Tot i que en general no es tracta de grans edificis, l’arquitectura modernista és present a Martorell en diversos edificis. El seu nombre era superior als conservats actualment, ja que alguns com l’antiga central elèctrica, Cal Simó, etc., han estat enderrocades, algunes lamentablement en temps ben recents.
Sens dubte una de les pèrdues més destacades va ser la de la Torre Betlla, al carrer de Pere Puig, desapareguda durant els anys de postguerra.
La Torre Betlla: era una gran torre d’estil modernista, del 1910, que fou propietat de Joan Betlla. L’edifici estava situat al carrer Pere Puig, 12-14-16. Joan Betlla es va enriquir molt amb la construcció de carruatges de luxe i va encarregar la construcció de la seva casa, única a Martorell en el seu moment, a l’arquitecte municipal Josep Ros. Va organitzar grans festes populars amb motiu de la inauguració de l’edifici, en les quals hi va participar gran part de la vila.
La torre tenia una gran balconada i grans finestrals. A l’entrada una escala molt àmplia conduïa a la segona planta. Hi havia menjadors, una sala, nombroses habitacions, una capella i un jardí amb sortida al carrer de Dalt. En conjunt era una casa molt sumptuosa. A la mort del seu propietari, la Torre Betlla fou venuda, juntament amb el seu mobiliari modernista, per quaranta mil pessetes. La casa fou enderrocada enmig de grans crítiques l’any 1948, i el seu terreny va ser dividit en parcel.les per edificar nous pisos.
Torre Ros: fou la casa de l’arquitecte municipal Josep Ros i Ros, i va ser construïda l’any 1920 al carrer Vistalegre, a peu de la serra de les Torretes. És un edifici d’estil eclèctic, entre el modernisme i el noucentisme; està format per dos cossos perpendiculars units per una torre octogonal amb un coronament piramidal; en aquesta torre s’obren cinc finestrals de línia neogòtica. Totes les cobertes són fetes de ceràmica i la xemeneia és de trencadís.
Cases d’en Parellada: situades al carrer Montserrat, 18-34, formen part del barri de Can Carreres. Van ser bastides entre el 1920 i el 1929, quan Martorell va créixer al voltant de l’estació de ferrocarril i a l’entorn de la carretera de Piera. Constitueixen un grup d’habitatges unifamiliars de planta i pis d’una gran unitat compositiva. Les seves façanes incorporen elements decoratius extrets de l’estètica modernista, com la rajola de Pujol i Bausi que emmarca les portes i les finestres de les plantes baixes, o els arcs bulbiformes situats damunt dels balcons de les primeres plantes. A la part superior de les façanes hi ha altra cop la mateixa rajola, que en aquest espai són utilitzades com antefixes en forma de merlet. En un d’aquests merlets pot llegir-se la data de 1927.
La Central Elèctrica:
El 1908 l’empresa La Elèctrica de Cataluña va iniciar la construcció de les seves instal·lacions a Can Carreres, a la zona anomenada del Pontarró. Fins el 1999 es conservava en aquest lloc un edifici d’una sola planta, amb un cos central d’accés amb una escalinata i decorat amb cornisa amb tres pinacles i diverses claustres, amb motius vegetals. A ambdós costats s’estenien dues ales simètriques, coronades amb una cornisa llisa, amb quatre grups de finestres allargades verticalment. Els grups de finestres i la porta estaven emmarcats als costats i a la part superior per motllures decorades. Es desconeix l'arquitecte autor d'aquest edifici; un dels pocs testimonis de
l'arquitectura modernista industrial a Martorell, lamentablement desaparegut.
Altres edificis modernistes de Martorell són: Cal Roca (carrer de Sant Joan,18. Construïda al 1916), l’antic magatzem Cal Baviera ( carrer de Gomis,27. Construït al 1925), Casa Serra (carrer del Pedró,16. Construïda al 1913), CalMontal (carrer del Pedró, 31. Construïda al 1917), l’edifici del SindicatVinícola Comarcal (carretera de Piera,7. Construït al 1917) i Cal Simó (Av. Sant Antoni M. Claret,11, xamfrà amb la carretera de Piera).