aMartorell.com |  |
aMartorell
Serveis
|
| Teresa Amat: Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana |    |
 Article realitzat per: Assumpta Mera
|
Autora del llibre “Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana” (Edicions Proa) “la meva intenció no ha estat pas la de crear polèmica o d’incomodar ningú”
Bàsicament el que han representat aquests cinquanta anys de pretesa revolució. Explicant-ne els orígens, el perquè es va donar, i sobretot quines n’han estat les conseqüències per al poble cubà, les condicions de vida del qual no han millorat sinó, tot al contrari, han empitjorat al llarg dels anys, i no només pel que fa a les condicions de vida material sinó pel que fa a la totalitat de la vida, amb falta total de llibertats, persecució de la més mínima dissidència, etc. -Un títol contundent, tot el contrari de la primera idea que era posar-li “Postals de l’Havana”. Per què el canvi? Un cop enllestit el llibre i havent ja tancat l’acord de publicació amb Edicions Proa i veient que la publicació coincidiria amb el cinquantenari de la revolució, els editors em van proposar que intentés buscar un títol més definitori del contingut del llibre i també que, si podia ser, fos curt i suggerent. I així, després de pensar-hi una mica, els vaig proposar Castracions, que realment és força clar i contundent, i em sembla que la vaig encertar, ja que en general tothom qui me’n parla el troba força adient. -L’has estructurat en tres parts... Això de l’estructura va anar sorgint a mesura que hi anava treballant, tot i que ja des del principi tenia bastant clar de què volia parlar, què volia explicar. La primera part és la que vaig anar embastant a partir de l’experiència directa de la visita a Cuba, tot i que té molts elements, molta informació, extreta de la posterior feina de documentació. La segona reprèn aquesta primera part, però és on he inclòs tota la informació relativa als fets històrics i al que se’n desprèn. Aquestes dues parts són les que vaig anar estructurant a mesura que anava desenvolupant els temes, tancant els capítols. La tercera és la que d’alguna manera tenia més clara com a unitat abans de posar-me a redactar. Volia parlar, ja que m’interessava molt explicar-ho, de les relacions d’una bona part de la intel·lectualitat occidental amb el castrisme, sobretot de la fascinació que molts personatges rellevants del món cultural internacional havien sentit per la figura de Fidel Castro. -Podem dir que és un llibre incòmode i polèmic per aquells sectors que han idealitzat la revolució castrista? Sens dubte que ho serà, però he de aclarir que la meva intenció no ha estat pas la de crear polèmica o d’incomodar ningú. La meva intenció ha estat la d’explicar la realitat de la revolució cubana a la gent que en vulgui saber més del que en sap, ja que és molt desconeguda i molt mal coneguda. No he escrit el llibre per convèncer o convertir els encara seduïts per Castro i la revolució, sinó per informar els lectors que vulguin saber com ha anat això de Castro i la revolució simplement descrivint la realitat. Podríem dir que la meva intenció és divulgadora de la realitat per mitjà d’explicar els fets i les seves conseqüències, la situació que han provocat. -Realment Cuba ha viscut una revolució? Per què costa tant criticar Fidel Castro quan en realitat s’ha comportat com una persona autoritària i dictatorial? Al començament va ser una revolució, o almenys la intenció era aquesta. Durant els anys de lluita guerrillera (urbana primer, després a -I com sorgeix el teu interès per Cuba? Per diverses raons: per la meva edat (els anys viscuts), la meva reflexió sobre el món, les meves lectures... fa molts anys que sabia què era el castrisme. Però el fet d’anar-hi unes setmanes fa una mica més de tres anys va provocar-me les ganes i la necessitat d’explicar aquí la realitat de la situació política i social cubana, per intentar donar-la a conèixer una mica més bé, com he dit. A partir d’aquí va sorgir el llibre.
No, no tenia cap intenció d’escriure’n res. Hi vaig anar, això sí, amb els ulls ben oberts per entendre la realitat cubana, simplement per satisfer la meva curiositat de coneixement i de comprensió del que era, de com hi vivia la gent, a causa de tants anys d’estar sota un mateix règim dictatorial. Però un cop vist allò, i ja en el mateix viatge de tornada, vaig tenir la necessitat d’explicar-ho d’alguna manera, encara que llavors no sabia ben bé com, i per tant no em plantejava encara de si seria en forma de llibre; però atesa la meva flaca per (d)escriure, al final va ser així.
La vida a Cuba és entre precària i miserable. La revolució, que curiosament pretenia afavorir els més desfavorits, el que ha aconseguit és generalitzar la misèria; ara els desfavorits (i molt desfavorits!) ho són tots, tret del règim i la seva cort (que, com en tota dictadura, és força àmplia). Els motors econòmics, gràcies a la mala gestió i a la imperícia que comporta tota centralització de la producció en mans del poder polític i del seus plans forassenyats, fa anys que estan rovellats i inservibles. El cultiu de la canya i la manufactura del sucre, els cultius del tabac i el cafè, etc. fa anys que van molt malament. També la indústria que havia estat més pròspera (actualment la del níquel sembla que encara s’aguanta, tot i que amb una certa precarietat). Els autèntics motors, ara, són el turisme (amb un gran pes del sexual) i les contínues remeses de dòlars (malgrat l’embargament dels Estats Units (que afecta poc aquest aspecte, com tampoc afecta les importacions de productes alimentaris nord-americans per part de Cuba) que envien els cubans a l’exili als seus familiars i de retruc al règim, ja que se’n beneficia en forma del que els cubans es gasten a les botigues estatals que només venen en divises a preus caríssims. -Creus que s’ha notat el relleu de la nissaga Castro? O Raúl Castro és una figura de pedra que només segueix el que li dicta el seu germà Fidel? El relleu només s’ha notat en el canvi d’algunes formes, i precisament les menys rellevants de cara a denotar un mínim canvi polític i social. Vull dir que l’únic que han notat els cubans és un cert alleujament per no haver de patir l’omnipresència asfixiant de Fidel Castro, per exemple els seus llarguíssims discursos, encara que als últims anys pràcticament només els fes a la televisió. O que la presència requerida (obligatòria) de les masses als actes públics fa dos anys llargs que exigeixen menys esforç de dedicació en forma d’intensitat i de durada. Pel que fa a la resta, tot segueix igual, i al més mínim i tímid senyal d’afluixar la corda (simplement com a provatura i esquer) que ha fet Raúl Castro, Fidel, a l’ombra, l’ha cridat a l’ordre. -Per tant, quin és el futur dels cubans, sobretot tenint en compte que el nou president americà, Barack Obama, pugui aixecar l’embargament a Cuba? El futur és molt incert. Perquè a banda d’un possible gest d’Estats Units, el canvi s’ha de produir en el règim cubà. L’únic canvi positiu per a un país que pateix una dictadura és que aquesta desaparegui, o sigui, en aquest cas caldria que s’autodissolgués, que convoqués eleccions, que alliberés els presos polítics, els que hi ha des de fa anys i els que s’empresona cada dia, que permetés l’obertura econòmica en forma de permetre la iniciativa privada dels cubans, que hi hagués llibertat de premsa i d’opinió (pensem que a Cuba no hi ha mitjans de comunicació lliures: només hi ha el diari Granma i dos o tres suplements seus, òrgan del Partit Comunista i el règim, i una sola televisió), etc. -Quina acollida ha tingut “Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana”? Doncs és aviat per valorar-ho. De moment estic bastant satisfeta del ressò que té en molts mitjans, arran de la difusió que n’està fent l’editorial. Quant a vendes i a la valoració crítica que pugui tenir, cal esperar una mica. -I com funciona el fòrum que ha creat Proa. Que et diuen els lectors sobre el llibre? Fa molt poc que s’ha engegat el fòrum, que bàsicament està pensat perquè els lectors hi facin aportacions després de la lectura del llibre. Ho aprofito per donar l’adreça per accedir a aquest fòrum: http://www.proa.cat/www/proa/ca/forum/forum-autor/entrada.html?id=13. Alguns lectors m’han comentat que el llibre els ha aportat dades i informacions importants i interessants que desconeixien. I també que la lectura els resulta molt amena a causa de l’estil amb què està escrit. Això em satisfà perquè és el que vaig pretendre en escriure’l. -Parla’ns ara de la teva vocació com a escriptora. Has guanyat premis en diversos certàmens literaris. A l’abril de 1999 vas aconseguir el primer premi de llibre de poesia d’autors locals del Vila de Martorell amb “Deteniments i fugues”. Al març de 2001 vas obtenir una menció especial a la narració “Temps de batudes” al Premi de Narrativa Mercè Rodoreda de Molins de Rei. La narració es va publicar dins “Aquell capvespre de foc i flames i altres narracions (Publ. Abadia de Montserrat, 2001). Al 2003 et vas emportar el premi al millor conte d’autors locals als Premis Vila de Martorell amb “EsPlai d’artistes”. I al 2004 vas aconseguir un accèssit als Premis Vila de Martorell d’autors locals al conte “Habitació Veig que t’has documentat, però és evident que tot això són coses menors, i ho dic sense cap falsa modèstia ni cap posa de coqueteria. Són coses passades en el sentit que la majoria ara no les faria o les faria d’una manera diferent. No me’n penedeixo pas, però vull dir que formen part d’una etapa passada. -Però hi ha més coses. També has publicat articles i narracions a la revista electrònica “Paper de Vidre” i vas crear el weblog personal “Les paraules i els dies”, un dels primers blogs catalans a la xarxa i mantingut constantment durant més de tres anys. Aquesta etapa, més recent, és la que veritablement m’ha donat empenta i m’ha servit, sobretot, d’exercici seriós per intentar l’escriptura en un pla més sòlid i que m’ha permès trobar el meu to, encara que soni una mica pedant. Podríem dir que ha estat el meu accés a la maduresa; i ho dic amb l’autoironia més intencionada, ja que he trigat força a “madurar”, si ho comparem amb la majoria d’escriptors de veritat (en el sentit de professionals), que normalment comencen de molt joves i van fent. Suposo que, tot i agradar-me, he estat mandrosa per escriure, i això du a produir poc però per altra banda té l’efecte positiu que t’estalvia de fer molta cosa banal i innecessària (per a tu i per als soferts possibles lectors). Diguéssim que la maduració la fas més mentalment i vitalment sense necessitat de posar-te a explicar per escrit aquest teu procés i que quan t’hi poses és perquè en tens ganes de debò i, sobretot, perquè t’adones que és llavors que et pots exigir un cert nivell expressiu, tant d’idees com d’estil per expressar-les amb un cert respecte pels lectors, cosa que no sempre passa (en qualsevol gènere literari). Enllaçant amb la teva pregunta anterior, evidentment que tinc dificultats amb alguns gèneres, a banda que en el passat hagi intentat exercicis d’estil modestos en alguns gèneres diferents. Per això, tant amb el blog com en els articles com ara amb el llibre, he trobat el gènere amb el que em sento còmoda, o sigui que res de ficció (almenys per ara) ni molt menys poesia, això sí que no. Si em permets la broma (o no tan broma), cada dia em considero més prosaica, també com a lectora. -A més, ets la vicepresidenta de Cap! Si exceptuem la llibertat de criteri que Pujols va practicar tota la seva vida. Bé, continuant amb la broma podria dir que, com a ell, la poesia em va abandonar fa anys (a ell més jove, però). -Ja sé que em diràs que és parlar per parlar però, quina visió tindria Pujols de la revolució castrista? Bé, parlar per parlar no sempre és dolent... No crec pas que s’hi sentís gaire identificat, la veritat. -I ara què? Quin és el teu proper objectiu literari? Ui, de moment cap. Si he escrit aquest llibre és perquè en tenia ganes. O sigui que no descarto fer-ne un altre, però per ara no sé si les ganes d’escriure un altre llibre les tornaré a tenir o no. No sóc escriptora estrictu senso, o sigui que no em cal fer el que fan els escriptors que es consideren gairebé obligats a no parar. El que sí que continuaré és escrivint articles quan em vingui de gust, segurament, encara que no sé on. També he tingut temptacions de tornar a obrir un blog (de fet, ho vaig fer), però no crec pas que ho faci. Aquella va ser una etapa molt profitosa per a mi, en uns moments d’eclosió del fenomen dels blogs aquí, però és una etapa tancada.
Espero tornar-hi i espero fer-ho quan Cuba sigui una democràcia i comenci a refer-se. I espero que no trigui gaire a poder-hi anar. -Teresa, moltes gràcies, i personalment t’he de dir que m’ha agradat molt poder fer-te aquesta entrevista! Molta sort!
|
Molta sort Teresa, amb el llibre i amb la vida! | |||||||||||
Desembre
2024
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 01 |
| 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | 07 | 08 |
| 09 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | 01 | 02 | 03 | 04 | 05 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Un producte de: |