Vicenç Ros i Batllevell

(Martorell, 1883 – Martorell, 1970)

Industrial, polític i col·leccionista.

Vicenç Ros fou un home adinerat i molt influent a Martorell.

Com a industrial va instal·lar un molí fariner l’any 1911 a la cruïlla de la carretera de Piera amb la Nacional II (actual carrer Montserrat), el qual va funcionar fins l’any 1931. Al 1926 Ros va edificar una altra farinera, més moderna. També va obrir una fàbrica de sulfat al 1917.

Com a polític, va ser dos cops alcalde de Martorell, entre els anys 1924-1930 i 1940-1951.

La seva primera gestió va suposar una transformació urbanística important a la vila i millores higièniques; es crea la primera infraestructura sanitària de Martorell, es construeix una xarxa de clavegueram i per tant s’eliminen foses sèptiques, es reconstrueix i s’amplien les instal·lacions del servei d’aigües, s’estableix un servei de neteja pública i la municipalització del cementiri parroquial. Vicenç Ros fou l’alcalde responsable de la desaparició d’algunes estructures antigues de la vila; els porxos de la Plaça de la Vila i una nova alineació de les façanes al 1925, així com la supressió de la Volta de les Hores i les de l’Hospital al 1926, a més va cobrir el Torrent de Rosanes de la N-II fins l’Anoia.

En l’aspecte cultural va condicionar tres aules de l’escola Els Convents i les va proveir de material pedagògic i va organitzar un seguit d’excursions culturals per als alumnes. A més, fou el creador de la conselleria de Cultura a l’Ajuntament de Martorell. Un dels moments més difícils del seu primer mandat fou la promulgació a l’any 1926 d’una llei que abolia el mercat dominical a Martorell, finalment però els martorellencs aconseguiren que el vicepresident del Govern Central ho desestimés.

El seu segon mandat com alcalde va coincidir amb els primers anys de la postguerra; fou el segon alcalde franquista de Martorell. Ros impulsa un seguit d’obres d’infraestructura com per exemple la urbanització de la plaça Cardenal Gomà (actual plaça del portal d’Anoia), la confecció del plànol general de la Vila (1943), compra de terrenys per a la formació de la plaça de la Mina... Va aconseguir importants subvencions per a la reconstrucció de la parròquia de Sta. Maria (1941), va impulsar la reobertura de la Central de Telègrafs l’any 1943 (tancada des del 1938), la recuperació de les Fires de Primavera (1946), i sobretot cal destacar la creació del Museu Municipal de Martorell. L’any 1945, el museu va obrir les portes amb una col·lecció de ceràmica catalana dels segles XV al XVIII que pertanyia a Vicenç Ros.

L’any 1951, quan acabà la seva gestió com alcalde de la vila, el Govern el va homenatjar, però alhora , molts sectors de Martorell l’acusaven de caciquisme i d’obstrucció al desenvolupament industrial i urbanístic de Martorell. El Museu Municipal va prendre el nom de Vicenç Ros l’any 1956 per decisió de l’Ajuntament, ja que ell en fou el creador i donant de les col·leccions de ceràmica.