escola 11/11/2008 16:52	Replicar

Estem orgullosos de tenirte com a mestra Monica, ets tant bona competint com ensenyant. Un molt bon exemple pels nostres fills.

	kiWi 12/11/2008 09:04	Replicar

és impressionat el que fas. Sort a la Copa d?Europa de raquetes de neu!!

	Oboe 12/11/2008 23:34	Replicar

Felicitats Mònica! Ja era hora que l'esport com a tal es reconegués a nivell dels mitjans de comunicació i que els nens i nenes que tens a les teves mans pu¡guin tenir-te com a referent.

	B.A. 08/12/2008 10:16	Replicar

em sembla d'un gran valor i esforçtot el que féu els corredors d'aquestes curses. M'afegeixo a les felicitacions, desigs i exclamacions

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>