aMartorell.com

Dia 6. Ep, com va això? Us escric des de Calella. La bona, no la dels alemanys. A Lloret hi havia massa escamarlans, ja m’enteneu. Es nota que aquí hi ha rics perquè he llogat una tumbona i m’han clavat una pasta gansa, però val la pena perquè si lligues, tens el futur assegurat: tot són nenes de casa bona. El mal és que amb el sol, la tumbona i tota la pesca, m’he quedat sobat i quan m’he despertat eren tres quarts de deu i estava sol com un mussol. He regressat al càmping amb la cua entre cames.

Dia 7. “D’avui no passa”, m’he dit aquest matí, “ja n’hi ha prou de tanta tonteria”. I m’he plantat a la tovallola disposat a tot. Posat altiu, mirada distant i un llibre per fer-me l’interessant. He clissat una rossa que estava per sucar-hi pa, xapotejant entre les onades. Jo que m’hi acosto, me la miro de biaix com dient “Nena, avui aprendràs què és un polvo” i, aprofitant una onada, me li llanço a sobre per tastar el material. Òstima, quins mitxelins, tu! Ara entenc per què no sortia de l’aigua: estava més fofa que la meva iaia. He sortit disparat i m’he tatuat a la tovallola.

Dia 8. No he pogut sortir de sota la sombrilla en tot el dia. Resulta que ahir a la gorda el meu salt de Tarzan li devia agradar, perquè quan vaig aixecar el cap de la tovallola la vaig veure que em buscava. O sigui que vaig aplicar la tàctica del vestruç. Total, que a la nit estava més gamba que el paio de Lloret. He dormit a la banyera i aquest matí m’he empastifat de crema, protecció 50, i aquí em teniu, com un Floquet de Neu amb banyador. Estic fet una piltrafa.

Dia 9. “Ei, si vols t’invito a un gelat”. Era la nena de la tovallola del costat, amb una trena de Pipi Langstrom i un banyador de colorins que ni t’ho explico. “Vale”, he dit jo. Ja que no em menjo un rosco, almenys em fotré un cucurutxo. Quan hem sigut al garito dels gelats resulta que no tenia suelto (i què collons duia, un bitllet de 500?) i m’ha tocat afluixar la mosca a mi. Això és cosa dels meus col·legues, que m’han enviat el gafe.

Dia 10. He aprofitat el descans forçós per recapacitar sobre la meva situació: amb un dit de crema a sobre, ni em puc banyar ni prendre el sol ni acostar-me a cap sagala. Es pot estar més cardat? Sí. Es pot estar sense un clau. Perquè, davant del panorama, he anat a dinar a una terrassa i per una ensalada, una de boquerons i un sorbet, mai diríeu quant m’han arrissat? 42 euros. Ah, i tres més per una botella petita d’aigua. Oi que m’han timat?

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>