aMartorell.com

L�App cultural de l�Ajuntament de Martorell   
Pàgina principal >> Cartes al director >> Parir a l'hospital de Martorell
Parir a l'hospital de Martorell

Vaig donar a llum ara farà un any a l’hospital de Martorell, i no va ser precisament una “hora curta” sinó que el meu part va durar aproximadament 18 hores, i no en tinc gaire bon record i no tan sols per la durada i els dolors del part, sinó pel tracte que vaig rebre per part del personal sanitari.


El fet es que vaig trencar aigües sense estar de part i segons les comadrones estava molt “verda”. Les hores anaven passant i les sensacions cada vegada eren més intenses: l’angoixa, la por, la incertesa i l’esgotament es van anar apoderant de mi, però això no va ser el pitjor sinó el tracte humà, o millor dit “no humà” de la comadrona de torn, que amb molt poc tacte anava “controlant” la situació, i que després de molt insistir-li va deixar entrar al meu marit, gairebé com un favor…


Finalment, després de 15 hores i entre diversitat d’opinions de comadrones i ginecòlegs el metge va decidir practicar una cesàrea ja que la criatura no estava ben col•locada…


Una de les comadrones va a avisar a la meva familia dient que “les coses havien cambiat” amb una delicadesa tal que a la pobra de la meva mare de què li agafa un infart…en fi…un bon ensurt que es va endur…


Van fer marxar el meu marit i em van obrir. Després de patir una cesàrea amb dolor, cosa que no hagués passat si haguéssin esperat que la segona dosi d’anestèsia hagués fet efecte, va néixer el meu nen al qual em van deixar veure a la distància durant 2 segons i seguidament s’el van endur…però…”perque no m’el deixen agafar????!!!..bé…ara em pujaràn i el podré abraçar…”.


Però no. Sense informar-me de res em van traslladar a una sala i durant aproximadament 3 hores, vaig estar sola, amb una enfermera que venia de tan en tant, mentres el meu nen i la meva familia m’esperaven a planta…una tortura…


Sé que no sempre és posible tenir un part de pel•lícula i que d’això el personal sanitari no en té cap culpa, però amb el temps i escoltant altres experiències similars te n’adones que no només em van allargar el patiment sinó que el tracte que vaig rebre va ser poc humà, poc delicat, amb poca informació, no el tracte que ha de rebre una dona a punt de ser mare i que necesita tota la tendresa del món.


Em dol que un moment tan important de la meva vida el recordi amb aquest gust amarg i amb aquest sentiment d’impotència. Sort que aquest record em queda borrós al veure el somriure del meu fill, però encara en alguna nit d’insomni em seguéix invaïnt la meva ment…


Escric això per d’alguna manera reivindicar el dret a un part més digne, que les que estàn a punt de donar a llum no són només panxes grosses sobre una camilla, i perque si algún dia decideixo tenir un altre fill hagin cambiat les coses a l’hospital de Martorell.



Anna, mare del David.

[ Fer comentari ]

madre
30/10/2009
14:41

tengo 2 niños, 15 y 12 años el primero me pillon en plena reforma del hospital y el segundo cuando todo era nuevo, 1 cesarea y el otro natural. Fantastico siempre recomindo nuestro hospital para parir, no entiendo que te pudo pasar.

Joan
30/10/2009
16:46

1r) Anna, moltes felicitats pel naixement!!! 2n) Jo també lamento tot el que expliques i tant de bo no haguessis patit tot això. 3r) Quan es dignarà algú a fer públics tots els fets vergonyants que en els darrers mesos/anys estan passant a l'hospital?? Potser així es podria començar a solucionar alguna cosa... jo ja no m'enrefio. Quina llàstima la deriva patètica que està patint el nostre hospital, gestionat per una empresa que només mira el seu propi interès econòmic.

Rosa Ma
30/10/2009
17:55

Doncs jo quan havia de tenir al meu fill, ja fa uns anyets, em vaig passar a una mutua per no haver-lo de tenir al Hospital de Martorell. Mai ha merescut la meva confiança!

en toñi a les 22:59 del dia 13/01/2016 ha replicat...
yo hace 9 años nacio mi hijo fran nacio un 1 de septiembre del 2006 y todo me fue muy bien no tego quejas quejas ningua mi niño nacio en 3 hora y todo fue muy bien
1714
01/11/2009
21:15

es una llastima, pero mirat-ho pel costat bo, el nano esta be i tu també. Tot es millorable, però imagina't la quantitat de gent que deu haver tingut problemes, i greus, en el seu part. Anims!

Martorellense
02/11/2009
08:50

parece que este hospital no hace nada bien, pero suerte que esta en nuestro pueblo y podemos acudir siempre sea a parir, de visita o urgencias... somos afortunados de tenerlo.

Débora
02/11/2009
10:50

El meu part no va ser a l'Hospital de Martorell però hi vaig fer el curs de prepart. I de 5 de les mares que he anat retrobant durant el transcurs de l'any, només una recorda el seu part i l'assistència rebuda com a normals. Les altres no ho van passar bé, no pas pels dolors sinó pel tracte que van rebre. Un Hospital sempre és un servei al ciutadà inestimable però és evident que en aquest àrea de l'Hospital hi ha alguna cosa que falla. Ànims a tots els que se senten identificats amb l'Anna.

Maria Jesus
03/11/2009
09:05

No dubto del que dius pero crec que s'hauria d'escoltar l'altra part. Jo vaig tenir un part a l'Aliança i l'altre a Martorell, tots dos naturals, rapids i sense epidurals, en tots dos coses negatives i positives. La meva pregunta es:aquesta queixa l'has deixat escrita a l'hospital? penso que seria interesant

Clara
03/11/2009
18:25

Yo tengo dos hijos uno de 14 años y otro de 10, los dos han nacido en el hospital de Martorell, en diferentes etapas del hospital, el primero cuando aun no se habia reformado y el segundo después de la reforma. Y la verdad no tengo ninguna queja , aun tendria que agradecer que mi hijo mayor nació vivo gracias a la rapidez con la que actuaron los medicos. Entre en el hospital a las 19.30 y a las 19.55 nació mi hijo, con cesarea incluida. Casos asi se dan igual en centros privados y de la seg.soc

Clara
03/11/2009
18:32

Lamentando lo sucedido a Anna quiero darle todo mi animo y que disfrute de su hijo. Hay un refrán que dice "que cada uno cuenta de la feria segun le va" Y es muy cierto . Saludos Anna.

puri
03/11/2009
20:40

Ai Anna! com t'entenc!!! jo vaig passar per una experiencia molt semblant... Tu vas tenir sort, vas veure al teu fill al cap de tres hores, jo no el vaig poder veure i abraçar fins l'endemà. I el mes fort es que quant vaig entrar a urgències gairabé em fan fora per molestar. El meu fill es en aquest mon perque es un lliutador i per que la comadrona de l'ambulatori, DE L'AMBULATORI te mes professionalitat que tot el personal junt de l'hospital de Martorell i en va enviar cap a allá amb urgéncia.

en Luis a les 09:20 del dia 05/11/2009 ha replicat...
No crees que te has pasado? Conozco gente que trabaja en el hospital de martorell que son grandes profesionales, como en todos los colectivos hay gente mas preparada o menos pero decir que no se salva ni uno, no estoy de acuerdo.
en puri a les 22:24 del dia 05/11/2009 ha replicat...
em van perdre el volant de la primera eco i vaig passar el primer control un mes mes tard del que em tocaba. el volant de l'amnicentesi es va "traspapelar" i a força d'insistir al taulell me la van fer al limit del temps recomenable. Vaig estar tot l'embaràs amb la presió pels nuvols i l'única que estaba realment preocupada era la comadrona de l'ambulatori, al hospital, cada cop que anava d'urgencies, se'm treient del damunt amb la frase "¡estas primerizas!" a les 34 setmanes el senyor Nur...
en puri a les 22:35 del dia 05/11/2009 ha replicat...
... em va fer un reconeixement de 1 minut i li vaig tenir que demanar la foto de la eco perque ja marxava. Jo ja tenía la presió als limits i la albumina ni te cuento, tot i aixó, va considerar que tot estava be. A les 38 setmanes vaig anar de nou a urgencies perque no notaba al meu fill. De nou em van tractar com una apestada que venía a donar-lis feina. Despres d'una hora enganxada a una maquina, el cor del meu fill va deixar de bategar i em van fer una cesarea a corre cuita... continuo?
ONO
04/11/2009
10:09

Suposo que s'ajunten moltes coses i que depèn del personal que et toqui, però jo vaig tenir sort i em va anar bé, tot i complicar-se una mica.El tracte fou molt bó... En moments així es valora molt el tracte!Unes paraules amables, alguna pregunta adient... El personal d'un hospital deu anar molt estressat, però¡quant s'agraeix un somriure o una mínima atenció en aquest moments!

monica
04/11/2009
11:26

Yo tube a mi hija en el Hospital de Martorell y aunque es cierto que lo hice por la mutua tengo que agradecer a mi médico su rapidez y su buen hacer ya que gracias a eso mi hija y yo hoy podemos contarlo. Si que es cierto que etube tres horas sola, mientras no sabia como estaba la peque pero todo y con eso nunca estaré lo suficientemente agradecida al equipo del Dr Nur. Alguien decia eso de que cada uno cuenta de la feria como le va... ánimo y suerte en tu etapa de mami

Pau
04/11/2009
17:47

No entenc la teva queixa despres d'un any

en Anna Porta a les 18:45 del dia 05/11/2009 ha replicat...
Pau, suposo que no deus tenir fills perque sinó sabries que durant el primer any no et queda temps de res i a sobre et passa volant!....simplement això...més val tard que mai.
en puri a les 22:12 del dia 05/11/2009 ha replicat...
Si senyora, no et queda temps per res. I quant més vivim amb els nostres fills, més trobem a faltar aquells primers instants de la seves vides que, per negligencia o desidia d'altres persones, nosaltres, les mares, no vam poder viure. La solitut d'aquelles tres hores a "recuperació" i les posteriors, fins que vaig veure al meu fill, han estat les pitjors de la meva vida.
Maria Jesus
06/11/2009
09:09

La Monica esta contenta amb el Dr. Nur, la Puri no...Te rao la Clara quan diu que cadascu explica la fira com li va. Jo no vaig abraçar al meu fill quan va neixer i no sento que em vagi perdre res, hi ha molt de temps per petonejar, abraçar, riure...i plorar. Pensem en gaudir dels fills, no ens amarguem i repeteixo, les queixes per escrit a l'hospital, es el millor perque arreglin els "fallos" que hi puguin haber. Que ningu s'ho prengui malament, nomes es el meu comentari.

mariloli
06/11/2009
14:38

no nos quejemos tanto del personal de este hospital y disfrutemos del final, poder tener a nuestros hijos despues de 9 meses de espera. al verles la carita nos olvidamos de todo. Si algo sabemos hacer las mujeres es parir.

en gloria a les 07:53 del dia 18/11/2009 ha replicat...
tienes toda la razón nuestros hijos son lo más importante y las mujeres somos las unicas que estamos preparadas para tenerlos. No nos quejemos más.
Pau
06/11/2009
16:21

Doncs si tinc fills. A fer aquesta carta has trigat 5, 10, 15 minuts? Puri potser aquella estona que et van donar per recuperar et va anar mes be del que et penses i segur que has tingut moltes ocasions per abraçar el teu fill, itranquila els nens no es traumatitzen perque no els abrasin al moment de neixer

en Pau a les 18:18 del dia 07/11/2009 ha replicat...
pero potser les mares si
en Anna P. a les 11:54 del dia 08/11/2009 ha replicat...
Pau, em sembla que no has acabat d'entendre el fons de la carta...no només és questió d'abraçar al nen quan neix...però en fi...qui no ho ha passat suposo que no ho pot entendre...
en puri a les 14:19 del dia 08/11/2009 ha replicat...
A veure, no nomes van ser les hores sense el meu fill. Jo del que em queixo es de com van anar cometen negligencia darrera negligencia durant TOT el meu embaràs que ells mateixos van catalogar de risc, i que en cap moment vaig tenir l'atenció que es merexia. El meu fill va neixer abans d'hora, amb dues bradicardes previes a la cesarea i posterior estada a la incubadora. I continúo dient que Gràcies a la comadrona de l'ambulatori, que em feia controls setmanals, el meu fill es en aquest mon.
en puri a les 14:30 del dia 08/11/2009 ha replicat...
I si! es clar que va ser un trauma per a mí! aquelles hores, fins que no vaig pujar a planta i el meu home em va dir que el nen estaba "be" han estat les pitjors de la meva vida. Mai oblidaré la taca d'humitat que hi havia al sostre de la sala de recuperació que jo contemplava sense saber el que li estava passant al meu fill. L'angoixa d'aquells moments me la trec, en aixó tens raó, en petonejar-lo i abraçar-lo.
Pau
08/11/2009
17:09

Anna he entes perfectament pero repeteixo les queixes al lloc on han d'anar es a dir, a l'hospital ,i crec que temps n'has tingut i em sembla be que comparteixis els teus punts de vista amb el public pero nosaltres no podem fer-hi res. Si la direcció de l'hospital no sap que hi ha queixes no hi posara solucions. Les queixes per escrit al lloc dels fets. I si, he passat pel paritori, 3 cops.

Alina
08/11/2009
19:40

Anna, estoy de acuerdo contigo en lo que se refiere a la insuficiente atención del personal en la sala de partos -todos parecían tan cansados de su rutina -que por una parte lo entiendo- y falta de información - mi marido y mi madre estuvieron varias horas sin que nadie les dijera nada. En esos momentos sobre todo necesitas que te digan aunque sea 2 palabras de ánimo, encima si eres primeriza tienes miedo y no sabes qué te espera. Sin embargo,olé por el personal de planta-muy atentos y amables.

VERONICA
18/11/2009
07:51

vamos a dejar de quejarnos de nuestro querido hospital y a disfrutar de nuestros hijos que para eso hemos parido.

?????
24/11/2009
14:29

Si pero la realidad, al margen de lo acontecido, es que el Hospital de Martorell desde hace 3 años va de mal en peor, y no lo digo yo lo dice la mayoria de las personas de este pueblo,,el porque no lo se, pero la realidad es que faltan medicos, enfermeras,auxiliares, tecnicos, etc,

en Joan a les 01:21 del dia 28/11/2009 ha replicat...
No és just compensar el naixement del fill amb el tracte rebut per uns suposat professionals sanitaris. Així va la nostra societat! Si a tú et compensa com a mare és respectable, però no pot ser la norma general! La finalitat, en aquest cas, no pot justificar els mitjans! Quantes mares expressen el seu malestar en els parts!
Joan
28/11/2009
00:51

En primer lloc permete'm felicitar-te Anna pel teu momnt de ser mare i pel teu nadó. Potser ja va sent hor ade paltejar-se què vo,dir parir? I t'ho dic amb coneic¡xemnt de causa, ja que fa 5 anys i mig vai haver de signar una sèrie de documents on em feia responsable de renunciar que practiquessin un part u¡induit a lña meva dona al asetmana 41+5 dies com marcava el protocol de l'època d'aquest hospital. Crec que estan a anys llum de la tendència de respectar el temps de part si no hi ha inconv

Joan
28/11/2009
00:51

En primer lloc permete'm felicitar-te Anna pel teu momnt de ser mare i pel teu nadó. Potser ja va sent hor ade paltejar-se què vo,dir parir? I t'ho dic amb coneic¡xemnt de causa, ja que fa 5 anys i mig vai haver de signar una sèrie de documents on em feia responsable de renunciar que practiquessin un part u¡induit a lña meva dona al asetmana 41+5 dies com marcava el protocol de l'època d'aquest hospital. Crec que estan a anys llum de la tendència de respectar el temps de part si no hi ha inconv

Joan
28/11/2009
00:57

venients per la mare ni el nadó. Després de focar-nos la por per ser uns pares irresponsables endesitjar un part natural, el nostre primer fill va nèixer a Manresa i el segon fill va tornar anèixer a Manresa després de fer el seguiment de l'embaràs a Martorell i esgotar les opcions del seguiment d'embaràs amb el Dr.Nur. Ànim, el nostre segon fill va nèixer novament a Manresa, en un hospital públic, en un part natural, respectant les necessitats de la mare a les 43 setmanes de gestació.

Joan
28/11/2009
00:59

UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE! Et convido a deixar la teva queixa per escrit en aquest hospital,ja que hi ha d'altres que ja permeten un major respecte per les mares i evitar tantes intervencions innecessàries en un moment tant importan en les nostres vides i en les dels nostres fills i filles. Deixem, que actuin els instints i no tants protocols i manipulacions quan aquestes siguin innecessàries!!!

Joan
28/11/2009
01:05

Sigues possitiva i ja que t'han condicionat tant en el teu primer part, informa't perquè hi h a d'altres alternative per ser més respectada en aquest moment tant importnat de donar a llum (parts naturals en hospitals públics com la Maternitat de BCN, clínoques privades, cases de parts naturals a Catalunya, València...), i no deixis que aques episodi que t'han fet viure com amarg segueixi present en la teva vida...s'ha de transformar en l'acte més important com a mare!

en Anna a les 10:22 del dia 23/12/2009 ha replicat...
Joan, potser si que podria fer una queixa a l'hospital però sincerament no crec que serveixi de res (potser si si fóssim moltes mares les que firméssim). La veritat és que explicar/denunciar la meva experiència amb aquesta carta m'ha anat molt bé, ha sigut com terapèutic
Joan
28/11/2009
01:08

Permete'm que discrepi Pau, ja que jo no m'imagino el moment de naixement dels meus fills i que els separessin de la meva dona i de mí per fer-li's no sé quantes proves demostradament inútils quan el més important i, demostrat científicament, que sembla que és l'únic que es respecta davant l'instint, hauria d'estar en contacte pell a pell amb la mare i el seu pit.

en Anna a les 10:16 del dia 23/12/2009 ha replicat...
Gràcies Joan per els teus consells, pensaré, si en un futur s'escau, alternatives i no deixaré que em torni a passar el mateix (per començar ja m'he fet d'una mútua, que ja se sap que pagant sant pere canta!). Una abraçada.
Joan
28/11/2009
01:17

Aprofito l'ocasió per mostrar la sinceritat del Dr.Nur en el seguiment del nostre 2n embaràs ja que, al notificar-li que la nostra intenció seria de tenir el nostre 2n fill en un part natural, es va sincerar que a Martorell això no seria possible degut als protocols d'aquest hospital per les responsabilitats que això comporta i ens va convidar a la setmana 42 d'embaràs a deixar de visitar-nos aquí. Dies després, a l'hospital públic de Manresa neixia sense complicacions els nostre 2n fill.

en mare a les 12:17 del dia 02/12/2009 ha replicat...
como se nota que tu no has parido ni pariras Joan, de Virgen Maria solo hubo 1, ahora ya no es necesario un parto como el suyo, viva la anestesia.
Joan
03/12/2009
23:24

En resposta a la teva rèplica"mare": jo no faig apología de la meva postura i de la meva dona. Tú pots triaar si vols "viva la anestèsia", però a nosaltres no ens van donar la opció de poder parir sense intervencionisme si no era necessari. Demanàvem un part respectuós, no un acte imprudent i una submissió a uns protocols més que discutibles avui en dia.

en mare a les 17:33 del dia 09/12/2009 ha replicat...
de protocols més que discutibles avui en dia, ninguno es legal y muy legal la anestesia, si a vosotos no os dieron la obción es otra cosa... el parto siempre es respectuós, con todo empezando por el bebe y terminando por el pare.
Gall
31/12/2009
17:44

Uf, no soporto els comentaris destructius referents a l'article! L'autora ha comentat el seu cas i té la llibertat de fer-ho, faci 1 o 10 anys k va passar. Si no hi esteu d'acord, podeu plasmar les vostres experiències, però no omplir els posts dient que aquest article no s'huaria d'haver publicat. La meva família ha tingut experiències dolentíssimes a l'hospital de Martorell. Diagnòstics greus erronis, males intervencions...i que més d'una vegada han passat ol.límpicament de nosaltres.

en Anna a les 09:48 del dia 04/01/2010 ha replicat...
Gràcies Gall. A mi també em fa molta ràbia que la gent digui que no habia de dir res, doncs penso que tinc tot el dret d'exposar el meu cas i "perdó" per si no ho vaig fer justament uns dies després d'haver parit... penso que hi ha gent amb molt poca empatía la veritat... Ah! vull remarcar que no tinc cap queixa del personal de planta, doncs van ser molt atents i amables amb mi els dies del post-part.
Gall
31/12/2009
17:47

I no m'ha calgut anar a parir per veure tot això! Conec moltes grans persones que hi treballen...i no poso en dubte que són grans professionals, però hem de reconèixer que aquest hospital té moltes potes coixes. bon Nadal!

Eva
18/02/2010
21:16

grandes profesionales!!!!!!!!!!!!!!!!! deja que lo dude,ahi dejaron morir a mi abuela,con eso lo digo todo,esta en manos de abogados

maria
05/11/2013
19:44

Yo tuve a mi hijo en ese hospital. Mi experiencia fue muy positiva, no hubiera pensado jamas la atención que tuve desde las enfermeras, auxiliares, comadronas y ginecólogo, fue en todo momento correcta y muy humana. Pude hacer el piel con piel con mi bebe, el apoyo en la lactancia materna fue muy importante y de gran ayuda, incluso días mas tarde pude ir y solventar dudas sobre la lactancia materna. No en todos los hospitales se ofrece tanta ayuda en esos momentos que tanto necesitas. Gracias.

maria
05/11/2013
19:45

Yo tuve a mi hijo en ese hospital. Mi experiencia fue muy positiva, no hubiera pensado jamas la atención que tuve desde las enfermeras, auxiliares, comadronas y ginecólogo, fue en todo momento correcta y muy humana. Pude hacer el piel con piel con mi bebe, el apoyo en la lactancia materna fue muy importante y de gran ayuda, incluso días mas tarde pude ir y solventar dudas sobre la lactancia materna. No en todos los hospitales se ofrece tanta ayuda en esos momentos que tanto necesitas. Gracias.

maria
05/11/2013
19:45

Yo tuve a mi hijo en ese hospital. Mi experiencia fue muy positiva, no hubiera pensado jamas la atención que tuve desde las enfermeras, auxiliares, comadronas y ginecólogo, fue en todo momento correcta y muy humana. Pude hacer el piel con piel con mi bebe, el apoyo en la lactancia materna fue muy importante y de gran ayuda, incluso días mas tarde pude ir y solventar dudas sobre la lactancia materna. No en todos los hospitales se ofrece tanta ayuda en esos momentos que tanto necesitas. Gracias.

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Maig2025

DlDmDcDjDvDsDg
28293001020304
05060708091011
12131415161718
19202122232425
26272829303101

Publicitat



-->









acpg

acpg





  Un producte de:

www.aMartorell.com